Poques vegades una decisió judicial ha aixecat tantes crítiques com la que ahir va acordar, en una votació igualada, el ple de la sala contenciosa administrativa del Tribunal Suprem sobre el fet que siguin els clients els que paguin l'impost de les hipoteques. Partits polítics, associacions de consumidors i afectats per les hipoteques, associacions de juristes i sindicats van carregar anit durament contra la revocació de la sentència del 18 d'octubre passat, i van exigir la dimissió del president del Suprem i del Consell General del Poder Judicial, Carlos Lesmes, a més de convocar, en el cas de Podem i IU, una concentració davant del Suprem dissabte. Les crítiques destacaven que la decisió del ple de l'alt tribunal posa en qüestió el sistema judicial espanyol, que segons aquestes condemnes s'hauria doblegat a les pressions de la banca.

Els 28 magistrats del ple de l'alt tribunal, després de dos dies de deliberació, van donar la raó, per 15 vots a 13, a la banca i van decidir rebutjar els tres recursos que tenien sobre la taula. Per tant, el Suprem retorna a la doctrina vigent fins al febrer, que determinava que l'impost d'actes jurídics documentats el pagaven els clients. Això suposa tirar per terra les sentències de l'octubre passat, que suposaven un gir de 180 graus i feien pagar aquest import als bancs. El president de la sala, Luis María Picazo, va decidir frenar l'aplicació d'aquestes sentències i portar aquest cas al ple. Els arguments de la sentència es donaran a conèixer en els propers dies.

Tres sentències rebutjades

Les tres sentències rebutjades, idèntiques totes, donaven la raó a l'entitat municipal d'habitatge de l'ajuntament madrileny de Rivas Vaciamadrid i concloïen que havien de pagar aquest impost els bancs. La decisió, que es va fer pública el 18 d'octubre, va suposar un trasbals per a la banca i els sis bancs espanyols de l'Íbex 35 van perdre més de 5.300 milions d'euros en borsa aquell mateix dia.

No havien passat ni 24 hores quan el president de la sala tercera, Luis María Díez-Picazo, va emetre un comunicat on decidia aturar l'aplicació d'aquestes sentències i portava la decisió al ple. Reconeixia que ho feia perquè la sentència suposava un «gir radical» en la jurisprudència i suposava una «enorme repercussió econòmica i social». Fins i tot la màxima autoritat judicial, Carlos Lesmes, va sortir a demanar disculpes als ciutadans, va reconèixer que el cas havia fet mal a la reputació del tribunal i va criticar que Díez-Picazo decidís fer un ple si ja hi havia tres sentències dictades. Malgrat tot, el ple del Suprem va decidir ahir tirar enrere.

Crida a la mobilització

Units Podem va fer una crida ahir a dur a terme una «gran mobilització cívica» aquest dissabte a partir de les 18 hores davant de la seu del Tribunal Suprem en protesta per la decisió judicial. La formació liderada per Pablo Iglesias va denunciar que la «independència» del TS ha quedat en «dubte» després d'acordar la sala del contenciós administratiu corregir la secció que va innovar la doctrina i tornar a la jurisprudència anterior, favorable a les entitats bancàries . «Guanya la banca i perden els ciutadans. La independència del Tribunal Suprem està en dubte; la democràcia afeblida», va escriure Iglesias a Twitter. Així, va fer una crida a convertir «la vergonya i la ràbia» davant aquesta decisió en «una gran mobilització cívica per defensar els drets de la majoria enfront dels privilegis d'una minoria».

També el PP va posar en qüestió la decisió, que, amb tot, va dir respectar. «Ens agradin més o menys, acatem les decisions judicials perquè estem en un estat de dret», va manifestar el diputat José Antonio Bermúdez de Castro, que, tanmateix, va reconèixer que és «difícil d'entendre» que en pocs dies el tribunal hagi acordat «una cosa i la contrària». Més dur va ser el president del PPC, Xavier García Albiol, que va considerar que la decisió del Suprem és «un greu error de conseqüències socials imprevisibles».

Reacció a Catalunya

El president de la Generalitat, Quim Torra, va qualificar d'«escàndol absolut» i «suprema injustícia» la rectificació del Tribunal Suprem i veu en aquesta decisió «un descrèdit total» del poder judicial espanyol. En un tuit, el president català afegia que «al revés del tribunal de Gant (Valtònyc) i del Tribunal Europeu dels Drets Humans (Otegi), s'afegeix ara el canvi d'opinió del TS sobre hipoteques cinc dies després d'haver dit el contrari».

En termes semblants s'expressava el vicepresident del Govern i conseller d'Economia, Pere Aragonès, que va fer una contundent piulada a Twitter. «'Tots som iguals davant la llei'. Queda clar que per als magistrats del Tribunal Suprem no és així», va sentenciar al tuit. Per la seva banda l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va advertir que «o s'emprenen reformes serioses, o aviat no quedarà ningú que cregui en la justícia espanyola». En un tuit, l'alcaldessa i una de les fundadores de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) afirmava que amb aquesta nova decisió del TS «guanya la banca». «Una cúpula judicial forta amb els febles i feble amb els poderosos representa una greu crisi de legitimitat democràtica», concloïa Colau.

El president del Parlament, Roger Torrent, assegurava que la credibilitat de la justícia espanyola està «encara més enfonsada» amb la decisió del Tribunal Suprem sobre les hipoteques.

Els consumidors, indignats

L'associació de consumidors Facua va qualificar d'«aberració» l'acord del Suprem. En una piulada a Twitter, l'entitat va afegir que no els sorprèn la decisió perquè el 2013 l'alt tribunal ja va decidir que «la banca es quedés tot el que va defraudar amb la clàusula sòl». «Per fortuna, després el TJUE va fer justícia», concloïa la piulada.

L'associació d'usuaris de bancs Adicae també va lamentar la decisió del Suprem, però no llença la tovallola: «Esperarem a veure com es pronuncia Europa», va afirmar Isabel Pons, coordinadora de l'entitat a Catalunya. Per la seva banda, la portaveu de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH), Lucía Delgado, va titllar d'«indignant» la rectificació del Tribunal Suprem, al qual va acusar de doblegar-se als interessos i a «la pressió del lobby financer i immobiliari».

Petició de dimissió

L'associació Jutges i Jutgesses per la Democràcia assegurava ahir «discrepar» de la manera com el Suprem ha gestionat l'assumpte i considera que s'ha fet «mal tant als ciutadans com a la justícia». Per això, insistia a demanar la dimissió del president de la sala tercera, Luis María Díez-Picazo, i afegien que també ha de plegar «de manera immediata» el president del Tribunal Suprem, Carlos Lesmes.

El Govern ho estudia

El Govern espanyol es prendrà temps per «analitzar i estudiar l'impacte» de la decisió del Suprem. Segons fonts de la Moncloa, l'executiu de Pedro Sánchez «fixarà la seva posició al Consell de Ministres de demà, dijous». La ministra de Treball, Migracions i Seguretat Social, Magdalena Valerio, va apuntar ahir que el Suprem «ha rectificat i cal respectar les resolucions judicials». Valerio va reconèixer que «no sabia què esperar» del ple, després que els 28 magistrats deliberessin durant 16 hores.