El món està recordant aquests dies la fi de la Primera Guerra Mundial. El conflicte bèl·lic va significar la mort de desenes de milions de combatents i civils, però també el final del liberalisme (1815-1914), fonamentat en el lliure mercat i governs limitats. Amb l'arribada del segle XX i l'anomenada Gran Guerra (1914-1918) començava una època d'horror i d'errors funestos que massacraran Europa i segellaran el seu declivi, iniciant una etapa de governs molt intervencionistes, economies obertament planificades i inflacions descontrolades.
Els costos humans i materials de la guerra van ser enormes. Més de 60 milions d'homes varen ser mobilitzats obligatòriament i cridats a files. Enrere quedaven els conflictes bèl·lics de baixa intensitat realitzats per mercenaris i tropes voluntàries relativament reduïdes. En endavant, la força compulsiva dels Estats impel·leix a deixar la vida a les trinxeres o davant un escamot d'afusellament. Més de 20 milions de soldats i civils varen perdre-hi la vida, amb un nombre encara superior de ferits i mutilats. La Gran Guerra va marcar el punt final d'una època excepcional de pau i prosperitat, de llibertat individual i econòmica, que Europa havia conegut des de la derrota de Napoleó Bonaparte a Waterloo (juny del 1815) fins a l'assassinat a Sarajevo de l'arxiduc Francesc Ferran, hereu a la corona d'Àustria-Hongria, i la seva esposa Sofia a mans de Gavrilo Princip, un nacionalista serbobosnià (juny del 1914).
Si el liberalisme havia enriquit i agermanat pacíficament una multitud de pobles, religions i ètnies diferents, el nacionalisme intervencionista i col·lectivista forçaria la unificació sota un mateix govern de persones que parlaven un mateix idioma o compartien la mateixa cultura o ètnia. Amb l'ascens imparable del socialisme, ja sigui el socialisme real de Karl Marx o el socialisme democràtic d'Eduard Bernstein, es certificava el declivi de la llibertat individual, la propietat privada, el lliure comerç, els governs limitats, els impostos reduïts i una moneda sòlida vinculada a l'or. El col·lectivisme econòmic i polític reprimiria la llibertat d'expressió i de premsa, enviant a la presó per antipatriòtics els que s'oposaven a la guerra. L'agricultura i la indústria aviat serien intervingudes amb controls de preus i de salaris, mentre que la planificació pública s'imposaria en nombroses activitats econòmiques. Els impostos augmentarien a nivells mai vistos abans, obstaculitzant el lliure comerç amb aranzels i restriccions. La llibertat migratòria també quedava abolida, i es feien necessaris els visats per circular d'un país a un altre. L'Estat subordinava tota la societat als seus objectius, erigint-se en l'àrbitre absolut.
Mentre que el pes de l'Estat al segle XIX era inferior al 10% del PIB, ara iguala o supera el 50%. Ens cal reduir dràsticament impostos com l'IRPF, el de Societats o les cotitzacions a la Seguretat Social per impulsar la formació de capital humà i empresarial, l'estalvi i la inversió, l'ocupació i la productivitat. Això és just el contrari de les mesures adoptades pel govern espanyol de Pedro Sánchez.
Amb la Gran Guerra s'abandona el patró or i comença la diarrea monetària de tràgiques conseqüències, especialment a Alemanya. L'oferta monetària de lliures esterlines i francs francesos es multiplica per cinc durant el conflicte bèl·lic, mentre que el deute públic també es dispara. Concretament, es multiplica per onze a la Gran Bretanya i per 7 a França. Els Estats Units, que decidiren entrar en el conflicte deixant de banda el principi de no intervenció, finançaren el 22% de les despeses de guerra amb impostos, el 25% amb creació de moneda (inflació) i el 53% restant amb deute. Però els pitjors registres d'hiperinflació són els de la República alemanya de Weimar. Condemnada a pagar indemnitzacions de guerra inabastables, la impressió de paper moneda no donava l'abast, i s'imprimien els bitllets només per una cara per tal de guanyar temps. L'índex de preus, amb base 100 el 1913, es descontrolaria a 750 bilions (amb dotze zeros) el novembre del 1923. Un dòlar es canviava per 4,2 bilions de marcs en el mercat de divises. El preu del cafè o d'una cervesa es doblava només en els segons emprats per beure-se'ls. La hiperinflació distorsiona l'estructura de preus i salaris, creant una falsa sensació de beneficis a les empreses, que poden incrementar desmesuradament els preus de venda. En realitat, però, destrueix tot el valor real dels estalvis i del capital, pauperitzant la població i preparant el terreny a un sociòpata anomenat Adolf Hitler, que guanyarà les eleccions democràtiques el 1933. De les cendres de la Primera Guerra Mundial en sortirien el comunisme soviètic i el feixisme totalitari italià. Immediatament després, s'hi afegiria el nacionalsocialisme alemany i el règim de Franco a Espanya.
L'expansió descontrolada de la creació de moneda i l'abaratiment artificial del tipus d'interès va alimentar en l'àmbit econòmic massius errors en l'assignació dels recursos, del treball i el capital, promovent excessos d'endeutament i de despesa en el consum. Fins als nostres dies, aquesta successió d'expansions insostenibles, alimentades per la inflació i el deute públic, han generat bombolles que acaben esclatant i donant lloc a recessions econòmiques llargues i doloroses. Cent anys després de la Primera Guerra Mundial, la intervenció massiva de la societat per part dels governs i el descontrol monetari i financer, amenacen de fer esclatar una nova crisi d'abast mundial. El curs tràgic de la història pot reaparèixer i frustrar les esperances de pau i prosperitat.
