05 de novembre de 2018
05.11.2018
Aula d'Economia i Empresa FUB-UManresa

«La microempresa familiar»

«Així com la nanociència adquireix una importància estratègica creixent, no podem dir el mateix de la nanoempresa»

05.11.2018 | 12:15
Lluita a Bonpreu entre els germans Font.

L´empresa familiar té una innegable dimensió humana. Forma part, d´alguna manera, del seu ADN i del cicle de vida intergeneracional de les famílies. La primera generació, possiblement els cònjuges fundadors, inicien el negoci, els fills la fan créixer i els nets la tanquen. En qualsevol cas, però, és un tipus d´empresa amb vocació de continuïtat i no pas de maximització de beneficis a curt termini. Sovint no es reparteixen beneficis entre els socis familiars, sinó que es reinverteixen a la mateixa empresa per recapitalitzar-la, fent-la més autònoma i menys dependent del finançament aliè. De fet, aquesta política és una possible causa de conflictes entre els socis familiars.

Recordem la lluita a Supermercats Bonpreu entre els germans Font. Josep Font (vicepresident del grup) exigeix que Joan Font (el germà gran i president) li compri la seva participació a l´empresa per 530 milions d´euros. El motiu? Josep Font considera que no rep prou dividends de l´empresa, ja que aquesta ha optat per reinvertir els beneficis a favor de la seva expansió. La disputa fratricida ha arribat als tribunals i podria acabar escindint l´empresa en tres. L´empresa familiar també sacrifica productivitat per tal de preservar els llocs de treball i no acomiadar treballadors. Al contrari, en un entorn de crisi com l´experimentat entre 2007 i 2013, les empreses no familiars acomiaden personal sense pensar-hi dues vegades i incrementen la productivitat per aquesta via (els treballadors que continuen fan la feina de tots). La petita empresa també s´acostuma a associar amb un nivell de capital humà inferior, més dificultats de finançament i menys innovació.

En la cloenda del Congrés Nacional de l´Empresa Familiar, celebrada aquesta setmana a València, el director general de l´Institut de l´Empresa Familiar i catedràtic universitari, Juan Francisco Corona i Ramon, ha reclamat un marc legal per guanyar en grandària empresarial. Les empreses familiars espanyoles i catalanes tenen una assignatura pendent que suspenen sistemàticament a totes les convocatòries: la seva mida.

La majoria d´empreses no és que siguin petites (entre 10 i 49 treballadors), sinó que són autònoms o microempreses (entre 1 i 9 treballadors). Concretament, del total d´empreses de Catalunya, el 51% són treballadors autònoms i el 44% són microempreses. Només el 0,1% són empreses grans (250 treballadors o més) i el 0,6% empreses mitjanes (entre 50 i 249 treballadors).

A la Catalunya Central, la dimensió mitjana de l´empresa és de només 4 treballadors. Una dimensió massa petita. Així com la nanociència, dedicada a l´estudi dels àtoms i les molècules, adquireix una importància estratègica creixent, no podem dir el mateix de la nanoempresa.

La reduïda dimensió de la unitat productiva es tradueix en menors productivitats i beneficis. Els sous són més baixos, la dificultat per exportar i internacionalitzar-se és elevada, i l´esperança de vida també decau.

El benefici mitjà per treballador en les empreses d´entre 1 i 49 treballadors està per sota de 1.000 euros, mentre que en les de més de 200 treballadors s´acosta als 30.000 euros. Dit en positiu, la gran empresa tendeix a oferir bones productivitats i superiors rendibilitats, el que li permet remunerar millor els treballadors, captar i fidelitzar el talent humà del mercat, i remunerar adequadament els accionistes via repartiment de dividends.

Naturalment, té més facilitats per exportar i possibilitats de deslocalitzar els processos productius en els països més atractius i barats.

La longevitat de l´empresa gran també és més elevada. Hi ha una relació directa entre l´esperança de vida de les empreses i la seva grandària. Com més gran és la seva mida, més longeves són. En general, la vida mitjana d´una societat mercantil a Espanya és de només tres anys. La mida és essencial per adquirir solidesa i perdurar en el temps.
El mateix president del govern Pedro Sánchez, a la clausura del congrés, va defensar una reforma per a un creixement empresarial sostenible i just, que generi més productivitat i millori els índexs de competitivitat. De fet, aquestes dues variables, la productivitat i la competitivitat, són fonamentals per reduir l´atur i generar prosperitat en un entorn globalitzat i sotmès a una revolució tecnològica i digital sense precedents. Malauradament, els fets no acompanyen les paraules. L´anunci de l´increment del salari mínim a 900 euros té efectes negatius sobre els treballadors menys qualificats. Ho vàrem comentar en aquesta mateixa tribuna fa dues setmanes i el governador del Banc d´Espanya, Pablo Hernández de Cos, ho ha quantificat en una pèrdua de treball del 0,8%, i afectaria especialment el col·lectiu amb menys formació. I cal recordar que l´economia espanyola és molt dual: hi ha poques empreses (i grans) que competeixen a escala internacional, mentre que la gran majoria (de petites) presenten nivells de productivitat baixos. Concretament, la gran empresa espanyola industrial i de serveis és 3 i 1,9 vegades més productiva, respectivament, que la petita empresa. Les causes de la reduïda dimensió de l´empresa espanyola i catalana són múltiples.
En primer lloc, les càrregues fiscals i regulatòries. Si els costos laborals de contractació, inclosa la Seguretat Social, són molt elevats, s´opta senzillament per no contractar o per contractar menys i per altres vies. Mentre que en el llarg termini l´estratègia per competir incideix en la innovació i qualitat, a curt termini no hi ha altra remei que ajustar els costos per incrementar l´ocupació.

La manca de competència en els mercats, tant de productes com de treball, també dificulta el creixement de les empreses més dinàmiques i solvents. Altres causes que dissuadeixen el creixement empresarial són les institucionals (s´han preguntat per què algunes empreses prefereixen tenir 49 treballadors i no 50?) i la ineficàcia del sistema judicial, causant d´una elevada incertesa jurídica.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit