La Unió Europea (UE) ha acordat fixar un límit d'emissions de CO? el 2030 del 37,5% per als cotxes nous i del 31% per a les furgonetes respecte al 2021, barems que celebren tímidament els ecologistes però que critica amb duresa la indústria de l'automòbil perquè els considera massa exigents.

La decisió, assolida dijous passat en la quarta sessió de negociació entre les institucions competents, gairebé és salomònica pel que fa als límits per als cotxes, entre el 40% que demanava el Parlament Europeu i el 35% que concedia el Consell, totes dues superiors a la proposta del 30% de la CE.

El barem fixat és una mica menys exigent per a les furgonetes, on l'Eurocambra demanava un esforç del 40% i el Consell (els països) del 30%, que al final ha quedat en el 31%, amb un límit intermedi per a totes dues categories de vehicles del 15% el 2025.

El pacte, que a continuació han d'aprovar Parlament i Consell perquè es converteixi en normativa comunitària, cerca impulsar el parc de vehicles elèctrics i híbrids i contribuir a establir les bases per a una descarbonització de l'economia europea a mitjan segle.

És també el resultat d'una pugna entre un bloc de països poc inclinats a demandar massa esforços a la indústria del motor, amb Alemanya al capdavant, el sector del qual de l'automòbil va registrar un volum de negoci de 423.000 milions d'euros el 2017, davant d'uns altres amb més ambició climàtica com Holanda, França o Suècia.

Espanya, al Consell de Ministres on els països van fixar la seva posició comuna de cara a la negociació amb el Parlament, havia optat per el 35% per desbloquejar un debat molt aferrissat en tot el seu desenvolupament. «La nova legislació portarà els consumidors a estalviar diners a la gasolinera. Ajudarà la indústria a abraçar la innovació cap a una mobilitat de zero emissions i a reforçar encara més el seu lideratge global en vehicles nets», va dir el comissari europeu d'Energia i Acció Climàtica, Miguel Arias Cañete.

L'acord, que persegueix que la Unió Europea compleixi els compromisos adquirits a través de l'Acord de París, es produeix dies després de la clausura de la cimera del clima COP24 a Katowice (Polònia), on es van establir les bases perquè el pacte internacional contra el canvi climàtic estigui plenament operatiu el 2020.

Des del camp ecologista, s'aplaudeix l'esforç, però es considera innecessari per transformar l'economia, segons l'anàlisi de l'organització mediambientalista Transport & Environment (T&E), que reclamava la fi dels motors de combustió el 2030.

«L'acord queda molt enrere del que seria necessari per treballar seriosament cap als objectius de l'Acord Climàtic de París. De nou, amb lobby automobilístic, els estats membres han mostrat una falta d'ambició i visió preocupant«, va declarar en un comunicat l'eurodiputat espanyol d'EQUO al Grup Verd Europeu Florent Marcellesi.

No obstant això, la indústria del motor, que representa entorn del 12% de les emissions contaminants generades a la UE, va expressar les seves «serioses preocupacions« sobre un límit del 37,5% que requereix un esforç «totalment impracticable».

L'Associació Europea de Fabricants d'Automòbils (ACEA) va denunciar que el consens aconseguit respon a objectius «purament polítics« que no han tingut en compte «les realitats tecnològiques i socioeconòmiques». «Sens dubte, aquests objectius de CO? extremadament ambiciosos tindran un impacte sísmic en la feina a través de tota la cadena de valor de l'automoció, que dona feina a uns 13,3 milions d'europeus«, va alertar l'ACEA en un comunicat. Per part seva, l'associació europea de consumidors BEUC va rebre de bon grat un acord que «encoratjarà els constructors a produir més vehicles elèctrics« i augmentarà les opcions de compra dels conductors.