Les comarques del Bages, Anoia, Berguedà, Moianès i Solsonès apleguen un total de 80 associacions i fundacions dedicades a l'economia social i el cooperativisme. El Bages, amb 31 associacions i 8 fundacions, lidera el rànquing territorial. A l'Anoia hi ha censades 8 associacions i 4 fundacions; al Berguedà, 6 associacions i 5 fundacions; al Moianès, 7 associacions i 3 fundacions; i al Solsonès el repartiment és de 6 associacions i 2 fundacions.
L'Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central va presentar ahir a Manresa la diagnosi de les associacions i fundacions de l'economia social i solidària del territori, en el qual també s'inclou Osona. En conjunt, les associacions i fundacions d'aquestes sis comarques donen feina a 2.521 persones, de les quals el 75% són dones. Pel que fa als sectors, predominen les relacionades amb la salut, el servei a les persones i la formació. El document, va explicar Alba Rojas, coordinadora de l'Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central, permet disposar d'una eina fins ara inexistent.
La diagnosi arriba un any després que l'Ateneu presentés un estudi de les mateixes característiques sobre les cooperatives i les societats laborals presents al Bages, Berguedà, Osona, Solsonès, Moianès i Anoia. En aquest cas, va explicar Rojas, ha estat la cooperativa l'Arada, sòcia del col·lectiu, qui l'ha elaborat. El document, va afegir, busca dotar-los d'una eina que els permeti elaborar un pla de treball més adequat a la realitat. Jordi Bordes va ser l'encarregat de desgranar els principals resultats del treball, i va destacar l'important paper que juga la dona en aquest àmbit, ja que gairebé el 75% dels treballadors ho són, una xifra que està per sobre de la mitjana catalana, que s'acosta al 47%.
De l'estudi també es desprèn la joventut que tenen les entitats i fundacions a la Catalunya Central, ja que el 51% tenen menys de deu anys.
La diagnosi inclou, a més, una guia de bones pràctiques que recull les característiques comunes d'aquestes associacions i fundacions. Com a trets més singulars, remarca que majoritàriament responen directament a necessitats del territori i que solen sorgir per iniciativa ciutadana; l'aposta per la inclusió social i els col·lectius vulnerables; o que consideren la formació una prioritat. Pel que fa a les principals mancances, destaca la forta dependència que tenen de les administracions en l'àmbit financer.
