Jordi Vives i José Juan de Felipe són professors del grau d'Automoció de la UPC Manresa. Contràriament a la creença popular instigada pels polítics i pels mitjans de comunicació que el dièsel és el combustible que contamina més i que l'hem de fer fora de les nostres vides al més aviat possible, els docents lamenten que «ens han posat la por al cos, però el gasoil contamina gairebé el mateix que la gasolina». Almenys, puntualitzen, pel que fa als vehicles nous, que han sortit al mercat amb les normatives Euro 5 o Euro 6, les darreres: «I la nova, l'Euro 7, que sortirà el 2020, encara rebaixarà més els nivells permesos d'emissions».

No creuen que les restriccions a Barcelona es puguin aplicar de forma permanent a partir del 2020 perquè ni la societat ni la indústria automobilística no estan preparades. Tampoc ho està la xarxa de transport públic, diuen, que no pot absorbir l'augment sobtat de passatgers. «Si ja està saturada ara...». Encara no s'ha viscut cap episodi d'alta contaminació a la capital des que es van fer públiques les prohibicions per als vehicles més vells. Per explicar-ho d'una manera senzilla, ens hem de quedar la idea que el dièsel emet menys CO2, que és el que contribueix directament sobre el medi ambient (escalfament global), però en canvi emet més òxids de nitrogen, que s'ha demostrat que són nocius per a la salut.

Hi ha diversos estudis de l'OMS que fan palès que són cancerígens i també poden provocar altres malalties com ara els ictus. «Aquests gasos concentrats a l'aire són perillosos. Ara que s'han estudiat i s'ha vist que provoquen milers de morts cada any, hi ha hagut un canvi de mentalitat: més control per part de les autoritats i més conscienciació de la població», afirma De Felipe.

El gasoil, mal vist fora d'Europa

Ara bé, els professors insisteixen que la tecnologia ha evolucionat molt des que van sortir els primers turismes dièsel al mercat, fet que ha permès reduir dràsticament les emissions. «El problema és que la tecnologia que es requereix per rebaixar els gasos del gasoil és molt més cara. Són sistemes més delicats i surt més car reparar-los quan són vells», diu Vives. «Això està matant el dièsel».

Algunes xifres que demostren la tendència a la baixa del dièsel i a l'alça de la gasolina, segons els docents: «Els 70 no hi havia turismes dièsel, camions i furgonetes, sí. Els 80 de cada 4 cotxes se'n matriculava 1 de dièsel. I el 2010, de cada 10 cotxes matriculats 8 eren de dièsel. Aquest últim any han caigut més d'un 50% les vendes del dièsel. De cada 10 cotxes, només 4 són de gasoil». Aquest canvi està succeint bàsicament a Europa. Als Estats Units, el dièsel «no ha passat mai del 5% del parc de turismes, i els que hi ha són d'importació», valoren els experts, que hi afegeixen: «A Àsia passa el mateix. Al Japó el dièsel està molt mal vist, a Tòquio el van prohibir els 90». Tot i això, tots dos es mostren convençuts que «el dièsel no està sentenciat, de cap manera, sempre serà una bona opció per als motors grans (tots els camions van amb gasoil)».

El que sí que veurem els propers anys, diuen, és la diversificació del parc de vehicles. «Si els governs ofereixen avantatges fiscals per comprar cotxes verds, la gent s'animarà a fer el pas», creu De Felipe. Una de les opcions encara poc conegudes però que comencen a fer-se lloc al mercat és el gas. No hi ha cotxes que funcionin només amb aquest combustible, sinó que tenen dos dipòsits, un de gasolina i un altre de gas. Segons Vives, hi ha grans fabricants com Volkswagen que ja aposten per aquesta opció, més neta i econòmica. A Manresa, ja hi ha gasolineres que comercialitzen gas liquat.

Cal un pla estratègic energètic

Comprar-se un cotxe elèctric o híbrid ja no és cap raresa però encara és una opció minoritària. Per a De Felipe, és una paradoxa que es vulguin impulsar els elèctrics sense una xarxa adient de producció de renovables: «L'energia que consumeixen els elèctrics prové, a Catalunya, de les nuclears i les tèrmiques. Per a produir-la, aquestes centrals emeten una enorme quantitat de gasos. És molt contradictori!», exclama. Vives hi està d'acord. I valora que a Catalunya li cal ja un pla estratègic energètic: «Sempre anem a la cua. Ara Europa ens obliga a fer el pas, però no tenim iniciativa pròpia».