El director general de l'Institut de l'Empresa Familiar (IEF), Juan Corona, va reclamar ahir a les autoritats que generin un «marc legal» que «incentivi» les empreses familiars espanyoles a superar la seva «assignatura pendent»: créixer en grandària. Corona es va pronunciar en aquests termes durant la conferència «Empresa Familiar. El valor del compromís», que va pronunciar al Congrés Nacional de l'Empresa Familiar que es va clausurar ahir a València i que va reunir més de 700 empresaris.

Al mateix congrés, el president Pedro Sánchez va anunciar que el Govern fa dos mesos que treballa en «una agenda del canvi de reformes estructurals per a un creixement sostenible i just» que, en els pròxims dies, presentarà a Brussel·les. Sánchez va detallar que el que es busca és «generar més productivitat, millorar els índexs de competitivitat i guanyar cohesió social i territorial» perquè, al seu parer, és «fonamental i una de les lliçons que cal extreure d'aquesta crisi econòmica».

Durant la seva intervenció, el director de l'IEF va reivindicar el model de gestió de l'empresa familiar amb una «dimensió humana molt superior a la de les empreses no familiars» i amb un objectiu principal que forma part del seu ADN: «El llegat». «Estan pensades per durar, no estan disse-nyades per maximitzar beneficis a curt termini, sinó per crear un projecte ambiciós a llarg termini» i per aquest motiu el 58,7% de les empreses familiars «no reparteixin beneficis». El que fan és recapitalitzar-se, invertir més en la pròpia companyia i fer un repartiment de beneficis més lleuger, va explicar Juan Corona. A més, durant la crisi econòmica, entre 2007 i 2013, l'evolució de la productivitat es va reduir pràcticament un punt en les empreses familiars, mentre que en les no familiars es va incrementar l'11,6%.

Aquestes xifres demostren que «les empreses familiars van sacrificar productivitat per empleat, i per tant resultats, per mantenir l'ocupació. El resistència de l'economia espanyola durant la crisi va descansar sobre l'esquena de les empreses familiars», va subratllar Corona. El seu endeutament també va ser inferior al de les empreses no familiars i en el moment en què la situació va permetre recór-rer a fons propis, el que les converteix en «empreses més sòlides, segures i estables», va destacar.

No obstant això, va assenyalar que «hi ha una relació directa claríssima» entre la longevitat de les empreses en funció de la seva grandària, i són «més longeves com més gran és la seva mida». Així, entre les empreses que tenen de zero a nou treballadors, únicament un 15% té longevitat superior als deu anys; en les de 10 a 19 treballadors la xifra ascendeix al 33% i en les que tenen més de 20 empleats o la supervivència més enllà de la dècada puja al 45%, va precisar. En general, va apuntar Corona, la vida mitjana a Espanya d'una societat mercantil és del voltant dels tres anys. Deixant de banda autònoms i microempreses, pot pujar a 12 anys; en el cas de les empreses familiars és de 32 anys i les que formen part de l'IEF arriben als 94 anys. Però «la mida és essencial, com més gran, més sòlida i més perdura en el temps», va insistir. De fet, tot i que la rendibilitat financera de les empreses no familiars és més gran, el buit es va reduint com més treballadors tenen, i quan les empreses familiars arriben 100 empleats «són més rendibles». De nou «la dimensió és extremadament rellevant», va remarcar, de manera que «sol·licitem a les autoritats a generar marc legal que incentivi el creixement de la dimensió de les empreses».

Corona va recordar que les empreses familiars estan més ben valorades que la resta en tots els rànquings i ofereixen «millors condicions per treballar però també això està molt relacionat amb dimensió», va puntualitzar. Així, el guany mitjà per treballador en les companyies d'1 a 49 treballadors està per sota de 1.000 euros, en les de 50 a 199 empleats per sota de 25.000 i en les de més de 200 treballadors s'acosta als 30.000 euros.

El director general de l'IEF va desmentir el mite que les empreses familiars són més tradicionals i estan poc adaptades als temps actuals i va assegurar que «són més innovadores» tant en l'oferta de productes, procés de producció, mètodes organitzatius i en la comercialització perquè tenen una «visió molt orientada a llarg termini».