La societat publicoprivada Projectes Territorials del Bages (PTB) ha presentat concurs de creditors davant del jutjat mercantil de Barcelona. L'objectiu d'aquesta decisió, segons va explicar ahir a Regió7 el president del consell d'administració de PTB, Josep Maria Ribas, és forçar la Sareb -coneguda com el banc dolent- a renegociar el deute. De moment, però, el jutjat encara no s'ha pronunciat sobre si admet o no a tràmit el concurs de creditors, segons va explicar ahir l'empresa en un comunicat.

Tot i que aquest és el primer cop que la societat demana formalment el concurs de creditors, ja fa temps que estava al límit d'aquesta situació. De fet, tal com ja va publicar Regió7 el 23 de novembre del 2016, PTB ja ha perdut tota la inversió inicial i només sobrevivia per retornar els crèdits. Regió7 En aquell moment, PTB va trobar un baló d'oxigen amb la venda, l'octubre del 2016, d'una parcel·la de 9.600 metres quadrats del Parc Central a Tous, que li va suposar una injecció de 700.000 euros.

Ara, però, l'empresa s'ha vist abocada al concurs de creditors perquè no ha obtingut resposta a la petició de pròrroga per pagar els préstecs hipotecaris contrets amb la Sareb, que actualment és l'únic creditor de l'empresa, amb qui el març de l'any passat sí que s'havia arribat a un acord per saldar el deute en tres pagaments. El primer es va fer, però el segon ja no es va poder afrontar. Davant d'aquesta situació i amb el doble objectiu de forçar la Sareb a negociar i de protegir la responsabilitat dels administradors de la societat, PTB va presentar el preconcurs de creditors el 27 d'agost.

Des de llavors, PTB assegura que ha seguit treballant per tal de poder comercialitzar els seus terrenys i també per obtenir una pròrroga o un nou acord amb la Sareb per fer els pagaments, sense que aquesta última hagi mogut fitxa.

Quatre mesos després del preconcurs, el 27 de desembre, tal com marca la legislació, es va fer efectiva la sol·licitud del concurs de creditors i ara PTB està en espera de la decisió del jutge.

Ribas assegura que l'acord al qual es va arribar el 16 de març de l'any passat «va ser molt forçat» i que fins i tot «es va comentar que abans de final d'any arribaríem a un nou acord», però «tot el que fins llavors havia estat molt fluid amb la Sareb, en aquest últim any ha quedat bloquejat», i insisteix en les dificultats de negociar amb la Sareb. Malgrat aquesta situació, Ribas recorda que l'empresa té liquiditat i que la persona que hi treballa ha cobrat cada mes.

Pel que fa les opcions de futur, Ribas assegura que d'entrada cal veure si s'accepta el concurs de creditors, i si és així veure què faran els administradors concursals. Una de les opcions més factibles és que l'empresa, que continua funcionant amb normalitat, segueixi venent patrimoni per tal de reduir la seva cartera de deute o que es faci una dació en pagament.

Actualment PTB té una finca rústica a Castellgalí, després que en els últims anys n'hagi venut quatre a un veí, que segons PTB vol mantenir-ne l'ús agrícola. Pel que fa a sòl industrial, l'empresa disposa de quatre parcel·les al polígon de la carretera de Berga II, on també en va vendre una de les que hi tenia. A més a més, en el seu patrimoni també hi ha una parcel·la al Parc Central de Manresa, i també té en propietat set finques en un terreny industrial que encara s'ha desenvolupar al polígon Pla del Riu-Les Vives de Sant Vicenç de Castellet. Totes aquestes propietats, amb l'excepció de la finca rústica de Castellgalí, figuren com a garanties hipotecàries en els deutes que PTB té amb la Sareb.

PTB va néixer l'any 2002 amb un capital inicial de 9 milions d'euros que posteriorment es van ampliar a 15. Entre els seus accionistes hi ha administracions i empreses públiques i també empreses privades i particulars. En concret, el pes del sector públic a PTB és del 23,75%, liderat per l'Institut Català de Finances (13,22%), Aigües de Manresa (8,33%), l'Ajuntament de Manresa (0,60%) i els ajuntaments de Sallent, Sant Joan, Santpedor i Sant Fruitós de Bages (0,40% cadascun d'ells). De totes maneres, el principal accionista és BBVA amb el 15,17% de les accions, com a entitat hereva de la desapareguda Caixa de Manresa, que va ser una de les impulsores d'aquest projecte.