La consellera del departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP) de la Generalitat de Catalunya, Teresa Jordà, i la consellera d'Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural de la Generalitat Valenciana, Elena Cebrián, van acordar obrir vies de treball per defensar els interessos conjunts i una «visió mediterrània» en matèria agrícola i pesquera davant les reformes previstes de la Política Agrària Comuna (PAC) i en el model de gestió de la pesca d'arrossegament. Les dues conselleres es van reunir dijous passat al matí a l'Agromuseu de Vera de València. Teresa Jordà té previst establir una reunió amb el conseller de Medi Ambient, Agricultura i Pesca del Govern de les Illes Balears, Vicenç Vidal, per ampliar la visió mediterrània referent a la PAC.

A la trobada bilateral de dijous a València, a banda de les conselleres dels governs català i valencià, per part del departament d'Agricultura de Catalunya també hi van assistir el director general de Desenvolupament Rural, Oriol Anson; la directora general d'Agricultura i Ramaderia, Elisenda Guillaumes; i el director general de Pesca i Afers Marítims, Sergi Tudela. En declaracions a la premsa, la consellera Jordà va fer valdre tot el que «ens uneix» amb el País Valencià i va remarcar la necessitat de trobar punts en comú per avançar en la resolució dels temes comuns que afecten les dues administracions. En el mateix sentit es va manifestar la consellera Elena Cebrián, que va reclamar «una perspectiva mediterrània». El Govern de la Generalitat i el conjunt del sector agrari català van acordar el mes passat una posició comuna respecte a la futura reforma de la PAC prevista per al període 2021-2027, en la qual es reclama la regionalització dels fons i que els plans estratègics s'estableixin territorialment amb l'objectiu de poder fer una gestió més eficient i eficaç dels ajuts. En matèria de política pesquera, el departament d'Agricultura considera que ens trobem a les portes d'un canvi històric i radical en el model de gestió de la pesca d'arrossegament, la més important pel que fa a la importància econòmica, tant a Catalunya com al País Valencià. Un reglament comunitari en procés d'adopció estableix un règim de gestió basat en la limitació dels dies de pesca anuals, així com altres mesures tècniques i de conservació addicionals. En el marc de l'Estat, el sector d'arrossegament catalanovalencià abasta el 70% del total d'aquesta flota al Mediterrani i tots dos governs comparteixen la mateixa visió sobre la seva gestió i el seu futur. Un futur que implica mantenir les embarcacions actuals, tot evitant la pèrdua de més flota, i compensar la possible reducció de possibilitats de pesca mitjançant la millora de la comercialització i la recuperació dels recursos pesquers. El 2017, la flota d'arrossegament catalana tenia 234 embarcacions, que van obtenir 7.682 tones de captures, que van suposar una recaptació de gairebé 60 milions d'euros. Les dues conselleres també van coincidir en la necessitat d'avançar en la cogestió, tot apoderant el sector per tal que sigui partícip en la presa de decisions locals. Tots dos governs han treballat estretament sobre aquesta matèria els darrers anys i han aconseguit influir de manera important en les propostes actuals, tant a l'Estat com a Brussel·les. Aquesta col·laboració s'estrenyerà encara més durant aquest 2019, en què es decidiran els detalls concrets del nou model, que probablement entrarà en vigor el 2020.

Producció de cítrics

Amb relació a la producció de cítrics, per ajudar a fer front a la crisi de preus que pateix aquest sector provocada, en part, per l'acord de lliure comerç entre la Unió Europea i alguns països de l'Àfrica meridional, les conselleres es van comprometre a demanar al ministeri d'Agricultura que vetlli per la situació i tiri endavant les accions acordades ara fa tres anys pel Senat. També es van comprometre a demanar la realització d'estudis i informes d'avaluació per conèixer l'impacte econòmic i mediambiental d'aquest acord comercial sobre el sector citrícola; la possibilitat d'activar una clàusula de salvaguarda; mesures compensatòries a pagesos i productors; i mantenir i reforçar el control i la vigilància dels productes si es dona una situació de crisi com la que s'està produint actualment.

Sanitat vegetal

A la reunió també es va parlar de sanitat vegetal i es va posar sobre la taula la problemàtica que suposa la retirada aquest 2019, per part de la Comissió Europea, dels productes fitosanitaris autoritzats fins ara per lluitar contra la plaga de l'escarbat morrut, que afecta les palmeres i que està estesa per tot l'arc mediterrani europeu.

Per aquestes raons, Jordà també va demanar a Cebrián fer un front comú per demanar solucions al ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació espanyol (MAPA), ja que València també té molts municipis amb palmeres, entre els quals i destaca el Palmeral d'Elx, Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, que cal protegir.