30 de desembre de 2018
30.12.2018
Regió7

BON CAP D'ANY ECONÒMIC

30.12.2018 | 00:09
La torre Agbar, al barri barceloní del 22@

El 2018, segons dades facilitades per Acció, són nombroses les multinacionals que s'han instal·lat a Barcelona i Catalunya. En alguns casos com a hub per donar serveis al sud d'Europa i/o nord d'Àfrica. En aquests moments Barcelona està competint amb Berlín i altres capitals d'estat.

Segons Acció, la tipologia de projectes que venen a Catalunya són del sector industrial logística i innovació, mentre que a Madrid predomina l'immobiliari. Segons dades del ministeri d'Economia i Empresa del tercer trimestre del 2018, Catalunya ha rebut 845 milions d'euros d'inversió estrangera, el 56% més que el 2017. Si s'agafen períodes més llargs del 2013-2017 al període 2008-2012, la inversió estrangera a Catalunya s'ha incrementat un 34%.

Per això el Financial Times ha premiat l'estratègia del Govern català en la captació d'inversions estrangeres a escala internacional. El 2017, Catalunya va captar 70 projectes d'inversió estrangera (241 milions d'euros), xifres que s'espera superar aquest 2018.

El 2018 s'ha destacat per empreses estrangeres que han decidit obrir o ampliar el seu mercat a Catalunya: Miele, Frank Recruitment, Plat Group, Five Guys, Scoot, Organtheory Fitness, Kiwi.com, Wellness Kliniek i Carl's Jr. Les hamburgueseries com Five Guys i Carl's Jr. ; la startup de motosharing Scoot; les bugaderies Miele; Wellness Kliniek; centre de cirurgia estètica; la cadena de gimnasos Organtheory Fitness, entre d'altres.

Una altra de les raons per instal·lar-se a casa nostra és per esdevenir un punt estratègic per situar les grans oficines fora del seu país. En aquest cas es troben la multinacional nord-americana Nike, que hi estrena el seu nou concepte de botiga; Lidl, que anuncia la instal·lació del centre europeu d'excel·lència a Barcelona; la francesa Elis, que obre la planta de bugaderia industrial externa més gran; Chartboost, amb la seva primera oficina europea d'enginyeria; com Moodle; o Papernest, que ha obert a Barcelona la seva primera seu fora de França, la japonesa Muji, amb la seva botiga més gran d'Europa; o Tilting Point, que estrena el primer estudi fora del seu país d'origen.

Altres motivacions per a l'atracció d'inversions són els ecosistemes emprenedor i d'innovació que facilita l'aterratge tecnològic. Rakuten anuncia que obrirà una seu europea a Barcelona. L'empresa holandesa Yuki ha invertit 10 milions d'euros en un software desenvolupat aquí. Regus situa a Barcelona un centre de serveis.

L'empresa argentina de satèl·lits Satellogic s'instal·la com a seu europea al 22@. Facebook instal·la el seu centre de control de fake news a la Torre Agbar. Oracle ha obert un nou centre de desenvolupament. Airbnb, amb un centre de suport de viatgers i amfitrions amb 800 treballadors que atendran en nou idiomes diferents les consultes dels seus clients.

L'empresa danesa Hempel ha estrenat fa poc un nou centre d'excel·lència i R+D. El banc alemany N26 també ha inaugurat, l'octubre, el seu Tech Hub a Barcelona. MediaMarkt establia un centre tecnològic al Prat de Llobregat. L'Allianz alemanya va anunciar l'obertura d'un centre tecnològic. UPS ho va fer amb el seu centre d'operacions per al sud d'Europa. Everis inaugurava el seu primer LivingLab a Barcelona.

La majoria dels projectes gestionats per la Generalitat en els dos darrers anys són de tipus greenfield: empreses que no tenien establiment previ a Catalunya (un 40% del total). Les xifres tancades del 2017 donaven com a països d'origen els Estats Units (24,3% del total), el Japó (11,4%), França (10%), Regne Unit (8,6%), Suïssa (8,6%) i Alemanya (7,1%). Pel que fa als sectors, a excepció de les TIC, cap sector ha concentrat més del 15% del total de les inversions.

En definitiva, en un any de gravíssim conflicte polític, en què un dels tres estats malalts del sud d'Europa ha incrementat la desestabilització de la seva regió més competitiva i pròspera, les inversions internacionals s'han bolcat a Catalunya. És cert que això no compensa encara l'impacte negatiu de la precarització laboral en els sectors més madurs de l'economia; que això no compensa l'atur induït pel robatori anual de 16.000 milions d'euros de dèficit fiscal. Però, si amb tots aquests factors estructurals en contra l'imant de Barcelona/Catalunya continua magnetitzant les empreses més dinàmiques del món, vol dir que alguna cosa devem oferir de sòlid i que supera els obstacles polítics conjunturals que ens està posant un règim cada cop més ancorat en la reacció i controlat per un directori judicial i policial encapçalat pel rei. Bon i resilient any nou.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit