23 de desembre de 2018
23.12.2018

Investigadors de l'IRTA impulsen el certificat de benestar animal a Espanya

?El punt de partida és el projecte de finançament europeu Welfare Quality, que només s'ha materialitzat a l'Estat espanyol i a Finlàndia ?La coalició AENOR-IRTA ha certificat, des del 2014, més de 1.300 emplaçaments, entre granges i escorxadors

22.12.2018 | 23:51

A Espanya no existia cap mesura de certificació de benestar animal fins que es va posar en pràctica el protocol sorgit del projecte internacional de finançament europeu Welfare Quality, que es va iniciar el 2004 i va finalitzar el 2009, i va tenir la participació de 44 institucions europees de 16 països, entre les quals es troba el Programa de Benestar Animal de l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) de Catalunya. Fins al moment, «a la resta d'Europa hi havia altres sistemes, però es consideraven confusos perquè cadascun mesurava un aspecte diferent i, a vegades, no quedava clara la seva relació amb el benestar animal», explica el cap del Programa en Recerca de Benestar Animal de l'IRTA, Toni Velarde. El projecte tenia l'objectiu de desenvolupar un protocol de certificació animal que es convertís en un referent internacional. Un cop finalitzat, Velarde apunta que les úniques aplicacions que s'han fet realitat han estat a Espanya, gràcies a la col·laboració entre l'IRTA i l'Associació Espa-nyola de Normalització i Certificació (AENOR), i a Finlàndia, pel que fa a l'avaluació de vaques lleteres.

«Un dels principals objectius del projecte europeu Welfare Quality era desenvolupar un protocol que fos vàlid científicament per tal de poder avaluar l'estat del benestar dels animals de granja i d'escorxador en espècies de porcí, boví i aviram (tant de pollastres d'engreix com de gallina de posta)», introdueix Toni Velarde. El mateix argumenta que aquesta certificació que estaven preparant divergia de la resta de sistemes existents principalment en dos aspectes. Per una banda, el primer que van fer va ser definir el terme de benestar animal, considerant-lo des d'un aspecte multidimensional. En aquest sentit, es van establir quatre principis que, al seu torn, es desglossen en 12 criteris: el principi de bona alimentació, amb els criteris de l'absència de gana i de set; el principi de bon allotjament, que conté els criteris de confort durant el descans, el fet que els animals es puguin moure en llibertat i el confort tèrmic (que no pateixin ni fred ni calor); el principi de bona salut, compost pels criteris d'absència de malalties, de lesions, i de dolor produït pel maneig; i, per acabar, el principi de comportament adequat que integra quatre criteris: l'avaluació de la conducta social de l'animal, la relació home-animal, altres conductes que els animals puguin tenir, i l'estat emocional del bestiar. «Si vols avaluar el benestar de l'animal des d'un punt de vista global, t'has de fixar en cadascun d'aquests 4 principis i 12 criteris», emfatitza Velarde.

La segona premissa que dota aquest projecte d'un caràcter únic és la forma de treballar: «Els altres sistemes de certificació que hi havia no mesuraven directament l'animal, sinó que avaluaven altres factors com ara les instal·lacions, el personal, els recursos i les dimensions del corral, per exemple, sense incidir directament en si l'animal gaudeix o no de benestar. En canvi, amb la nova certificació, ens basem amb indicadors que ens informen directament de com està l'animal», detalla el cap del Programa de Benestar Animal de l'IRTA.


Aliança amb AENOR

Una vegada es va acabar el projecte, els membres integrants van impulsar la creació d'una xarxa, la Welfare Quality Network, amb la idea que aquesta pogués promoure i gestionar el nou sistema de certificació de benestar animal arreu. De facto, però, els únics que ho han tirat endavant i ho han aplicat han estat Espanya, a través de l'aliança entre IRTA i AENOR, i Finlàndia. Pel que fa a la resta de països, el que han fet és «incorporar una part del concepte del Welfare Quality, basat en els 4 principis essencials, i promoure els indicadors enfocats en el benestar animal», apunta Velarde, i posa l'accent en què, malgrat tot, el protocol té a hores d'ara «un reconeixement internacional, és un sistema vàlid i reconegut, sobretot pel que fa al tema d'exportacions».

La col·laboració entre IRTA i AENOR va sorgir perquè a l'empresa de certificació li va agradar el projecte i, de forma conjunta, van iniciar l'aplicació del protocol a Espanya el 2014. La primera prova pilot va ser amb la companyia lletera ATO, que va ser la primera que va aconseguir aquesta certificació. «A partir d'aquí, l'interès en la certificació va començar a créixer, però el boom va ser entre el 2017 i el 2018», va dir Velarde, i va afirmar que, «des de l'inici, AENOR-IRTA ha certificat més de 1.300 emplaçaments, entre granges i escorxadors». Ell mateix matisa que el responsable de certificar és AENOR, i fins ara l'IRTA feia el suport tècnic i les auditories a les granges. A partir d'ara, el que també fa és formar auditors. En conseqüència, AENOR va llançar la seva marca, AENOR Confort. Una de les darreres interessades ha estat la Fundació d'Indústries de la Carn (FIC) de Catalunya. Per altra banda, la xarxa treballa per elaborar un esquema de certificació per obrir-lo al mercat.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Notícies relacionades