La Borsa espanyola ha continuat mostrant durant l'any 2018 un relatiu desacoblament en les tendències de les cotitzacions i els nivells d'activitat, sent especialment visibles les dificultats per remuntar cap a llindars precrisi, segons es desprèn de l'informe anual elaborat per Borses i Mercats Espanyols (BME).
«No hi ha motius econòmics de fons que realment semblin justificar ja no les diferències, sinó la seva persistència i magnitud», assenyala el document.
Aquesta «excessiva» diferència, que també s'observa en part entre els seus parells europeus i nord-americans, sembla augmentada a Espanya per factors locals que previsiblement tendiran a desaparèixer, la qual cosa podria apuntar cap a unes millors expectatives de creixement els pròxims anys.
Al mateix temps, el gruix del mercat d'accions espanyol està recolzat per un bon nombre d'empreses que juguen en el tauler global i, alliberades de certs biaixos d'inestabilitat interns, podrien absorbir els impactes econòmics positius amb un sobrepremi que acosti les cotitzacions a valors més concordes amb el veritable nivell i integració de l'economia i de les finances espanyoles en el món.
De fet, sectors com el del comerç (-99,11%), el de materials per a la construcció (-96,11%), l'immobiliari (-91,04%), el de l'enginyeria (-72,66%), el bancari (-71,32%), els serveis financers (-69,05%), l'indústria química (-67,84%) o els mitjans de comunicació (-67,22%) estan encara en un rang entre el 60 % i el 100% per sota dels màxims vistos el desembre del 2007.
Des d'abans de la crisi fins a final de novembre d'aquest any, dels 35 sectors i subsectors en què es pot dividir l'índex general de la Borsa de Madrid, només 13 s'anoten creixement. Aquest índex, a més, encara està gairebé el 45% per sota del seu valor onze anys després, i quatre dels sis grans sectors es col·loquen també en terreny negatiu.
La banca, una «pedra»
El que registra pitjor comportament és el corresponent al sector financer i immobiliari, que se situa el 69% per sota d'abans de la crisi, en què s'integren els bancs (-71%). Segons BME, aquest és un dels elements principals que expliquen que la Borsa espanyola acumuli retard més gran en la recuperació de les seves principals variables d'activitat, especialment les relacionades amb el valor de la negociació.
Malgrat la disminució de la grandària del sector bancari a tot el món i de les fortes càrregues reguladores que se li han imposat, el seu pes per capitalització sobre el parquet es va mostrar fins i tot creixent des del 2007 fins al 2014, i només a partir d'aleshores ha cedit una mica, fins a representar ara el 27% del total (sense estrangers).
El valor de mercat del sector financer i immobiliari ha recuperat 36.000 milions d'euros des del 2012, però encara està 82.000 milions d'euros per sota del que va aconseguir com a màxim en la precrisi del 2007.
Al llarg del 2018, l'evolució de les cotitzacions dels bancs, que ha estat sensiblement pitjor que la de la majoria de la resta dels sectors, ha pesat negativament sobre l'evolució de l'Íbex 35 i els volums de negoci associats.
Incidència del petroli i l'energia
No obstant això, no ha estat exclusivament la banca l'element de més rellevància en l'evolució de les cotitzacions borsàries, ja que el sector petrolier i energètic també ha tingut «gran incidència», si bé el seu pes en Borsa ha baixat molt durant el període (del 26% inicial al 18% actual). Aquest sector ha recuperat prop de 41.000 milions d'euros de valor des de l'any 2012 però encara val 86.000 milions menys que el 2007.
Entre tots dos sectors, el bancari i l'energètic, aconseguien un pes del 60% en la Borsa espanyola quan va començar la crisi, mentre que actualment tenen una representació del 45%.
