El Tribunal Suprem ha modificat la seva jurisprudència anterior i en una nova sentència coneguda ahir ha determinat que són les entitats bancàries les que han d'abonar l'impost sobre actes jurídics documentats en les escriptures públiques de préstec amb garantia hipotecària, i no els clients, com va determinar en una sentència prèvia del 28 de febrer d'aquest mateix any.
La sentència de la sala tercera del Suprem interpreta el text refós de la llei de l'impost sobre transmissions patrimonials (ITP) i actes jurídics documentats (AJD) i el seu reglament i conclou que no és el prestatari el subjecte passiu d'aquest últim impost en les escriptures notarials de préstec amb garantia hipotecària (com la seva jurisprudència anterior sostenia), sinó l'entitat que presta la suma corresponent. Té en compte, per a això, que el negoci inscriptible és la hipoteca i que l'únic interessat en l'elevació a escriptura pública i la ulterior inscripció d'aquells negocis és el prestador, «que només mitjançant aquesta inscripció pot exercir l'acció executiva i privilegiada que deriva la hipoteca». D'aquesta manera, la sentència anul·la un article del reglament de l'impost (que establia que el prestatari és el subjecte passiu de l'impost) per ser contrari a la llei. En concret, es tracta de l'article 68.2 de l'esmentat reglament, aprovat per Reial Decret 828/1995, del 25 de maig.
El Suprem modifica així la seva jurisprudència anterior i anul·la una sentència prèvia, del 28 de febrer d'aquest mateix any, en la qual va dictaminar que són els clients els que havien de pagar l'impost de transmissions patrimonials (ITP) i actes jurídics documentats (AJD) a la constitució d'hipoteques, d'acord amb l'acordat pel ple de la Sala Primera de l'alt tribunal, que va donar la raó als bancs.
Les patronals bancàries AEB i CECA van fer públic un comunicat en el qual afirmen que compliran el nou criteri del Tribunal Suprem sobre que els bancs han de sufragar l'impost d'actes jurídics documentats (AJD) en la constitució dels préstecs hipotecaris, i han sol·licitat als poders públics «més seguretat jurídica» i unes regles «clares i predictibles» per al mercat hipotecari.
Després d'aclarir que la sentència del Suprem es refereix a una qüestió «de naturalesa tributària» i que les entitats de crèdit no han percebut «cap quantitat» dels seus clients per aquest concepte, les patronals bancàries asseguren que, «com sempre han fet», a partir de la sentència d'aquest dijous, «compliran el nou criteri establert pel Suprem».
No obstant això, reclamen més seguretat jurídica i destaquen que el mercat hipotecari espanyol, caracteritzat per uns tipus d'interès «competitius i uns terminis llargs», ha permès l'accés a l'habitatge en propietat a un «ampli espectre» de la població.
Així mateix, afirmen que els bancs han complert «sempre» la normativa vigent i la «reiterada» jurisprudència de la Sala Tercera del Tribunal Suprem i la del Tribunal Constitucional, «unànime, i mantinguda fins a dates molt recents», principi que, d'altra banda, afegeixen, «ha presidit sempre les relacions de les entitats amb els seus clients».
Un cost de 4.000 milions
L'agència de qualificació creditícia Moody 's calcula que l'impacte que tindrà per als bancs la sentència del Tribunal Suprem serà superior a 4.000 milions d'euros.
Així ho va indicar en un estudi difós el mes de març passat, en el qual va estimar que, tot i la dificultat de calcular la magnitud de l'impacte, el cost excediria l'import total que el sector ha reemborsat als clients amb motiu de les clàusules sòl, que en el moment de la publicació de l'informe ascendia a uns 3.500 o 4.000 milions d'euros, segons els càlculs de Moody 's.
L'agència advertia llavors que si el TS feia responsables els bancs i no els clients del pagament de l'impost sobre actes jurídics documentats en les escriptures públiques de préstec amb garantia hipotecària, les entitats estarien exposades a reclamacions a gran escala a la recerca de reemborsaments dels impostos hipotecaris que han pagat.
