No disparin a l’economista. Ni l’economia és cinema mut, ni els economistes, pianistes. Així es presenta a si mateix Santiago Carbó, catedràtic d’Economia i Finances de CUNEF, professor de la britànica Bangor University i director d’Estudis Financers de Funcas. Prudent però amb les idees molt clares, Carbó (Gandia, 1966) fuig del soroll dels mercats i dels gurus que creen opinió a les xarxes socials. Considera que no hi ha motius per activar les alarmes ni en l’economia ni als mercats financers.

Hi haurà crisi, sí o no? Aquesta sembla que és la qüestió.

Hi ha molt soroll als mercats, que estan estranys i en un moment complicat. Però l’economia internacional es manté bastant forta. Recessió? No hi ha senyals ni tampoc alerta dels organismes internacionals. És més la visió que tenen gurus que creen opinió a través de les xarxes socials. Que hi ha una desacceleració? Sí. Era irremeiable que passés després d’una etapa de creixement molt intens des del 2010 als Estats Units. A Europa no ha estat tan intens però des del 2014 es creix. L’aparició de la figura de Donald Trump va generar molts dubtes i incertesa, sobretot per la guerra comercial. També sembla que hi ha indicis de correcció de la bombolla a la Xina. L’Eurozona té problemes no resolts (Itàlia, Brexit) i amb tipus d’interès a l’alça... Tot això genera una incertesa que romandrà.

Quin impacte tindrà que el Banc Central Europeu adopti una política monetària menys expansiva?

Ja està descomptat, ja que el BCE endurirà la política monetària. Si no apuja els tipus d’interès, hi haurà dubtes, també si ho fa molt de pressa. Però per ara tot apunta que estem en la línia del que ja s’ha descomptat. Crec que la primera pujada de tipus serà al setembre del 2019 i això és el que anticipen els mercats.

Parla dels mercats. Estan sobrevalorats?

Potser sí, aparentment estan cars, sobretot els dels EUA. Allà hi haurà una correcció. A Europa, menys. Les accions estan molt cares, mentre que el deute sobirà, en general, té males perspectives. Per contra, hi ha renda corporativa de grans empreses, com les alemanyes, amb bon panorama. Per a un perfil d’inversió de risc moderat, és un actiu raonable. En qualsevol cas són temps de volatilitat.

L’inversor, està preparat per a aquests temps convulsos

L’inversor qualificat se sap gestionar en borsa en els bons i en els mals moments. En canvi, en mals moments, els que no estan qualificats no estan habituats al fet que es puguin perdre diners. No volen assumir que pot passar.

Mirant a casa, com veu Espanya?

L’economia espanyola encara té una mica de recorregut a l’alça i creixerà més del 2% el 2019, la qual cosa permetrà generar ocupació. Per ara, descarto caigudes o augments del PIB a prop de zero. Les últimes dades de l’ocupació són positives i no només en la construcció i serveis. És veritat que no s’han fet tots els deures en la reducció del deute públic, però, almenys, es compleixen les instruccions d’Europa en aquest sentit.

I la borsa? Com està l’Ibex?

Crec que tenim una borsa barata i atractiva, però depèn massa de grans empreses (com Telefónica, Repsol) i dels bancs, el que introdueix volatilitat per la seva exposició als emergents o per notícies negatives com la polèmica sobre els impostos de les hipoteques.

Els fons d’inversió?

La previsió és que el 2019 no serà un any bo a les borses, però les gestores s’hi adaptaran i pot ser que a la UE aconsegueixin rendibilitats millors que les del 2018.