Les start-ups catalanes del sector de la salut han multiplicat per deu els inversors internacionals en cinc anys. Així, s'ha passat dels cinc inversors internacionals presents a la bioregió de Catalunya el 2013 a cinquanta aquest any. Són dades que recull l'últim informe del Biocat, presentat ahir.

El director general del Biocat, Jordi Naval, atribueix aquest interès a la qualitat de la recerca que es desenvolupa a Catalunya i al reconeixement de l'expertesa, entre altres motius. El sector de les ciències de la vida i de la salut genera a Catalunya 31.087 milions d'euros cada any i representa el 7,2% del PIB, si es tenen en compte les empreses d'aquest àmbit i els serveis sanitaris. En conjunt, més de 223.000 persones hi treballen, al voltant del 7% de l'ocupació a Catalunya, segons l'informe.

Segons l'últim informe Biocat, que correspon a l'any 2017, cada setmana es crea de mitjana a Catalunya una nova companyia al sector. A final de l'any passat, el sector tenia 1.060 empreses, amb prop de 58.000 treballadors i que van facturar 17.802 milions d'euros, amb un creixement mitjà anual del 2,4% entre el 2000 i el 2016.

Entre el 2015 i el 2017, les s tart-ups catalanes del sector van atraure 340 milions d'euros d'inversió, el triple que en el període 2013-2015, a través de 214 operacions. El 2018, entre gener i octubre, s'han aixecat 100,2 milions i es calcula que el sector superarà la inversió captada el 2017 (107,3 milions).

El 72% del capital de risc (inversió destinada a una empresa de creació recent) captat aquest any per a les start-ups catalanes del sector (43,7 milions sobre un total de 60,9 milions) s¡ha vehiculat en rondes amb participació internacional. A més d'inversors locals especialitzats, com ara Ysios Capital, Caixa Capital Risc, HealthEquity, Inveready o Alta Life Sciences, l'Informe Biocat destaca l'elevat creixement d'inversors internacionals.

El 2017 eren 37 els inversors internacionals en empreses emergents catalanes. La majoria, nord-americans. El capital aixecat en rondes d'inversió amb presència internacional també s'ha duplicat els darrers anys, en passar de 85 milions durant el període 2013-2015 a 211 milions el 2016-2018.

«Els professionals que vénen a Barcelona i a Catalunya identifiquen que el nivell inicial de recerca i dels projectes són molt competitius i amb molt recorregut, així com un clima, una forma de fer i un nivell de professionalitat en què se senten còmodes. Troben experts científics, legals, i metges i hospitals amb capacitat de dur a terme assajos clínics amb total eficàcia i amb els màxims estàndards», va destacar Naval, que també atribueix el creixement de l'interès dels inversors internacionals al fet que els «fons d'inversió locals han treballat molt bé».

Segons l'informe, Catalunya es pot comparar amb països de la Unió Europea, com ara Suècia, Bèlgica, Dinamarca, Àustria o Irlanda, en termes de PIB i població. Alguns dels seus indicadors d'èxit de recerca superen aquests països.

Per exemple, el nombre total d'ajuts del Consell Europeu de Recerca que ha rebut Catalunya des del 2007 és igual al de Bèlgica i Suècia, i el nombre de publicacions a la revista Nature entre el 2013 i el 2017 signades per investigadors de la bioregió de Catalu-nya és similar al de Bèlgica i superior al d'Àustria o Finlàndia.