El Govern ha «intensificat» les mesures de prevenció per l'alerta de pesta porcina africana (PPA), després que al setembre es detectés un focus de la malaltia a Bèlgica, i assegura tenir «a punt» el pla de contingència, que s'aplicaria en cas que la pesta porcina arribés a Catalunya. El sector, però, considera que la Generalitat hauria d'haver pres molt abans mesures per evitar contagis, ja que un dels riscos més grans el comporta l'enorme població de senglars, ja que va ser precisament aquest l'origen a Bèlgica del focus principal de la malaltia que amenaça el conjunt de la UE. Així ho explica Carles Mencos, coordinador d'Unió de Pagesos al territori central, que confirma que hi ha «molta preocupació» entre els ramaders.
Quant a la prevenció, la Generalitat afirma que entre el gener i el novembre del 2018, els Mossos d'Esquadra i equips de veterinaris han realitzat 20.408 analítiques a bestiar porcí procedent de la Unió Europea en 683 controls. Es tracta del 71,6% més de mostres de sang analitzades en relació amb el conjunt del 2017. La consellera d'Agricultura i Ramaderia, Teresa Jordà, recordava ahir que la malaltia no ha arribat a Catalunya i vol transmetre un «missatge d'absoluta tranquil·litat» després de reunir ahir la primera comissió interdepartamental per abordar la problemàtica.
«Hem intensificat una mica més la pressió», va dir Jordà, ja que fins ara la pesta porcina era present només a l'est d'Europa, mentre que des del setembre la malaltia és «més a prop», ja que es va detectar un cas a Bèlgica en un porc senglar. La consellera d'Agricultura i Ramaderia explica que enguany s'han fet gairebé 30.000 analítiques a bestiar porcí a Catalunya, en «controls rutinaris» i «aleatoris». L'octubre és el mes del 2018 en què s'han fet més analítiques, amb 4.288.
A més a més, recorda la consellera, les explotacions han millorat les mesures de bioseguretat; és a dir, la instal·lació de tanques perimetrals adequades per evitar que hi entrin porcs senglars, o la neteja, entre altres aspectes. Jordà ha destacat que el sector ja tenia «les piles» posades en la prevenció de la malaltia, però que «els que no havien fet la feina, ho estan fent».
Crítiques a la Generalitat
Carles Mencos afirma que «és cert que hem de fer la feina els que no la tinguin feta, però el principal problema el té la Generalitat, perquè hauria d'haver fet molt abans un control de la població de senglars». Per a Mencos, cal prendre's seriosament els riscos, perquè, assegura, «si arriba la pesta serà catastròfic».
A la reunió d'ahir, Jordà va exposar que el Govern té «preparat» el pla que s'aplicaria en cas que es detectés algun cas al Principat. «Tant de bo hagi de quedar-se en un calaix, però si això passés, ho tenim tot extremadament a punt», va remarcar la consellera d'Agricultura i Ramaderia, que va recordar que en cas que la malaltia arribi a l'Estat espanyol hi ha el 80% de possibilitats que ho faci a través del Principat.
Un pla de contingència
El pla de contingència inclou mesures a curt, mitjà i llarg termini. Entre les quals, la creació d'un comitè de crisi, que serà qui determini les actuacions concretes de diversos departaments de la Generalitat, si hi ha una sospita o confirmació de bestiar afectat.
A la reunió hi van assistir representants de Presidència, Economia i Hisenda, Acció Exterior, Salut, Interior i Territori i Sostenibilitat. Jordà va recordar que la malaltia no afecta l'ésser humà, però pot provocar afectacions econòmiques al territori. Un brot de pesta porcina implicaria sacrificar tots els animals d'una explotació si es detecta en porcí domèstic.
Una amenaça continental
La pesta porcina africana és una malaltia infecciosa que afecta tant el porc domèstic com el senglar. La malaltia es transmet per contacte entre els animals malalts i per la ingesta de restes d'altres animals morts, carn o restes d'aliments que continguin el virus. La malaltia va entrar a l'est de la UE al final del 2014. Ara els països afectats són Lituània, Letònia, Estònia, Polònia, Romania, la República Txeca, Hongria, Bulgària i també Bèlgica. El virus es va introduir de Rússia als països limítrofs d'Ucraïna i Bielorússia, des d'on es va transmetre a la UE.
