L´extrema dreta espanyola ha realitzat un acte massiu a la madrilenya Vistalegre. El partit xenòfob i ultradretà Vox va omplir el recinte amb capacitat per a 10.000 persones, i almenys 3.000 en van quedar fora. Segons l´última enquesta del Centre d´Investigacions Sociològiques, el partit liderat per Santiago Abascal té possibilitats reals d´aconseguir representació parlamentària en els propers comicis. No cal dir que defensen fanàticament la integritat territorial i ètnica d´Espanya. Consideren, per tant, que els seus principals enemics són els que volen destruir la unitat. Demanen la supressió de Catalunya com a comunitat autònoma i la il·legalització dels partits sobiranistes catalans, però també la deportació massiva d´immigrants i la derogació de la llei de violència de gènere. El partit ultradretà va aprofitar l´acte multitudinari per presentar 100 mesures urgents. El programa es pot llegir online (100 medidas para la España viva) i mereix una anàlisi econòmica per desemmascarar les serioses amenaces que comporta a la llibertat individual.

Considerant la llibertat de l´ésser humà i la llibertat d´empresa com un valor central que hauria d´estructurar l´ordenament jurídic, en la defensa dels drets fonamentals de la persona i de les institucions de la propietat privada i dels contractes voluntaris, tota forma de col·lectivisme ha de ser combatuda i considerada amb el més gran dels recels. Ja provingui del col·lectivisme d´esquerres com del col·lectivisme de dretes. En el cas de Vox, aquest col·lectivisme d´ultradreta condueix a la il·legalització de partits o associacions que amenacin la unitat d´Espa-nya (punt 2 del programa), el càstig penal en cas d´ofensa dels símbols espanyols (punt 3) i la formació dels ciutadans en una determinada visió de la identitat nacional (punt 8). Per tant, la defensa de l´Estat espanyol està per sobre de la llibertat d´expressió, pensament i associació. Aquests drets individuals queden subordinats i sotmesos a la identitat col·lectiva i monolítica d´Espanya. La idea transcendent del poble espanyol també està per sobre de la llibertat de moviments de les persones. En una societat diversa i globalitzada, amb col·lectius immigrants que provenen de diferents països estrangers, Vox proposa no només una política antimigratòria, sinó també antiestrangera. L´individu espanyol, pel fet d´haver nascut dins de les fronteres de l´Estat, tindria més drets que l´individu no espanyol, malgrat que aquest tingui la residència perfectament legalitzada. És la plasmació dels instints més atàvics de l´ésser humà de dividir el món entre els uns i els altres, entre els espanyols i els que no ho són, entre els que estan amb mi i els que estan contra mi. Al final, seguir les consignes del tipus America first, British jobs for British workers o Primer els de casa€ acaba trobant la polarització i la confrontació social. Aquesta visió tancada de la identitat nacional es concreta en la deportació d´immigrants il·legals (punt 14), la deportació d´immigrants legals que hagin reincidit en delictes lleus (punt 15) i la suspensió de l´espai Schengen de llibertat de circulació dins la Unió Europea (punt 33).

Com a conseqüència de la negació de la llibertat individual i de l´exaltació del col·lectiu nacional, Vox també proposa la centralització total de l´Administració pública. El partit ultradretà derogaria les autonomies i reforçaria l´Estat unitari amb un sol govern i un sol Parlament per a tot Espanya. Les competències en Educació, Sanitat, Seguretat i Justícia retornarien a l´Estat central i la capacitat legislativa autonòmica esdevindria nul·la. No es permetria la descentralització administrativa, l´apropament dels serveis públics al ciutadà ni experimentar amb diferents models de governança en competència. En l´àmbit social, Vox crearia un ministeri de la Família i aprovaria una llei orgànica per protegir la família natural (punt 71). També lluitaria contra la baixa taxa de natalitat subvencionant les famílies nombroses i bonificant els subministraments bàsics com la llum o el gas en funció del nombre de membres de la unitat familiar (punt 72).

Finalment, hi ha una part del programa de Vox que ofereix una melodia seductora i bonica, enganyosament liberal. És la que fa referència a la baixada d´impostos. Es proposa la divisió de l´impost de renda en dos trams (20% fins als 60.000 euros i 30% per sobre dels 60.000 euros), la reducció i exempció de l´IBI per a les famílies amb fills i famílies nombroses respectivament, ajudes al membre de la família que cuida els fills i malalts dependents (punt 44); la rebaixa de l´impost de societats al 20% o al 15% en cas de reinversió dels beneficis (punt 40); la supressió de l´impost de patrimoni, successions, donacions i plusvàlua municipal (punt 46); i un sistema de pensions mixt basat tant en la capitalització com en el repartiment (punt 53). Aquestes propostes fiscals són atractives i sonen força bé, quasi com una melodia mozartiana. El que passa és que la seva harmonia és més propera al Horrorland de Cercs que a la del geni austríac. I és que les reduccions fiscals sense la disminució corresponent de la despesa pública només es pot aconseguir amb més dèficit públic i més deute a llarg termini. I lluny de qualsevol liberalització econòmica, Vox proposa un programa de planificació pública centralitzada, la recuperació del Pla Hidrològic Nacional (punt 34) i el retorn als plans de política industrial (punt 43).