Si algun dels assistents ahir al matí a la conferència que el controvertit economista Santiago Niño Becerra va fer a la FUB tenia alguna esperança que el futur seria millor que aquest present ple d'incògnites, el catedràtic d'Estructura Econòmica de la Universitat Ramon Llull la hi va extreure com un queixal corcat. El futur és fosc com la gola del llop i només els «megacracs», va assegurar Niño Becerra, tenen promès un benestar que es negarà a la majoria. «Els fills viuran pitjor que els seu pares», va sentenciar el mediàtic economista.

Niño Becerra intervenia ahir en l'0bertura de la Fira Borsa de Treball del programa ADE_Premium de la FUB amb una conferència titulada «Tendencias y perspectivas», en què va esplaiar-se profusament en les primeres i va sobrevolar amb un bombarder les segones. La conclusió: Espanya està fatal, però la Unió Europea tampoc és Wonderland. Ens trobem en plena transició des d'un «model esgotat» basat en la producció i en el lema «anem a més» cap a un altre, que estarà vigent a l'inici de la propera dècada, i en què el paradigma serà una nova indústria robotitzada que ja gairebé no necessitarà mà d'obra i sí coneixement especialitzat.

Així, va dir el conferenciant, si entre el 1950 i el 2007 el model econòmic es va basar en la producció, l'hiperconsum i el factor treball, la crisi de l'última dècada ha estat la de la transmutació d'aquests valors cap a una economia basada (ja ho és) en el capital i en un consum costumitzat a demanda. El factor productivitat serà, en aquest context, el que definirà l'èxit de les economies.

Niño Becerra va descriure un present de l'economia espanyola superendeutat, d'elevat dèfici públic, amb un PIB recolzat en el creixement dels serveis d'escàs valor afegit en detriment de la indústria i una impossibilitat sistèmica de corregir una baixa pressió fiscal i una (sí) escassa despesa pública segons la mitjana europea. «Espanya té una posició molt dolenta» per afrontar els nous reptes, va dir l'economista.

I una hipotètica Catalunya fora del marc estatal?, va ser interrogat en el torn de preguntes. Sí, és clar: seria viable, com les regions europees que són motor econòmic. També en la geopolítica el futur només és per a alguns; per a la resta serà un desert sense classe mitjana i, si fem cas de Niño Becerra, sense expectatives. Amb tot, l'economista creu que «ens en sortirem», tot i que no va donar receptes ni va concretar cap recepta per a l'esperança més enllà d'un vague «se surt de totes les crisis». Només que d'aquesta, va afegir, «en sortirem pitjor».

Després de la galleda d'aigua gelada, la jornada va continuar a la FUB amb un llarg torn d'entrevistes entre les empreses participants al programa ADE Premium i una trentena d'alumnes, encara entossudits, malgrat les pèssimes notícies aportades per Niño Be-cerra, a buscar una feina (de moment, amb un contracte de pràctiques) i a llaurar-se un futur millor (o no molt pitjor) que el dels seus pares.

Les empreses que col·laboren amb els estudis d'ADE són Ampans, Ausa, Busquet-Economistes Auditors, Control Sistemes, DENSO, Deporvillage, Fundació Althaia, Funderia Condals, Grup Santasusana, Grup Vilardell Purtí, Joieria Tous, Kids&Us, La Agrícola Regional, Macsa, Oliva Torras, Regió7, Sala Team, Sant Andreu Salut, SENSUS Consultoria, UVE solutions, FRIMAN, ICL, Inoxforma, Maxion Wheels, Mútuacat i Tècnium. Després d'escoltar el conferenciant, qui més qui menys confiava a formar part del grup selecte de treballadors «molt bons, ultraflexibles i que guanyaran diners» que formaran, segons Niño Becerra, l'esquifida elit econòmica de les properes dècades.