El Tribunal Suprem convocarà el ple format per 31 membres per confirmar o anul·lar la jurisdisprudència recollida en la sentència feta pública dijous en la qual determinava que són les entitats bancàries les que han d'abonar l'impost sobre actes jurídics documentats en les escriptures públiques de préstec amb garantia hipotecària, i no els clients.

Ho fa, segons explica en una nota el president de la Sala del Contenciós Administratiu de l'alt tribunal, Luis María Díez-Picazo, per tractar-se la decisió coneguda dijous d'un «gir radical» en la jurisprudència i tenint en compte «la seva enorme repercussió econòmica i social».

D'aquesta manera, la Sala Tercera del Suprem ha decidit sotmetre la decisió al Ple de l'organisme format per 31 magistrats, en lloc dels 6 que van dictaminar la sentència de dijous, per confirmar o tornar a la jurisdisprudencia anterior. Alhora, ha deixat sense efecte, de moment, tots els asse-nyalaments sobre recursos de cassació pendents amb un objectiu similar.

L'alt tribunal, el ponent del qual va ser el magistrat Jesús Cudero, va interpretar el text refós de la llei de l'impost sobre transmissions patrimonials (ITP) i actes jurídics documentats (AJD) i el seu reglament i va concloure dijous que no és el prestatari el subjecte passiu d'aquest últim impost en les escriptures notarials de préstec amb garantia hipotecària (com la seva jurisprudència anterior sostenia), sinó l'entitat que presta la suma corresponent.

Aquesta decisió anul·lava un article del reglament de l'impost (que establia que el prestatari és el subjecte passiu de l'impost) per ser contrari a la llei. En concret, es tracta de l'article 68.2 de l'esmentat reglament, aprovat per Reial Decret 828/1995, del 25 de maig. Alhora, implicava la modificació de la seva jurisprudència anterior i anul·lava una sentència prèvia, del 28 de febrer d'aquest mateix any, en la qual va dictaminar que són els clients els que havien de pagar l'impost de transmissions patrimonials (ITP) i actes jurídics documentats ( AJD) en la constitució d'hipoteques, d'acord amb l'acordat pel ple de la Sala Primera de l'alt tribunal, que va donar la raó als bancs.

Un «cop de peu» a la banca

Després de conèixer-se dijous la sentència, els sis bancs de l'Ibex 35 arribaven a perdre prop de 5.500 milions d'euros de capitalització borsària en una sola jornada. Ahir, encara que més calmats, continuen liderant les pèrdues del selectiu. El fet que sigui el banc el que ha d'abonar l'impost sobre actes jurídics documentats en les escriptures públiques d'una hipoteca, així com el possible caràcter retroactiu de la decisió, podria llastrar els comptes de les entitats financeres. La responsabilitat del pagament d'aquest impost podria tenir un cost superior als 4.000 milions d'euros, segons càlculs realitzats per la firma de qualificació creditícia Moody's, que fins i tot qualificava aquest dictamen de més agressiu que el de les clàusules sòl.

Per la seva banda, l'associació de consumidors Adicae va assegurar que manté el seu full de ruta malgrat la confusió generada pel Tribunal Suprem i afegeix que el dictamen de l'alt tribunal continua sent «ferm i una victòria per als consumidors». «La banca fa molts anys que acovardeix i fa xantatge a la societat civil, al Govern i a la Justícia», va asseverar el president d'Adicae, Manuel Pardos. D'aquesta manera, l'associació mantindrà les actuacions que tenia previstes per al país. Aquest mateix dissabte es faran diverses actuacions amb socis i consumidors per oferir tot tipus d'informació. «La sentència del Suprem sobre l'impost de les hipoteques segueix ferm i no s'ha anul·lat, els afectats no han de demanar a Hisenda i les hipoteques afectades no són només les que es van fer a partir del 2014», assegura Pardos. Així, els serveis jurídics d'Adicae han valorat la nota informativa emesa ahir pel Tribunal Suprem com una «irresponsabilitat» després d'una sentència que era «contundent» tant en la seva resolució com en les expressions que s'hi fan servir.