Un tècnic del FROB va assegurar ahir a l'Audiència de Barcelona que el seu organisme va qüestionar els elevats sous que tenien l'exdirector general bagenc de Catalunya Caixa Adolf Todó i el seu conseller delegat el manresà Jaume Masana, ja que l'entitat estava a punt de ser rescatada. També va assegurar que Todó va negar-se a reduir certes retribucions que percebia o podia percebre en el futur, i que es van esperar a un canvi legislatiu per fer-ho. No obstant això, el mateix Masana va assegurar que ni el FROB ni el Banc d'Espanya es van queixar per aquest punt i que tampoc consta en la seva carta d'acomiadament. A més, va assegurar que ell i Todó van sortir de la reunió del consell d'administració del gener del 2010 que va votar a favor de l'augment retributiu, però no recorda si també ho van fer l'octubre següent.

En el macrojudici a l'Audiència de Barcelona contra bona part de l'antiga cúpula de Catalunya Caixa, entre ells Narcís Serra, expresident, i Adolf Todó, a més d'una dotzena de membres del consell d'administració de la Catalunya Central, i després de les declaracions com a testimonis de diversos membres dels consells d'administració que es van abstenir o oposar a l'augment de sous de Ser-ra, Todó i Masana el 2010, ahir va ser el torn d'un dels afectats, Masana, i un tècnic del FROB que va treballar en la supervisió de l'entitat d'estalvis.

El tècnic, L. P. T., va explicar que el FROB va néixer amb pocs efectius i que no tenia el control de les entitats fins que no entrava en el seu capital i tenia presència al consell d'administració. Prèviament a això, va dir el tècnic, no van tenir cap informació sobre els sous i altres retribucions dels directius. Quan el FROB va intervenir l'entitat i hi va injectar capital, va ser quan van poder analitzar els salaris, a partir del juliol del 2010. Una primera anàlisi ja va considerar «excessives» algunes retribucions. Segons el testimoni, es va proposar a Todó rebaixar-ne algunes, però ell només va acceptar reduir el variable i la indemnització per destitució de tres a dos anys de salari. No hi va haver acord, i el FROB es va esperar que el Banc d'Espanya regulés les retribucions dels directius de bancs i caixes rescatats per aplicar la retallada salarial. Amb Masana no s'hi van posar, va dir el tècnic del FROB, pel poc èxit amb Todó. En tot cas, en cap moment el FROB va mostrar-se d'acord amb tot «el paquet retributiu» de Todó, va assegurar el testimoni.

La versió de Jaume Masana és força diferent. Segons ell, quan va entrar a Caixa de Catalunya l'abril del 2008 procedent de Caixa de Manresa, com molts altres directius, inclòs Todó, va heretar el sou del seu predecessor, però l'entitat es va comprometre a estudiar un augment tenint en compte la seva feina i comparant els sous del sector. La tardor d'aquell mateix any es va fer l'estudi, i al final del 2008 es va fer un primer increment, que es va repetir al final del 2009.

Segons el directiu manresà, ara responsable de la territorial Catalunya de CaixaBank, amb seu a Manresa, ni ell, ni el FROB ni el Banc d'Espanya van fer cap comentari sobre els sous dels directius aquell juliol del 2010, i va assegurar que l'augment aprovat l'octubre del 2010 feia temps que s'havia pactat. A més, va recordar que en la reunió en la qual se li va comunicar l'acomiadament i en la carta que li van lliurar després, no s'esmentava el seu elevat salari. El TSJC va declarar improcedent aquell acomiadament.

D'altra banda, Jaume Masana va assegurar que en la reunió del gener del 2010 del consell d'administració, on es va aprovar un primer gran augment salarial, ell i Todó van sortir de la sala durant la votació d'aquell punt. En canvi, en la sessió de l'octubre pel mateix motiu no va poder assegurar que sortissin, però va al·legar que en aquella ocasió no hi havia gaire debat perquè ja s'havia pactat anteriorment i només es va plasmar un acord ja pres.