El Govern ha aprovat aquest dimarts suprimir els apartats que fixaven uns tipus impositius reduïts de l'impost d'actes jurídics documentats en la formalització de préstecs hipotecaris. D'aquesta manera, tots aquells documents que formalitzin l'atorgament de préstecs o crèdits hipotecaris estaran subjectes al tipus general del gravamen, que és de l'1,5%. L'executiu ha volgut així "evita confusions" i eliminar una possibilitat que estava pensada per a "quan era el ciutadà qui se'n feia càrrec". "Ara, que seran els bancs els que ho paguin, ja no tindria sentit", assegura la portaveu, Elsa Artadi.

Amb la nova normativa anunciada, el Govern català vol "dotar de seguretat jurídica el tribut i aclarir els tipus impositius", després de les sentències del Tribunal Suprem i el canvi normatiu iniciat pel govern de l'Estat i vigent des del 10 de novembre, a partir del qual seran les entitats financers i no els clients els que se'n facin càrrec d'aquest tribut.

L'impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats és un tribut cedit per l'Estat a les comunitats autònomes i, per tant, és la Generalitat la que rep els seus ingressos i la que el regula. Així, segons Artadi, amb la voluntat de reduir la càrrega fiscal i facilitar l'accés a l'habitatge a determinats col·lectius, la Generalitat havia establert diferents tipus reduïts de gravamen en casos com la formalització de préstecs hipotecaris per a l'adquisició d'habitatges declarats protegits (0,1%); i en el cas de contribuents de 32 anys o menys (0,5%) o amb una discapacitat acreditada igual o superior al 33% (0,5%), per a la formalització de préstecs hipotecaris per a la compra del seu habitatge habitual.

L'any 2017, la Generalitat va recaptar un total de 203,3 milions d'euros d'aquest impost. Segons Artadi, s'estima que la supressió d'aquests tipus reduïts comportarà un "increment en la recaptació de 16,5 milions d'euros anuals".

D'altra banda, el Govern ha aprovat aquest dimarts també formalitzar la denúncia que va anunciar la setmana passada contra la cúpula del Suprem responsable del canvi de criteri en el cas de les hipoteques. Així, s'ha autoritzat la denúncia davant el Fiscal General de l'Estat dels fets esdevinguts. Segons Artadi, el Govern entén que tant el president del Tribunal Suprem, Carlos Lesmes, com el president de la Sala Tercera Contenciosa Administrativa, Luis María Díez-Picazo, podrien "haver incorregut en un delicte, ja que la revocació d'una sentència ferma vulnera les pròpies lleis del Tribunal". Per això, l'executiu demana que la Fiscalia "obri diligències que permetin determinar l'existència d'il·lícits penals i l'eventual responsabilitat d'aquestes persones", i d'altres persones que hagin pogut intervenir o col·laborar de forma activa i conscient en la comissió del delicte.

La portaveu del Govern ha explicat que el canvi de criteri al Suprem "suposa un gir que beneficia les entitats bancàries i perjudica clarament una gran part de la ciutadania amb càrregues hipotecàries", com a conseqüència del cost que té l'accés a l'habitatge. La denúncia també conclou que ni la convocatòria del Ple, ni les raons que l'han justificat, ni les circumstàncies al voltant de les quals s'ha produït el canvi de criteri, sembla que responguin al que s'entén per administració de justícia.