Tres excàrrecs del Banc d'Espanya van assegurar ahir que desconeixien els augments de sou que va abonar CatalunyaCaixa a la seva antiga cúpula el 2010, i van precisar que del primer d'aquests increments, l'aprovat el gener d'aquell any, se'n van assabentar «per la premsa».

L'ex-director general de supervisió del Banc d'Espanya Jerónimo Martínez Tello; l'exdirector del departament d'inspecció Pedro González i l'excap del grup d'inspecció del BdE Sergio Linares van declarar ahir com a pèrits en el judici pels sobresous abonats a la cúpula de l'antiga caixa el 2010, que se celebra a l'Audiència de Barcelona, i en el qual figuren com a acusats el bagenc Adolf Todó, exdirector general de l'entitat, i una desena d'exconsellers de la caixa de la Catalunya Central.

Tant l'expresident de Catalu-nyaCaixa Narcís Serra com Todó van declarar a l'octubre que el Banc d'Espanya estava al corrent de l'augment de salaris a l'entitat, una versió que van contradir ahir aquests ex-alts càrrecs del BdE.

Martínez Tello va comentar que, després d'assabentar-se de l'augment retributiu aprovat el gener del 2010, que va suposar que Todó augmentés el seu sou fix de 700.000 a 800.000 euros i el seu variable del 35 al 50%, li va trucar, tant a ell com a la Generalitat, per dir-li que la pujada «no era oportuna», perquè «estàvem al principi de la reestructuració» de la caixa, encara que ahir no va qüestionar en cap moment la legalitat de l'increment. Això no obstant, els excàrrecs de BdE també van voler recordar que CatalunyaCaixa no tenia obligació d'informar el supervisor dels increments retributius aprovats a la seva cúpula, perquè el Banc d'Espanya no va tenir competències en matèria de retribucions fins l'any 2011.

Martínez Tello va detallar al tribunal que quan va parlar amb Todó sobre el seu augment de sou, aquest li va dir que l'increment «estava pactat» i que la seva remuneració se situaria «molt per sota de la mitjana» del que cobraven altres directius d'altres entitats per la mateixa funció. Aquest exdirectiu va opinar que la reestructuració laboral afrontada a CatalunyaCaixa, l'ERO dut a terme llavors, li va semblar «molt generosa».

Tant l'advocat de Serra com el de Todó van preguntar a aquests excàrrecs del supervisor bancari per què no van qüestionar més endavant la política de retribucions de l'entitat, si aquesta era la seva opinió. Martínez Tello va insistir que fins al juny del 2011 el Banc d'Espanya no va tenir competències sobre retribucions d'alts càrrecs, i va recordar que a final d'aquell any el FROB ja va començar a negociar una moderació dels salaris de les cúpules directives de les entitats a les quals havia injectat capital. «El Banc d'Espanya no validava ni deixava de validar res. Era el FROB el que prendria la majoria del capital de CatalunyaCaixa», va assegurar González respecte a la política de retribucions a CatalunyaCaixa.

Respecte a l'augment salarial aprovat l'octubre del 2010, que va autoritzar un augment del 4,7% a la cúpula de CatalunyaCaixa, Martínez Tello va respondre que se'n va acabar assabentant «molt després». Més enllà de la política salarial d'aquesta entitat financera, Martínez Tello va voler remarcar que en aquella època creia que Adolf Todó era «part de la solució» als problemes que travessava l'entitat. «Per a nosaltres que se li pagués un milió d'euros, 500.000 o 300.000 euros, sincerament, no era important, perquè l'important era que se solucionés [la situació de CatalunyaCaixa]», va afegir Martínez Tello.