Qualsevol moment és bo per començar a estalviar, si bé cal tenir en compte que com abans es comença més podrem beneficiar-nos dels avantatges de l’estalvi a llarg termini. Diuen els experts financers que esperar al moment de la jubilació per organitzar aquest període de la vida és un dels errors més freqüents que cometen les persones. El primer pas és conèixer-se a un mateix. Cal considerar quant volem estalviar i quin és el nostre termini temporal. A més, hem de sumar la importància de conèixer què es contracta i quines condicions té cada producte, com ara l’impacte de les comissions. A l’hora d’establir un objectiu també és important fixar-se referències. Per exemple, l’OCDE estima que una pensió ha d’equivaler almenys al 70% de l’últim sou per garantir el nivell de vida del jubilat. En definitiva, el més important és començar a invertir al més aviat possible, ja que amb temps es pot anar estalviant molt a poc a poc, sense aclaparaments, i aconseguir una quantitat de diners molt significativa per al dia de demà.

L’opció més comuna en aquest context passa pels plans de pensions, tot i que la rendibilitat mitjana ponderada dels plans del sistema individual acumulen una caiguda del 3,31% entre el tercer trimestre del 2017 i el mateix període de temps del 2018. Això és degut a l’elevada volatilitat present en els mercats financers. No obstant això, l’associació d’institucions d’inversió col·lectiva Inverco indica que els plans de pensions individuals continuen registrant millores en el llarg i mitjà termini positives: en concret, del 3,78% a 26 anys vista, i de l’1,92% i del 3 , 04% en períodes de cinc i deu anys, respectivament.

A la recerca d’altres opcions

Segons Bankinter, «a hores d’ara, amb els tipus d’interès tan baixos, és difícil trobar plans de pensions assegurats amb una rendibilitat que pugui atraure els estalviadors». Aquesta entitat financera sosté que «és tan important tenir en compte la capacitat d’estalvi o els avantatges fiscals com la liquiditat». En aquest sentit, destaca la situació avantatjosa dels Plans d’Inversió d’Estalvi Sistemàtic (PIES) per la liquiditat i exempció de tributs dels rendiments si es reinverteixen en una renda vitalícia complerts els requisits legals (màxim de 8.000 euros a l’any, cinc anys d’antiguitat i amb un import màxim de 240.000 euros).

Sigui com sigui, Gloria Siso, responsable d’Estalvi i Inversió d’ING, destaca l’important canvi legislatiu del Govern sobre els plans de pensions de cara als propers anys. «No s’ha d’oblidar que tot i ser un producte menys líquid que altres a causa que la seva filosofia es basa en l’estalvi per a la jubilació, hi ha esdeveniments que permeten rescatar el capital en cas de necessitat (malaltia o atur, entre altres causes) i que a partir del 2025 es podran rescatar les aportacions amb més de 10 anys d’antiguitat », relata la directiva d’ING.

Pel que fa als Plans de Previsió Assegurats (PPA), Ana Patricia Belmonte, subdirectora de Banca de Particulars del Grup Cooperatiu, destaca la particularitat que garanteixen no només el capital sinó també una rendibilitat mínima. Normalment el guany que atorguen els PPA és la suma d’una quantitat mínima més una d’addicional variable, però sempre positiva, en forma de participació en beneficis en les inversions financeres d’una companyia d’assegurances. «La sortida del client d’aquest producte abans de la data de venciment (data prevista de jubilació indicada en el moment de la contractació) en teoria també podria donar lloc a beneficis o pèrdues, atès que es valoren teòricament a valor de mercat de la inversió vinculada. Però a la pràctica són poc freqüents aquestes situacions», puntualitza la directiva d’aquesta entitat de crèdit.

Segons Cajamar, les males anomenades assegurances de jubilació no són altra cosa que les assegurances de vida estalvi, conegudes també com plans d’estalvi. Llavors, per què alguns les continuen coneixent amb aquesta denominació d’assegurances de jubilació? Perquè antigament, abans dels plans de pensions, els plans d’estalvi eren el vehicle més utilitzat per a la jubilació i tenien avantatges fiscals. «Per tant, ja no té sentit denominar-les així i només dona lloc a crear confusió als usuaris, que amb aquest nom es confonen amb els de pensions. Els plans d’estalvi, com podria ser l’esmentat PIES, és una possibilitat de vehicle d’estalvi, bé sigui per comprar-se una casa, per pagar la carrera dels fills, per comprar-se un cotxe, fer un viatge o tenir diners de cara a la jubilació », destaca Ana Patricia Belmonte.

Plans de pensions individuals

Aportar al pla de pensions és l’única inversió que desgrava a la base imposable de la declaració de l’IRPF. Es pot aportar un màxim de 8.000 euros/any.

Plans de previsió assegurats (PPA)

Tenen la particularitat que, com que són jurídicament una assegurança d’estalvi, han de garantir no únicament el capital sinó també una rendibilitat mínima.

Plans d'inversió d'estalvi sistemàtic (PIES)

Es tracta d’una opció que té l’avantatge de la liquiditat i el possible avantatge fiscal d’exempció dels rendiments si això reverteix en una renda vitalícia.

Rendibilitats

La renda variable i la renda variable mixta han estat els plans amb més mal comportament durant l’últim any, amb retrocessos del 5,10% i del 4,12% cadascun. Els segueixen la renda fixa mixta (-3,45%), la renda fixa a llarg termini (-2,52%), la renda fixa a curt termini (-1,69%) i els garantits (-1,40%), segons Inverco.

Per estalviar cal preveure abans les despeses

Hi ha una dita que afirma: «La millor loteria és una bona economia». Molta gent coneix alguna persona que va començar a treballar al mateix temps que nosaltres, amb despeses similars, i que al cap de 2 o 3 anys ens va sorprendre amb la quantitat que ja havia estalviat. Davant la pregunta: però, com ho fas?, realment ja coneixíem la resposta. Era menys «malgastadora» que nosaltres, o dit d’una altra manera, s’organitzava millor. Per això, entitats financeres com Cajamar sostenen que «no es pot estalviar sense abans planificar les despeses». Si es fa malament, el que et trobes a la butxaca al final de mes normalment és escàs i insuficient per poder atendre les necessitats de liquiditat més immediates.

Segons Ana Patricia Belmonte, subdirectora de Banca de Particulars del Grup Cooperatiu Cajamar, «cal invertir el procés, és a dir, fer un plantejament realista de quina quantia aproximada crec que, en funció de les meves circumstàncies en cada moment, soc capaç d’estalviar cada mes i a partir d’aquí apartar-la al principi de cada període i intentar afrontar el mes amb els ingressos havent apartat aquesta quantia».

Aquesta disciplina a llarg termini es converteix en un hàbit i aquest hàbit suposarà trobar-me en un llu-nyà futur amb centenars de milers d’euros més. «Exageració? El que és exagerat és l’efecte matemàtic de la capitalització composta (reinversió dels beneficis obtinguts en els meus estalvis). I l’únic ingredient que requereix aquesta capitalització és el temps, més que la quantia: amb més temps l’esforç d’estalvi és molt menor per arribar a la mateixa quantia. Cal que prenguem decisions de despesa, inversió i oci des de la joventut amb els diners que em quedin per al mes després d’haver apartat el que vull estalviar cada mes», conclou la directiva de Cajamar.