Encara que la cultura financera encara no està escolaritzada (i ho hauria d’estar), la societat espanyola avança en el domini del coneixement necessari per a la gestió dels diners. Malgrat situar-se darrere de la mitjana europea en aquestes habilitats, la crisi del 2008 va forçar la població a cuidar els estalvis (avui suposen a l’entorn del 5,1% de la renda bruta disponible), a prestar més atenció als seus recursos econòmics; a millorar els hàbits financers i a seleccionar amb més rigor en qui delega la gestió dels diners.
Aprendre de cultura ha permès als ciutadans reconèixer que els actius financers són un instrument útil per a la canalització del seu patrimoni des de l’estalvi cap als productes d’inversió. Saben que amb la inflació a l’entorn de l’1,7%, si volen obtenir una rendibilitat dels diners, el risc, aquest ingredient que diferencia l’estalvi de la inversió, ha d’existir, sobretot amb els tipus d’interès al 0%. Ara, l’inversor té una mica més de ganes d’arriscar-se i el seu horitzó temporal s’amplia.
Així, les famílies espanyoles aposten cada vegada més per la inversió en actius financers, fins i tot mantenint en general un perfil més conservador que el d’altres coetanis europeus o anglosaxons. D’aquesta manera, amb dades del primer semestre d’aquest any, tenien 2,20 bilions d’euros en actius financers, màxim històric. Malgrat que els dipòsits representen el 37% de la seva inversió total, el percentatge d’efectiu se situa en mínims històrics (2,7%).
La inversió col·lectiva (fons d’inversió) i els plans de pensions guanyen punts després de la crisi, com la inversió directa (borsa i renda fixa). El Banc d’Espanya calcula que la riquesa financera neta de les famílies i de les empreses no financeres, mesurada per la diferència entre els estalvis que acumulen i els deutes que tenen, es va situar en 1,41 bilions d’euros al final de juny, el 2, 3% més que fa un any.
En aquest context i de cara al 2019, els inversors han de tenir en compte, en primer lloc, quin és el seu perfil, en funció de la rendibilitat desitjada, el risc que estan disposat a assumir i l’horitzó temporal. Un cop definit, han de saber que hi ha dubtes sobre si l’economia internacional és o no davant un canvi de cicle (per mal). També, que tot apunta que el tipus d’interès del 0% té els dies comptats, davant l’enduriment de la política monetària per part dels bancs centrals.
En aquest escenari, els mercats, sobretot la renda variable, poden seguir dominats per la incertesa i la volatilitat. Davant d’això, els experts consultats (vegeu pàgines següents) aconsellen aferrar-se al perfil d’inversió definit i no moure’s pels vaivens del mercat. A més a més, és convenient confiar en un gestor, sobretot si no s’és un inversor qualificat. Per a aquest últim cas, sempre hi haurà oportunitats de guanyar o perdre diners. En general, els analistes creuen que les borses més atractives són les europees, l’espanyola entre aquestes.
Per a un perfil conservador, recomanen concentrar-se en renda fixa i complementar la cartera amb inversions en renda variable, gestió alternativa i una mica de divises i de matèries primeres.
Actius financers
Les famílies espanyoles tenen 2,20 bilions d'euros en actius financers, el que suposa el seu màxim històric.
Evolució
En el primer semestre de l’any, les llars espanyoles han elevat el seu saldo en actius financers de 48.132 milions.
Dipòsits
Els dipòsits, amb 816.000 milions d’euros, suposen el 37,1% del total i són els productes més acceptats, encara que el seu pes cau mes a mes.
Fons
La inversió col·lectiva (sobretot fons d’'inversió) ja representa el 14,8% del total. En el primer semestre de l’any creix un 4%.
Inversió directa
La caiguda de les borses ha provocat que la inversió directa (accions i renda fixa) hagi baixat a 26,7% del total. Les famílies tenen 466.000 milions en borsa.
