La crisi ja està pràcticament superada. Almenys quant a les grans xifres. Així ho detalla la darrera edició de l'Anuari Econòmic Comarcal del BBVA, que ahir va presentar a Manresa el seu director, Josep Oliver, catedràtic emèrit d'Economia Aplicada de la UAB. I arribar fins aquí té el seu mèrit, va apuntar Oliver, perquè cap crisi prèvia de les últimes quatre dècades ha tingut aquest impacte negatiu en l'economia del territori.

Deu anys després de l'arribada de la crisi, el valor afegit brut de la Catalunya Central queda només 3,4 punts per sota del registre del 2007. En el període 2013-2017, aquest territori (que en l'estudi es refereix a les comarques del Bages, Berguedà, Solsonès, Anoia, Moianès i Osona) ha experimentat un creixement del 13,9%, superior a la mitjana catalana del 12,4%. Per comarques, Osona supera el 20%, mentre que el Moianès la segueix de prop amb el 17,1%. Anoia i Bages, ambdues amb l'11,7%, queden per sota de la mitjana nacional. El creixement del Berguedà ha estat del 9,6%, mentre que el Solsonès roman a la cua del país, amb un increment agregat de tan sols el 6%, només per sobre del Pallars Sobirà (5,6%), Val d'Aran (4,9%), Alt Urgell (3,9%) i Pallars Jussà (1,8%).

En aquesta evolució, el 2017 va ser un bon any especialment per al Bages, que va créixer el 4,2%, el mateix que Osona i només per sota del Vallès Occidental (5,1%). Per al Bages, aquest va ser el millor any des del 2014, com també ho va ser per a la Cerdanya (4%).

Quant a l'afiliació, en el període 2013-2017 s'ha experimentat un fort impuls (un increment del 18,2%), fet que situava a final de l'any passat l'afiliació només el 4,4% per sota de la del 2007 (193.000 ocupats a les comarques centrals una dècada enrere, per 184.000 l'any passat).

En aquesta evolució ha tingut un important paper l'ocupació industrial, que el 2017 va créixer del 5,4% (una dada «insòlita», va dir Oliver), de manera, apunta l'estudi, que els 53.000 afiliats d'avui superen ja els 45.000 del 2013, encara que continuen per sota dels 62.000 del 2007. Una anàlisi per subsectors revela, va apuntar Oliver, que l'evolució de l'ocupació industrial sembla «preparar-se» per a un salt en el creixement productiu, fet que podria dibuixar-se, en els propers exercicis, com un creixement atenuat de l'afiliació però un de més rellevant del VAB sectorial.

En el sector de la construcció, el VAB va créixer l'any passat el 4,4% i també ho va fer l'afiliació (5,4%), i acumula un increment en el període 2013-2017 del 12,9%. Per comarques, el sector va créixer el 7,3% a l'Anoia, per sobre de la mitjana catalana, i el 4,1% al Bages, una mica per sota del 4,7 català. Al Solsonès , en contrapartida, va decréixer el 3,2%. Tot i l'evolució favorable, el pes de la construció en l'economia de la Catalunya Central és avui a l'entorn del 6%, molt inferior a la seva rellevància en els anys del boom. Així, els habitatges iniciats a les comarques centrals van ser 500, molt lluny dels 14.400 del 2007. El sector creix a un ritme notable (a la banda alta dels diversos territoris catalans), però ho fa des de molt avall, conclou Oliver.

El terciari (amb un avenç l'any passat del 2,9%) reflecteix, segons l'estudi, el creixement dels serveis privats, pels bons resultats dels transports, les activitats professionals i l'hostaleria. En aquest sentit, destaca l'increment del 12,5% de les pernoctacions a les comarques de la marca Paisatges de Barcelona (Anoia, Bages i Osona). En conjunt, doncs, l'any passat els serveis van créixer a les comarques centrals només per sota del que ho van fer al Camp de Tarragona (3,1%). En el període 2013-2017, l'afiliació al sector ha crescut el 19,9%, mentre que el VAB sectorial fa cinc anys que creix ininterrompudament.

Al primari, es va experimentar, el 2017, una davallada del 4,3%, sobretot per la crisi dels cereals i la contracció ramadera, segons revela l'estudi. La caiguda al sector va ser especialment pronunciada, l'any passat, a la comarca del Solsonès (-11,2%).

En conclusió, Josep Oliver va insistir que aquest 2018 el territori central pot superar ja els números del 2007, tot i que no espera que l'ocupació ho faci fins a l'inici de la propera dècada. La Catalunya Central lidera la recuperació dels darrers cinc anys (juntament amb el Camp de Tarragona i l'àrea metropolitana), un increment que ja es veu com a «sòlid», va dir Oliver. Ha canviat el model productiu i les exportacions es consoliden («és un model que ha vingut per quedar-se», assegura Oliver). «Tinc la sensació que el creixement ja és seriós», diu el catedràtic, que, amb tot, alerta que els «vents de cua» (petroli, tipus baixos, turisme) poden aturar-se.