Plorem aquests dies la mort sobtada i inesperada d'Andreu Aguilera, un gran professional que deixa en tots els que el vam conèixer el record inesborrable d'una persona excepcional.

Director d'Impremtes de Prensa Ibérica, l'Andreu va començar des de baix i, a còpia de treball, talent i honestedat, va anar assumint cada vegada més responsabilitats. Era una persona en qui es podia confiar.

Vull que aquestes paraules siguin de sincer reconeixement a la memòria d'un home que amb el seu bon fer ha contribuït positivament al desenvolupament d'aquesta empresa. Se'ns n'ha anat un directiu estimat i apreciat, una persona clau en la nostra organització.

Vam conèixer l'Andreu quan Prensa Ibérica va adquirir Regió7, on era el director d'Imprintsa, l'empresa d'arts gràfiques del diari. El seu camí en aquest periòdic, on ha desenvolupat tota la seva carrera professional, havia començat no obstant això molt abans, el 13 d'octubre del 1982. L'exdirector i fundador de Regió7 Gonçal Mazcuñán, fent gala del bon criteri que sempre l'ha caracteritzat, el va fitxar, quan acabava de complir la majoria d'edat, per treballar en la part tècnica.

L'Andreu reunia grans qualitats. Al seu ampli coneixement tècnic i als seus extraordinaris dots executius s'hi sumava la seva gran humanitat. L'Andreu evocava el millor dels valors i principis dels professionals de Prensa Ibérica: capacitat de sacrifici, esperit de superació i entrega incondicional. A més, era una persona vital que sentia i infonia optimisme. Davant les no poques dificultats que els últims anys ha travessat l'economia en general, i la nostra indústria en particular, l'Andreu era capaç d'exhibir el mateix entusiasme i les mateixes ganes de sempre. Era infatigable. Negociador nat que no s'arronsava davant els complexos reptes que afrontava i al qual sempre il·lusionaven els nous projectes.

Per allà on ha passat a Prensa Ibérica s'ha fet estimar, i s'ha gua-nyat l'afecte i l'admiració de tots els que el van conèixer.

Manresa, la ciutat on va néixer i a la qual sempre es va sentir profundament unit, perd una persona que, amb la seva labor, ha donat brillantor i prestigi al bon nom d'aquesta localitat.

Prensa Ibérica perd un dels seus millors executius, la lleialtat, entrega i dedicació del qual van ser excel·lents. Se'ns en va un valuós professional, però, sobretot, una gran persona i un amic.

A la seva companya Teresa, a la seva filla Miranda, a la seva mare Antonia i al seu germà Josep expressem, des de Prensa Ibérica, el nostre més càlid i sincer missatge de condol davant el sentiment de desconsol que arrela en el més profund de la nostra existència.

La pena que ens ofega es fa més gran en conèixer que ahir, quaranta-vuit hores després de la mort de l'Andreu, va morir també el seu pare, Sebastián Aguilera. Afrontava des de feia temps la recta final d'una llarga malaltia, però aquesta circumstància no mitiga el dolor per totes dues pèrdues.

Tot i que tindrem l'oportunitat de recordar l'Andreu i el seu pare en el funeral conjunt que tindrà lloc avui a les nostres instal·lacions d'Imprintsa, amb aquestes paraules els que som i fem Prensa Ibérica volem expressar a la família el nostre més sincer condol.

Descanseu en pau, Andreu i Sebastián.