Arrossegada per la reducció del creixement del mercat del lloguer de Manresa, la comarca del Bages figura com la segona comarca on menys ha crescut, en termes percentuals, el nombre de contractes en dotze anys, segons l'Agència Catalana de l'Habitatge.

Així, des del 2005, el nombre d'arrendaments ha passat dels 1.582 als 3.572 del 2017, un increment del 125%, només superior al del Barcelonès (110%). Amb tot, són creixements molt inferiors al més del 1000% del Pla de l'Estany, Noguera, Urgell, Baix Penedès, Pallars Sobirà i Segarra, on, tanmateix, les xifres absolutes són molt més reduïdes que en el cas del Bages.

Quant al preu, el Berguedà, l'Alt Urgell i el Bages figuren entre les deu comarques on ha caigut més el preu del lloguer entre el 2009 i el 2017, amb percentatges d'entre el 13% i el 17%. Aquest rànquing negatiu l'encapçalen comarques de poca rellevància demogràfica com el Pallars Sobirà, la Segarra, la Ribera d'Ebre i el Montsià. En el mateix període, vint-i-quatre comarques, encapçalades pel Barcelonès, Garraf, Baix Llobregat, Vallès Occidental i Gironès, han vist com els seus lloguers s'incrementaven entre el 34% i el 14%.

Entre els municipis més grans de 5.000 habitants de les comarques centrals destaquen els increments de preu, en l'últim any, del 25% a Sant Fruitós de Bages, i de més del 13% a Sant Joan de Vilatorrada, Piera, Sallent i Artés. També són rellevants els increments del nombre de contractes interanuals en municipis com Sant Esteve Sesrovires, Capellades, Esparreguera, Súria i Vilanova del Camí, tots per sobre del 50%.

En termes negatius, encara hi ha descensos de preus interanuals a Martorell, Sant Esteve Sesrovires, Santa Margarida de Montbui i Súria, mentre que s'han registrat descensos en el nombre de contractes a Artés, Martorell, Navarcles, Olesa, Piera, Puigcerdà, Sallent, Sant Fruitós, Sant Joan, Santpedor i la Seu.