Entre les notícies econòmiques de la setmana comencem per una de positiva. La inversió d'empreses britàniques a Catalunya va incrementar-se el 33,5%, fins a 84,8 milions d'euros, el primer semestre del 2018 respecte de l'any passat. Segons la Cambra de Comerç Britànica a Espanya, aquesta economia suposa un 5% del total d'inversió estrangera a l'Estat: prop de 1.200 milions d'euros des del gener del 2013 fins al juny del 2018.
Les inversions britàniques a Catalunya s'han centrat en la construcció, i les activitats de caràcter artístic i del comerç majorista. L'ambaixador britànic a Espanya, Simon Manley, ha dit que el Brexit no afecta les relacions comercials. El Regne Unit ja és el segon país que més inverteix a Espanya, només superat pels Estats Units. Manley ha afirmat que les inversions del seu país han creat de 35.000 llocs de treball.
Segons Acció, l'agència de comerç internacional de la Generalitat, hi ha 2.200 empreses catalanes que inverteixen a la Gran Bretanya, mentre que unes 660 empreses britàniques tenen inversions regulars a Catalunya.
El febrer passat el diari econòmic Financial Times publicava el resultat del nou rànquing elaborat per fDi Magazine on Catalunya es tornava a posicionar com la regió més atractiva del sud d'Europa per a la inversió estrangera en els anys 2018 i 2019. El potencial econòmic i humà de Catalunya juntament amb el seu estil de vida, rendibilitat, connexions i clima de negocis l'han convertit en líder de la classificació entre els 450 territoris i ciutats analitzats. La publicació premia també l'estratègia de captació d'inversions desenvolupada per Catalunya i la situa número u del rànquing per davant de les regions del Rin del Nord-Westfàlia, Escòcia, Llombardia i Emília-Romanya. Catalunya, doncs, esdevé un portaavions d'aterratge d'inversions internacionals a la Mediterrània.
A la banda de les notícies negatives s'ha fet públic l'informe que situa Espa-nya com l'onzè país del món amb més volum de deute públic i el pagament dels interessos del deute públic va arribar als 32.935.000 d'euros el 2017, (2,6% del PIB) amb un desemborsament d'uns 90,2 milions d'euros al dia.
L'increment interanual del volum de deute el 2017 va ser de 37.078.000 d'euros, dels quals el 88,8% correspon al pagament dels interessos d'aquest deute, mentre que el dèficit primari només representa l'11,2%.
Hom avisa que, en el proper context de pujades de tipus d'interès, el cost financer del deute públic creixerà. L'evolució històrica del deute públic d'Espanya mostra un increment «exponencial» durant el període 2008-2017, de 440.621.000 el 2008 (39,5% del PIB) a 1,14 bilions d'euros el 2017 (98,1% del PIB).
Però encara hi ha un altre advertiment. A causa de l'ús d'una metodologia equivocada no es mesura el total de passius en circulació sinó només el deute consolidat de les administracions públiques sense incloure determinats conceptes, de manera que hi un 18% de deute addicional que es troba «ocult» i que igualment caldrà pagar en algun moment. Per això en realitat el deute públic d'Espanya no representa el 98,1% del PIB l'any 2017, sinó que realment és el 137,5% del PIB, cosa molt allunyada del que es considera oficialment.
I per acabar el noticiari, abans-d'ahir coneixíem que el Tribunal Suprem obliga a tornar als consumidors de gas els 18 milions d'euros per manteniment i operativitat d'Enagás pel magatzem Castor cobrats el 2015 en el rebut i corresponents a l'últim trimestre del 2014. Gràcies a la denúncia de la patronal vallesana Cecot per evitar que els consumidors de gas, i en especial les empreses del sector industrial, haguessin d'assumir el cost de la compensació a l'empresa constructora i concessionària del magatzem gasístic, controlada per l'ACS presidida per Florentino Pérez.
Els consumidors no rebran en la seva factura de gas la irresponsabilitat del president del Madrid, però a través dels seus impostos continuaran pagant el deute a Banc Santander, CaixaBank i Bankia amb un interès anual del 4,27%. Perquè això sí: Florentino i la banca sempre guanyen. Com guanyen les 3 grans elèctriques (90% del mercat), que han tingut més de 4.000 milions d'euros de benefici en mig any. O sigui, que un Estat cleptòman i depredador d'economies que funcionen com la catalana, capaç malgrat tot de rebre el reconeixement dels inversors internacionals com els britànics, es dedica a alimentar els oligopolis i aquests protegeixen i coopten els buròcrates i polítics del règim. Intercanvis de favors amb els nostres diners. Quan vius en un estat on sovintegen corrupció, prevaricació, endogàmia burocràtica, connexions amb l'oligarquia, clavegueres normalitzades, policia i justícia polítiques, monarquia agressiva, és impossible de pair-ho.
Només pots treballar perquè el portaavions català, que rep un creixent reconeixement econòmic internacional, pugui abandonar el port espanyol degradat i corrupte.
