L'any 2017 es van formalitzar 2,9 milions de contractacions que impliquen la mobilitat del professional a una altra demarcació, el que va suposar un augment del 10,9% respecte al període precedent i la xifra més alta de la sèrie històrica, segons l'anàlisi sobre l'evolució de la taxa de mobilitat interprovincial realitzat per Randstad amb dades publicades pel Servei d'Ocupació Públic Estatal (SEPE).

Randstad destaca que el 2001 i el 2002 van ser els únics anys amb menys d'1,5 milions de contractes de mobilitat. A partir del 2002 i fins al 2007, aquest tipus de contractes van incrementar fins als 2.280.000. Durant la crisi econòmica es va reduir el volum de contractes de mobilitat (mig milió de contractes menys entre el 2007 i el 2009), que n'hi va haver al voltant d'1,7 milions entre el 2009 i el 2013. A partir de llavors no han deixat de créixer.

L'agricultura és el sector amb índex de mobilitat més alt: gairebé un de cada quatre contractes signats suposa el desplaçament del professional a una altra demarcacó, el 23,4%. Darrere hi ha la construcció (16,7%) i els serveis (11,8%), mentre que en última posició hi ha la indústria (10,2%).

No obstant això, el 60% del total de contractes de mobilitat formalitzats es troben en el sector serveis, on van signar més de 1,7 milions de professionals. Agricultura se situa en la segona posició (24,6%), i darrere hi ha la indústria (7,7%) i la construcció (7,2%).

Castella-la Manxa i La Rioja són les autonomies amb més taxa de mobilitat, amb el 25,8% i el 24,8%, respectivament. A continuació, i també per sobre de la mitjana estatal, hi ha les comunitats de Castella i Lleó (16,2%), Múrcia (15,3%), Aragó (15%), Euskadi (14,5%), Madrid (14 , 3%) i el País Valencià (14%). Andalusia i Navarra se situen al mateix nivell que la mitjana estatal (13,6%).

A l'altre extrem, per sota de la mitjana estatal, hi ha les Balears (12,7%), Galícia (12,4%), Catalu-nya (11,5%), Extremadura (10,6%) i Cantàbria (10 , 3%). Tanquen la classificació Astúries (8,2%) i les Canàries (6%).

Un total de 17 demarcacions espanyoles són receptores de treballadors. D'aquestes, les que més empleats reben d'altres províncies són les de Madrid i Barcelona, amb un saldo positiu de 233.810 i 85.920 treballadors, respectivament. Darrere hi ha les Balears (56.483), Múrcia (45.393) i Àlaba (24.313). A la banda contrària es situen Cadis i Toledo, amb saldos negatius de 68.726 i 43.960 treballadors.