L'auditori de l'edifici dels sindicats de Manresa va acollir ahir un acte de reconeixement als advocats laboralistes que van lluitar a favor dels drets dels treballadors els últims anys de la dictadura i els primers de la democràcia. L'acte, que va mig omplir la sala, va servir de presentació al llibre de l'històric Marc Viader Apuntes de un abogado laboralista en desencanto, una crònica d'aquells anys escrita l'estiu del 1978 i que ha romàs inèdita fins avui. A l'acte, també hi era convidat l'advocat Jesús Alonso, a més de la periodista i escriptora Gal·la Garcia, autora d' El moviment obrer a la comarca del Bages, i la sindicalista i extreballadora de la Fàbrica Nova Rosario Ramos. L'acte el vam conduir el secretari general de CCOO al Vallès Occidental-Catalunya Central, Enrique Rodríguez, i el secretari d'acció sindical de la ter-ritorial, Lluís-Vidal Sixto.

Durant l'homenatge, que coincidia amb el 43è aniversari de les últimes detencions del franquisme a Manresa a militants del PSUC i CCOO, es van recordar els duríssims anys de la transició i la dificultosa tasca dels advocats laboralistes, que, van coincidir tots, treballaven fins molt tard i dormien poc, desbordats com estaven de casos en què els drets laborals eren ignorats per la legalitat franquista.

Gal·la Garcia va presentar les biografies d'Alonso i Viader, i va apuntar que la irrupció «renovadora» dels advocats laboralistes va suposar «un capgirament de la professió», ja que «van saber aprofitar les escletxes legals del franquisme per esdevenir una eina útil per als treballadors». «Més que un ofici, era una manera de pensar», va dir Garcia, que va recordar que el primer cas que va dur a Manresa el barceloní Marc Viader va ser el d'uns veïns de Sallent que, en sortir de missa, van llegir públicament la Declaració Universal dels Drets Humans. Era el maig del 1969. De Jesús Alonso va recordar la defensa del sindicalista Josep Ramon Mora, acomiadat de Lemmerz, que va ser obligada a readmetre'l, en una sentència que va causar jurisprudència a l'Estat espanyol.

Rosario Ramos, que va ser defensada per Alonso en el seu injust acomiadament de Bertrand i Serra per representar els treballadors, va insistir que «disposar dels advocats laboralistes ens donava molta confiança».

Alonso, nascut a Palència el 1952 i afincat a la capital del Bages des dels anys setanta, on va treballar per a CCOO, va recordar els seus inicis a la ciutat i va concloure que «cada generació ha de fer la lluita que creu justa», en al·lusió a un present de lluites als carrers i als tribunals que va surar damunt l'acte.

Viader, molt vehement, va repassar l'origen gairebé accidental del llibre que ahir presentava i va destacar que «els laboralistes vam aconseguir que les cotes de democràcia progressessin».

El veterà advocat va recordar alguns dels casos que va portar al Bages, des dels despatxos de CCOO, que es van saldar amb èxit davant dels tribunals, i va referir-se a l'actualitat, en què, va dir, «el conjunt del Suprem i de la judicatura encara és reaccionari». Viader va trobar paral·lelismes entre la defensa que va fer d'un acusat de sedició per cridar «amnistia i llibertat» al mig del Passeig i les causes actuals contra l'independentisme. «Us penseu que no hi ha repressió, avui, a les comissaries?», preguntava retòricament a l'auditori.

Del present també va parlar Enrique Rodríguez, que, a més d'agrair la «generositat i dedicació» dels advocats laboralistes, «compromesos amb el sindicalisme», va recordar lluites molt vigents avui, com la dels pensionistes, i va insistir en la necessitat de derogar «els aspectes més lesius» de la reforma laboral. Va demanar la llibertat per als presos independentistes i va instar a lluitar contra la desigualtat.