06 de desembre de 2018
06.12.2018

El Govern preveu celebrar el maig les eleccions a les Cambres de Comerç

Chacón espera que el TSJC no suspengui cautelarment el procediment electoral per vot electrònic

06.12.2018 | 00:04
Votació a la Cambra de Manresa, el 2010

La Generalitat preveu que les eleccions a les 13 Cambres de Comerç catalanes, entre les quals hi ha la de Manresa, se celebrin el proper mes de maig. Així ho va dir ahir la consellera d'Empresa de la Generalitat, Àngels Chacón, després de la seva primera reunió amb els presidents de les Cambres de Comerç catalanes.

La consellera va avançar que el decret de convocatòria d'eleccions en les Cambres de Comerç catalanes s'aprovarà «abans de Nadal» i que la seva publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) està prevista per al 7 de gener.

D'aquesta forma, es donarà el tret de sortida a les eleccions a les cambres, i el centre d'atenció està posat en la de Barcelona, ja que fins a quatre candidats –Enric Crous, José María Torres, Ramon Masià i Carles Tusquets– competeixen per substituir Miquel Valls al capdavant de la Cambra de Comerç de Barcelona, corporació que presideix des del 2002.

Encara que el maig és la data prevista per a les eleccions, amb la finalitat que les cambres estiguin constituïdes «a principi de juny», aquest calendari topa amb un recurs que ha de resoldre el TSJC. I és que un elector de la Cambra de Comerç de Barcelona ha sol·licitat la impugnació del decret català sobre el règim electoral de les cambres de comerç perquè només regula la votació per mitjans electrònics de forma presencial al col·legi electoral o la votació per mitjans electrònics de forma remota, però no contempla el vot per correu. Està previst que el TSJC resolgui els pròxims dies les mesures cautelars sol·licitades en aquest recurs, que demana la suspensió del procés electoral.

La consellera admet que, si s'accepten les cautelars, les eleccions podrien endarrerir-se, però confia que no serà així. «Entenem que no hi hauria cap motiu per parar el procediment electoral».

D'altra banda, la consellera va assegurar que el Govern s'ha posat a treballar ja en la nova llei catalana de cambres, encara que no va donar terminis de quan podria estar aprovada. Es va limitar a comentar que es buscarà el consens amb les Cambres de Comerç catalanes, una disposició que va agrair el president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Miquel Valls. Valls es va mostrar «satisfet» per la resposta d'aquest departament «a les incerteses que ha provocat la situació d'interinitat (a les cambres catalanes), que ja està en camí de resoldre's», va celebrar. I és que totes les cambres es troben actualment en una situació d'interinitat, ja que les institucions camerals van celebrar les últimes eleccions l'any 2010 i, per tant, tots els seus òrgans de govern tenen els mandats caducats des del 2014.

El Govern va aprovar el juliol el decret sobre el règim electoral de les Cambres de Comerç, que ha de permetre celebrar eleccions en les tretze cambres catalanes i la principal novetat de les quals és que els comicis se celebraran exclusivament mitjançant vot electrònic.

També Valls va garantir que tant ell com la resta de presidents de les cambres catalanes exerciran les responsabilitats que els corresponen «fins a l'últim moment».


El cas de Manresa

A Manresa, Pere Casals és president de la cambra territorial des de l'any 2009, quan va substituir Manel Rosell, que va deixar l'ens per assumir la presidència de Caixa Manresa. El 2010, en les darreres eleccions celebrades fins ara, Casals va ser escollit pel ple, un càrrec que hauria d'haver estat renovat, com en la resta de cambres, el 2014. Casals ja és el president més longeu de l'entitat des de la represa democràtica, en superar Jordi Santasusana (1998-2006). Amb tot, en la centenària història de l'entitat, el rècord de permanència l'ostenta Joan Gallifa, que va presidir-la entre el 1940 i el 1968.

Les eleccions escolliran el ple de la cambra, integrat per 27 persones en representació dels diversos sectors econòmics; nou, escollits d'entre les empreses que fan més aportacions voluntàries a l'organisme, i quatre, triats entre les patronals catalanes (Foment, Pimec i Cepime). Un cop constituït, serà el ple qui trïi el president.

Casals, que presentarà candidatura de la seva empresa, Casals Cardona Industrial, per formar part del ple, no descarta tornar a optar a la presidència, tot i que en declaracions a aquest diari afirmava el juliol que «el més saludable és que hi hagi relleu».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook