El Consell de Ministres va aprovar ahir els avantprojectes de llei que creïn els nous impostos als serveis digitals i a les transaccions financeres, amb els quals el Govern preveu recaptar 1.200 i 850 milions d'euros, respectivament. Ja com a projectes de llei, ara iniciaran la seva tramitació parlamentària al Congrés.

En la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, la portaveu del Govern, Isabel Celaá, va explicar que l'anomenada taxa Google s'adreça a les plataformes que treballen de forma «privilegiada» i que proporcionen un «gran desavantatge» a altres comerços o activitats que pagaven impostos, amb el que es fa front a la «competència deslleial». Celaá va destacar que Espanya serà el primer país de la UE que estableix aquesta imposició per adaptar la tributació als nous models de negoci digital.

El nou impost sobre determinats serveis digitals gravarà aquelles empreses amb ingressos anuals totals d'almenys 750 milions d'euros i amb ingressos a Espanya superiors als 3 milions d'euros. En concret, Celaá va explicar que, en línia amb la proposta de la Comissió Europea, es gravarà el 3% dels serveis de publicitat dirigida en línia, serveis d'intermediació en línia i la venda de dades generades a partir d'informació proporcionada per l'usuari durant la seva activitat o la venda de metadades.

El nou impost es dirigeix per tant a les plataformes que posen en contacte el que ofereix servei i l'adquireix, però no a qui genera el producte, va matisar Celaá, que va apuntar que la liquidació serà trimestral i que el Govern espera recaptar amb aquest tribut 1.200 milions d'euros.

Queden excloses del gravamen la venda de béns o serveis entre els usuaris en el marc d'un servei d'intermediació en línia; i les vendes de béns o serveis contractats en línia a través de la web del proveïdor d'aquests béns o serveis en la qual el proveïdor no actua com a intermediari. A més, s'exclouen de l'impost determinats serveis financers.

Després del tràmit d'audiència pública, s'ha inclòs en l'avantprojecte que les prestacions digitals que siguin realitzades entre entitats que formin part d'un grup amb una participació, directa o indirecta, del 100% quedaran fora de l'impost.

Igualment, el Consell de Ministres ha donat llum verd al nou impost sobre les transaccions financeres, conegut com a taxa Tobin, que gravarà amb un 0,2% les operacions de compra d'accions espanyoles executades per operadors del sector financer, que busca també l'«equitat» del sistema, segons Celaá.

La portaveu del Govern va indicar que des de l'any 2013 un total de 10 països de la UE treballen sobre aquesta imposició, que es considera «convenient» establir en l'àmbit nacional. Seguint el model francès, se sotmetrà a tributació al 0,2% les operacions d'adquisició d'accions emeses a Espanya d'empreses cotitzades la capitalització borsària de les quals sigui superior a 1.000 milions d'euros. No es gravarà la compra d'accions de pimes i empreses no cotitzades. El subjecte passiu és l'intermediari financer que transmeti o executi l'ordre d'adquisició, i haurà de presentar una declaració anual de l'impost.

Entre les adquisicions que estaran exemptes d'aquest gravamen hi ha les operacions del mercat primari (sortida a Borsa d'una companyia), les necessàries per al funcionament d'infraestructures del mercat, les de reestructuració empresarial, les que es realitzin entre societats del mateix grup i les cessions de caràcter temporal.

El Govern calcula que ingressarà uns 850 milions per aquesta nova figura tributària, que es destinaran a finançar les pensions i el sistema de protecció de la Seguretat Social.

El que no va aprovar ahir el Consell de Ministres és el projecte de llei de Mesures de Prevenció i Lluita contra el Frau Fiscal, que recollia un ampli ventall de mesures, segons van apuntar fonts d'Hisenda. Entre d'altres punts, aquest projecte de llei inclourà la limitació dels pagaments en efectiu a 1.000 euros entre professionals, el reforçament de la llista de morosos amb els responsables solidaris i l'aparició dels deutors a partir de 600.000 euros (ara és un milió), la prohibició d'amnisties fiscals i l'adopció de mesures internacionals de lluita contra el frau. Amb totes aquestes mesures, preveu recaptar 500 milions d'euros extra.