Continuar l'empresa familiar

L'empresa familiar és la columna vertebral de l'economia dels països desenvolupats. Representa el 68% del PIB i el 68% d'ocupació privada de Catalunya. Sovint, quan es pensa en l'empresa familiar, es té la idea d'una PIME, però també ho són empreses conegudes com Tous, Encofrats Alsina, Bon Preu, Inditex, Mercadona o El Corte Inglés, entre d'altres.

Hem de ser conscients de què és i de com és una empresa familiar i tenir clar com n'hem de garantir la màxima continuïtat. La primera cosa que hem de tenir present és que el substantiu és l'empresa i que familiar n'és l'adjectiu.

Si volem continuar l'activitat empresarial i tenir socis hem de tenir en compte que la distribució de beneficis pot ser important, i obligatòria en aplicació de l'article 348bis de la Llei de Societats de Capital. Una altra qüestió molt important és la responsabilitat dels administradors i consellers, fins i tot per fracàs en el deure de cura d'un empresari ordenat. Tampoc podem obviar la definició del negoci familiar que fa l'agència tributària, els seus requisits i condicions. El 49% d'empreses familiars desconeixen que existeix un marc tributari específic per a elles (Sigma 2 per l'IEF).

En una empresa familiar hi ha tres cercles d'interès legítim: propietat, empresa i família. Els seus encreuaments determinen diferents subgrups. Així, per exemple, hi pot haver els accionistes familiars que treballen en l'empresa i els que no hi treballen, i els interessos de cada un d'aquests subgrups no han de ser necessàriament els mateixos.

Per continuar, és important gestionar els sentiments relacionats amb l'empresa familiar, que poden venir des de la infantesa. L'empresa amplifica sentiments, tant de manera positiva com negativa. A més a més, l'empresa familiar dona lloc a intenses relacions amb persones de fora de la família de sang, els coneguts com a afegits. Les relacions amb ells poden ser molt intenses, i comentaris repetitius del tipus «mira el teu germà» poden acabar fent més forats que una gota malaia.

El que és molt important per garantir la pervivència de l'empesa és saber combinar el barret d'empresa i el de família. Empresa vol dir meritocràcia: capacitat, resultats; mentre que la família és amor, comprensió, suport... La pitjor cosa que es pot fer és tractar l'empresa com a família i la família com a empresa.

Quan es parla a un empresari del relleu, sovint ens trobem amb la resposta «encara tinc bona salut». Però un bon empresari es caracteritza per la planificació; i també el relleu ha d'estar previst si volem garantir la màxima continuïtat, encara que sempre poden sorgir girs imprevistos.

Hi ha tres àmbits de relleu: la propietat, la gestió i el lideratge de la família. En el relleu hi estan implicats: l'antecedent, l'empresa, la família i els continuadors. La incorporació de la pròxima generació de gestió és un dels temes més crítics. Fins a quin punt dona llibertat o deixa dirigir? No estimes el que no coneixes. No poden fer-se xantatge del tipus ho faig per tu. Cal respectar la llibertat, i si hi ha incorporació garantir la formació adequada i una experiència prèvia fora de l'empresa familiar. A alguns se'ls pot passar l'arròs esperant el relleu. Per evitar-ho hi ha el Pacte Successori, que ve a ser com un testament, però irrevocable.

Només tenen protocol familiar un 10% de les empreses familiars espanyoles. Un 75% consideren que és totalment innecessari. Molts imaginen que ha de ser com la Bíblia en vers, però un protocol pot estar condensat en quatre fulls amb les qüestions fonamentals. Ha de ser adequat a la mida de l'empresa i de la família; no ha de ser un tallar i enganxar d'un altre negoci. Ha d'actualitzar-se per a cada generació. Ha de quedar molt clar que l'important no és el paper, és el diàleg.

Una empresa pot iniciar la seva activitat basant-se en una estructura formada per un cap que ho controla tot amb els seus tentacles. Això pot ser adequat i, fins i tot, l'única estructura factible en aquest moment. Però si la intenció és donar continuïtat a l'empresa familiar, hem de garantir que desenvolupem unes estructures de govern adequades, perquè una empresa de fundador no és el mateix que una empresa de cosins. I hem de fer-ho tenint en compte les respectives dimensions, no és el mateix una empresa d'un milió de facturació que una de 100, ni una família de 5 persones o de 50.

Per continuar és important que els propietaris siguin professionals i responsables, és a dir, implicats, formats i que aportin capacitats.

L'empresa familiar no ha de ser una gàbia d'or, un lloc del qual alguns propietaris voldrien sortir totalment o parcialment i no poden fer-ho. Hem de trobar maneres de liquiditat justes i viables, sense conflicte, perquè la separació traumàtica pot posar fi a l'empresa i a l'harmonia familiar.

Si no volem o no podem continuar l'empresa familiar només ens queden dues opcions: vendre o tancar. Però aquest serà un tema per a un altre article.