A la Catalunya Central tenim un teixit empresarial emprenedor, lluitador i resilient que ha sabut aguantar amb tenacitat els estralls provocats per la crisi mundial en general i en particular, la greu davallada del sector de la construcció, la qual de retruc va afectar el teixit productiu de les nostres comarques.
El sector carni i de l'alimentació a Osona, el sector industrial al Bages i a l'Anoia, el turístic al Berguedà i el sector primari al Solsonès, són tots ells sectors que a banda de donar personalitat econòmica a cada comarca, constitueixen alhora un mosaic divers de l'economia de la Catalunya Central que la integra recíprocament i l'enriqueix en el seu conjunt i perfil.
Tot i que la base per assolir reptes amb èxit és bona i que en l'actualitat s'ha aconseguit una estabilització econòmica amb uns índexs de creixement certament respectables, no podem perdre de vista que tenim al davant importants desafiaments per superar, si en la propera dècada volem resistir el nou embat econòmic i transformador que provocarà la que ja s'anomena quarta revolució industrial, que, com totes les revolucions tecnològiques, no hi ha més opció que saltar endavant, assimilar-la i continuar el camí.
Dos són els eixos que com a aspectes clau i estratègics cal incidir per afrontar aquesta nova revolució tecnològica: la Formació Professional i la Dimensió Empresarial.
En relació amb el primer ens cal un esforç de concentració d'esforços en la formació professional. El principal vessant d'aquest esforç passa per tornar a prestigiar a nivell social els estudis relacionats amb els cicles formatius. Fins que tots els actors socioeconòmics (empresarial, administratiu i social) no aconseguim aixecar vocacions formatives encarrilades a la formació professional, les empreses es trobaran amb greus problemes per implementar l'anomenada Indústria 4.0, considerant l'escassetat de recursos humans amb formació especialitzada que mancarà per administrar i treure la millor part d'aquestes noves tecnologies. Si no abordem seriosament, unitàriament i decididament aquest segment formatiu, la indústria de la Catalunya Central es pot veure afectada per una nova forma de desestructuració que no serà fàcil resoldre ni en el curt ni en el mitjà termini, fet que implicarà òbviament anar perdent llocs en la cursa de la competitivitat empresarial de forma irreversible.
També ens cal abordar un millor equilibri en les dimensions de les empreses. Cal promoure econòmicament un ecosistema on les petites empreses puguin assolir dimensions de mitjanes empreses, i amb aquest nou múscul empresarial puguin assolir fites tecnològiques i d'internacionalització que només es podran abordar si s'adquireix una mínima massa crítica. En aquest sentit un dels vehicles propulsors d'aquestes migracions de dimensió poden ser les universitats, tan ben representades en quasi tots els nostres indrets de la Catalunya Central, establint relacions de col·laboració en temes d'investigació i desenvolupament i d'innovació. Cercar i esperonar formes de capitalització d'empreses serà un altre vessant d'acció que esdevindrà rellevant en aquesta fita.
El repte és assolible, i la necessitat d'una major competitivitat és una qüestió tàcitament consensuada per tota la societat civil i política. Cal només posar voluntat ferma i decidida en aquesta emprenedoria col·lectiva, per tal que el nostre teixit empresarial segueixi creixent amb visió de futur i generant llocs de treball a les nostres comarques.
