L'expresident de Bankia Rodrigo Rato va assenyalar l'expresident del Govern Mariano Rajoy en assegurar que aquest va ser el responsable final de la seva sortida de la presidència de l'entitat, el dia 7 de maig del 2012, moment en què es va iniciar «la intervenció política».

Així ho va indicar en la seva compareixença a la segona sessió del judici per la sortida a borsa de Bankia, que es va reprendre dimarts a l'Audiència Nacional i que continuarà avui amb les preguntes de la fiscal del ministeri públic Carmen Launa.

Rato, que compleix actualment una pena de quatre anys i mig a la presó de Soto de Real pel cas de les targetes opaques, va apuntar també l'exministra d'Economia Elena Salgado per la sortida a borsa del banc, en assegurar que va ser la que en última instància va donar el «vistiplau» a aquesta operació a un preu amb un descompte «important».

De fet, davant la secció quarta de la sala penal, Rato va dir que tant el Banc d'Espanya com el mateix Govern van afanyar el banc a sortir a borsa en un temps limitat de tan sols uns tres mesos, ja que, en cas contrari, Bankia seria nacionalitzada. «No era només una estratègia mercantil, la idea era que sortíssim d'una vegada de la situació anòmala de les caixes en què no es té accés a capital. Jo compartia aquesta estratègia, era vàlida i positiva», va subratllar el principal acusat del cas Bankia.

En aquest sentit, el que també va ser director gerent del Fons Monetari Internacional (FMI) va defensar reiteradament el preu de l'acció de Bankia en el moment del seu debut borsari, ja que, malgrat el descompte, confiava que el pla de negoci portaria a uns guanys futurs. Segons va indicar, BFA-Bankia tenia molts arguments a favor per dur a terme aquesta operació. «Era el principal banc per actius, tenia més de deu milions de clients, una gran preponderància en determinades regions i gran capacitat per retallar despeses», va declarar.

L'entitat havia establert al voltant de 600 i 800 milions d'euros la retallada de despeses recurrents que s'aconseguiria de forma anual amb l'operació. «Les sinergies que es plantejaven en l'estratègia eren perfectament raonables», va precisar.

A més, per a Rato, el descompte en el preu de les accions no era un aspecte important per a la societat matriu (BFA), que mantenia la participació en el seu balanç com una inversió estable, no disposada per a la venda. «Calia fer una valoració a llarg termini», va postil·lar.

L'expresident de Bankia va negar que es plantegés la viabilitat futura del banc abans de la seva sortida a borsa pel deteriorament que pogués produir el descompte en el preu de les accions. «Ningú va pensar que després s'hauria de fer un ajust, l'important en aquest moment era complir amb el pla de negoci», va reiterar.

Així mateix, va assenyalar que el consell d'administració pensava que el recorregut de l'acció seria «favorable» una vegada s'assentés el projecte. Les agències de ràting, fins i tot, atorgaven a Bankia el grau d'inversió. El preu al qual es va debutar va ser el fixat pel mercat.

CajaCanarias, una de les set caixes que van formar Bankia al moment de la seva constitució, va ser la primera que va plantejar dubtes sobre la valoració de les accions de l¡entitat en la sortida a borsa. Rato va recalcar que CajaCanarias es va plantejar aquest problema per primera vegada el setembre del 2011, mentre que la matriu encara mantenia la confiança que es revaloritzaria a mesura que es complís amb el pla establert. El desembre d'aquest mateix any començarien els dubtes sobre el descompte de les accions a la cúpula de BFA.

En aquest sentit, el banquer va relatar que CajaCanarias es va reunir amb el que llavors va ser director general de Supervisió del Banc d'Espanya, Jerónimo Martínez Tello, qui li va assegurar que «no es preocupés, que l'important era complir amb el pla».