12 de gener de 2019
12.01.2019

EXPOSICIÓ 40 ANYS REGIÓ7 | SANT JOAN DE VILATORRADA


Treball vol elevar l'edat real de jubilació fins als 65,5 anys en un termini de 30 anys

El ministeri diu que la seva intenció coincideix amb les recomanacions de l'AIReF en el seu darrer informe

11.01.2019 | 23:10
Les ministres d´Hisenda, portaveu i d´Economia, ahir.

El ministeri de Treball, Migracions i Seguretat Social vol retardar l'edat efectiva de jubilació des dels 62,7 anys actuals als 65,5 anys en un termini de 30 anys, però sense tocar l'edat legal de jubilació. A partir del 2027, l'edat legal de retir serà de 67 anys si s'han cotitzat menys de 38 anys i 6 mesos o de 65 anys si se n'ha cotitzat més.

Diverses fonts del ministeri de Treball han indicat que la seva intenció d'elevar l'edat real de jubilació coincideix amb les recomanacions que l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF) ha dut a terme en el seu informe per garantir la sostenibilitat de les pensions.

L'edat de jubilació efectiva el 2018 a Espanya es va situar als 62,7 anys davant d'una edat legal lleugerament superior als 65 anys. L'AIReF preveu que l'edat real de retir assoleixi el 2027 els 64,5 anys i considera possible arribar a un augment de l'edat efectiva mitjançant diferents vies que no impliquin necessàriament un augment generalitzat de l'edat legal, aspecte en el qual coincideix el ministeri de Treball.

En els càlculs recollits al seu informe de pensions, l'AIReF simula un augment d'un any en l'edat efectiva, des dels 64,5 anys el 2027 fins als 65,5 anys el 2048. Aquesta mesura, explica, suposaria una contenció addicional de la despesa en pensions d'entre 0,4 i 1,2 punts percentuals el 2048.

El ministeri de Treball comparteix la intenció de portar l'edat real de jubilació fins als 65,5 anys durant els propers 30 anys sense elevar l'edat legal de jubilació. No obstant això, les fonts d'aquest departament insisteixen que aquest increment és una mesura a llarg termini que es debatrà en els propers mesos. No obstant això, el Govern espanyol va deixar clar ahir que una qüestió així ha d'anar acompanyada d'una reflexió «profunda» sobre la taxa de reemplaçament, d'incentius a la continuïtat al mercat de treball i d'introduir marcs flexibles entre activitat i jubilació. Fonts de Treball van remarcar que l'evolució del mercat de treball en la societat fa que la gent tendeixi a jubilar-se més tard, perquè els llocs de treball són cada vegada «menys penosos» i s'automatitzen més els processos. Així, cada vegada tenen més pes les activitats que es poden fer sense problemes a partir d'una edat avançada.

D'altra banda, l'Executiu central també es va mostrar ahir favorable a allargar el període de còmput per al càlcul de la pensió (ara són 22 anys i en seran 25 a partir del 2022). L'AIReF recomana en aquest punt elevar el període de càlcul més enllà dels 25 anys i fa una simulació sobre el que suposaria situar al 2027 aquest període de còmput en 35 anys: la despesa en pensions es contindria a mig punt del PIB el 2048. En aquesta línia, Treball es mostra favorable a aquesta mesura perquè acostaria la legislació espanyola a estàndards europeus i no hauria de provocar «efectes negatius».

Així mateix, el Govern va afirmar que comparteix les reflexions de l'AIReF publicades aquesta setmana en relació amb la situació demogràfica i considera que és necessari un reforç «considerable» de les polítiques de família i apostar per una política migratòria oberta.

Per a l'Executiu espanyol, la immigració no és un fenomen negatiu i considera que és imprescindible corregir aquesta percepció equivocada a través de les polítiques públiques. «Les persones que pensen que la immigració suposa un risc estan posant, d'alguna manera, en risc la sostenibilitat de les pensions», asseguren al ministeri.

Segons els comptes del Govern, l'evolució de la despesa en pensions és similar a la projectada per l'AIReF i situaria la despesa en pensions en el 13,4% del PIB el 2048. En aquest punt, es deixa clar que aquest increment de la despesa és degut a l'augment del nombre de pensionistes i a les car-reres de cotització durant la democràcia que comporten millors bases de cotització que les produïdes durant el franquisme.

L'Executiu afirma que més d'una quarta part de les persones que es jubilen ho fan obligades per normatives «inexplicables o a punt d'extingir-se en la seva actual formulació», com és el cas de la jubilació parcial.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook