La proposta per a la Política Agrària Comuna (PAC) per al període 2021-2027 tindrà un 5% menys de partida pressupostària a causa del Brexit i altres factors com les migracions i la seguretat europea. Així o ha explicat la cap d'Unitat adjunta de la Direcció General d'Agricultura i Desenvolupament Rural de la Comissió Europea (CE), Maria Gafo, durant un debat sobre la PAC a Lleida organitzat per la Cadena Ser i la UdL.
El pressupost està previst que se situï en 365.000 MEUR i a l'estat espanyol la retallada es traduirà en un 3,5% menys d'ajuts en pagaments directes que es quedaran amb 33.481 MEUR. La CE aposta per ''simplificar'' el compliment de la normativa per accedir a les ajudes i centrar el criteri en els resultats obtinguts en l'agricultura.
Als 365.000 MEUR que es preveuen per al pressupost per a la PAC 2021-2027 cal sumar-hi 10.000 MEUR en investigació. La davallada pressupostària pel Brexit i altres factors es traduirà a l'estat espanyol en un 3,5% menys d'ajuts directes, que es quedaran en 33.481 MEUR; un 15,3% menys d'inversió en desenvolupament rural, que es quedarà en 7.008 milions d'euros; i un 1,9% menys d'ajudes en altres àmbits que se situaran en 3.287,8 MEUR. El pressupost de la PAC per aquest període a l'Estat es preveu doncs en 43.776 MEUR aproximadament.
Maria Gafo ha explicat que la proposta de la nova PAC s'ha fet a partir d'una consulta pública que ha comptat amb la participació de més de 320.000 ciutadans de la Unió Europea. Així mateix, també s'ha consultat amb experts i s'ha fet una avaluació de l'impacte que suposa per a la població. A partir d'aquesta enquesta s'han tret conclusions positives com la competitivitat del sector, les exportacions de productes de valor afegit o l'impacte en la renda dels agricultors.
Però també s'han vist altres aspectes on ''la societat i els agricultors consideren que cal millorar''. Gafo s'ha referit així a l'impacte mediambiental i de canvi climàtic del sector. Així mateix, també a la distribució de la renda per la qual cosa s'ha treballat en una PAC que vol ser ''més justa, més estable i on es reparteixi millor per beneficiar més la petita i mitjana explotació''. Segons Gafo, ''el sector és molt competitiu però moltes vegades, la competitivitat es dóna per la reducció de la mà d'obra i no per les inversions, i això cal canviar-ho en el futur per posar èmfasis en la investigació, el desenvolupament i les inversions''.
El canvi ''més fort'' de la futura PAC serà segons Gafo la simplificació a l'hora de controlar les normes per apostar més pel control sobre els resultats en l'agricultura i la ramaderia europees.
La nova PAC requerirà un ''canvi de mentalitat'' a les administracions
En el mateix debat també ha participat l'administrador investigador del Servei d'Estudis d'Agricultura i Desenvolupament Rural del Parlament Europeu, Albert Massot, que ha destacat que per primera vegada la reforma no es focalitza amb els mecanismes sinó en canviar el model d'aplicació. Això suposarà, segons Massot, que ''tindrem una política bàsicament decidida a casa nostra''. Tot això no seran però només beneficis, segons Massot, ja que caldrà fer un ''canvi de mentalitat en les nostres administracions. Segons Massot, caldran administracions ''de més concepció i menys gestió, amb menys paperassa i més saber què volem''.
En aquest sentit, Massot alerta que aquesta necessitat podria suposar un problema i que comportarà que el canvi de la nova pac no es materialitzi en un any sinó a llarg termini ja que caldrà adaptar els sistemes informàtics i procediments administratius existents. Massot ha afegit que el canvi és ''l'inici d'un canvi més profund a mig termini que suposarà una fusió dels primers pilars de la PAC i una fusió de fons a nivell comunitari''.
