Els salaris de directius i càrrecs intermedis han registrat el 2018 uns increments superiors al 2,4%, mentre que els dels treballadors mitjans s'han mantingut estancats, amb un augment de tan sols el 0,11% en l'últim any, malgrat quatre anys consecutius de creixement del PIB. Aquest és un dels resultats que extreu la dotzena edició de l'informe sobre l'evolució salarial entre els anys 2007 i 2018 que han elaborat la consultora ICSA i l'escola de negocis EADA i en el qual analitzen les retribucions salarials de directius, càrrecs intermedis i treballadors a Espanya.

Així, el sou del treballador mitjà espanyol ha restat estancat el 2018, i s'ha situat en els 22.819 euros anuals, el 0,11% més que el 2017, la qual cosa es tradueix en un augment de 26 euros l'any.

Són les posicions elevades les que han registrat una pujada salarial més elevada en l'últim any: en concret, el sou mitjà dels directius s'ha situat el 2018 en els 81.059 euros (+2,48 %), mentre que el dels càrrecs intermedis ha crescut el 2,65% interanual, i ha arribat als 41.507 euros mensuals.

«Els increments no han estat espectaculars ni de bon tros. Però la cultura d'aquests últims 12 anys ha estat de molta prudència, amb la idea de mantenir la sostenibilitat de les organitzacions després del 2007. Avui tenim una economia molt més tocada després de 10 o 12 anys de recessió», va explicar en roda de premsa el president d'ICSA, Ernest Poveda.

Respecte al 2007, directius i càr-recs intermedis han incrementat el seu poder adquisitiu l'1,18% i el 2,46%, respectivament, mentre que els empleats han perdut el 0,3% del seu, amb una inflació acumulada des de l'inici de la crisi fins al 2018 del 16,8%.

Per comunitats autònomes, Navarra lidera les retribucions d'empleats més altes, amb un sou mitjà de 25.967 euros, seguit de Madrid (24.026 euros), Catalunya (23.171 euros), País Basc (22.223 euros) i Astúries (22.181 euros), mentre que la Rioja i Extremadura són les autonomies amb salaris més baixos, de 19.233 i 18.884 euros, respectivament.

Quant als salaris dels directius, Madrid i Catalunya encapçalen la llista, amb sous de 82.310 i 85.347 euros anuals, respectivament, i en les posicions de comandament intermèdies, els salaris més elevats s'ubiquen també a Madrid, amb 43.703 euros, i a Catalunya, amb 42.148.

D'altra banda, el president d'ICSA va destacar la millora salarial que hi ha hagut en la indústria, on un treballador mitjà pot cobrar 25.099 euros anuals i un directiu, 85.416. També hi ha hagut «una certa recuperació» en els càrrecs intermedis del sector de la construcció, amb un sou que arriba als 40.833 euros anuals. Això no obstant, és el sector de la banca i les assegurances el que més repunta, amb retribucions anuals que arriben als 91.071 euros per als directius i els 26.395 en el cas del treballador, mentre que els salaris més baixos es corresponen amb el sector turístic i comercial, amb un sou anual de 18.583 euros per a l'empleat. En un sector tan estratègic per a l'economia espa-nyola com és el turisme, «sorprèn que se segueixi retribuint tan malament els seus treballadors. Aquests salaris ens porten a tenir serveis de més mala qualitat i que perden valor afegit», va assegurar Poveda.

Malgrat les millores retributives en determinades posicions i que en alguns casos aquestes ja arriben als nivells previs a la crisi, tant Poveda com el professor Jordi Costa, d'EADA, consideren «preocupant» que encara no s'hagin recuperat tots els salaris i que, a més, encara hi hagi més de 3 milions d'aturats.

Respecte a l'increment del Sou Mínim Interprofessional (SMI), Costa va recordar que beneficiarà aproximadament un 4% dels assalariats, per la qual cosa «caldrà esperar per comprovar l'efecte que tindrà sobre l'ocupació i la negociació col·lectiva», però considera que «l'impacte col·lectiu serà mínim».

En aquest sentit, el president d'ICSA va assenyalar que «potser seria més raonable i sostenible indexar les actualitzacions retributives als resultats de les empreses, canviar els models de càlcul tradicionals per altres de més enfocats, per exemple, a la productivitat o a la consecució d'objectius».