El president de l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF), José Luis Escrivá, ha afirmat aquest dilluns que l'organisme veu "improbable" que aquest any es compleixi l'objectiu de dèficit del 1,3% fixat per a aquest any i ha apuntat que se situarà en el 2,2%, nou dècimes més, ja que estima uns ingressos en l'Estat 2.700 milions per sota del calculat pel Govern. No obstant això, pronostica un creixement econòmic superior en dues dècimes al 2,2% previst pel Govern, fins al 2,4%.

Així ho ha assenyalat Escrivá durant la seva compareixença davant la Comissió de Pressupostos del Congrés per a informar sobre el projecte de llei dels nous comptes públics, en el qual ha confirmat que "amb tota seguretat" el dèficit de 2018 va ser del 2,7% del PIB.

Escrivá ha explicat que, després d'incorporar els últims supòsits dels PGE, la AIReF veu "improbable" l'objectiu del 1,3% per a aquest any. De fet, ha revisat en tres dècimes a l'alça la seva previsió de dèficit públic per a aquest any, fins al 1,6%, respecte a l'escenari central, i augura un desajustament total de nou dècimes, fins al 2,2%.

Per administracions, creu que l'Administració Central i els Fons de la Seguretat Social incompliran els seus objectius, mentre que les comunitats autònomes i els ens locals aconseguiran les seves metes.

MENORS INGRESSOS QUE EL QUE ES PREVEU PEL GOVERN

Respecte als ingressos tributaris de l'Administració Central, la AIReF estima un creixement dels ingressos del 7,6%, per sota del 9,5% estimat pel Govern. Així, calcula que la previsió d'ingressos serà dues dècimes inferior a l'a estimada pel Govern, de manera que espera un recaptació de 2.908 milions, això és 2.746 milions menys que els 5.654 calculats pel Govern.

Les majors diferències en les estimacions de recaptació entre el Govern i la AIReF se situen en les noves figures impositives, ja que mentre l'Executiu calcula ingressar 2.050 milions amb la 'taxa Tobin' i la 'taxa Google', l'organisme estima 349 milions. En això influeix el retard en l'entrada en vigor dels nous comptes públics.

A més, la AIReF preveu una menor recaptació que el Govern en IRPF (250 milions enfront de 328 milions del Govern), en fiscalitat verda (503 milions enfront de 670 milions), en lluita contra el frau (348 milions enfront de 828 milions) i en l'Impost de Patrimoni, que no contempla cap ingrés enfront dels 339 milions previstos pel Govern.

Sí que coincideix en el pronòstic dels 1.516 milions en Societats de l'Executiu, i preveu una pèrdua d'ingressos de 58 milions en IVA, enfront dels 77 milions menys calculats pel Govern.

ESTAT I SEGURETAT SOCIAL INCOMPLEIXEN

Per administracions i detalladament, veu "improbable" que l'Administració Central abast l'objectiu de dèficit del 0,3% per a aquest any, i estima una desviació d'unes set dècimes, fins a l'1% del PIB, donades les previsions d'ingressos i despeses i pels ajustos de comptabilitat nacional.

Quant als Fons de la Seguretat social, la AIReF veu "molt improbable" que s'aconsegueixi la meta de dèficit del 0,9% del PIB, en estimar que tancarà l'any en el 1,5% del PIB, a pesar que veu "raonables" les previsions d'ingressos i despeses de la Seguretat Social.

D'aquesta forma, veu "factible" l'increment dels ingressos pro cotitzacions del 7,5% recollit en el projecte de pressupostos, si bé la diferència de dues dècimes pel costat dels ingressos es deu fonamentalment a l'impacte de la pujada de les bases mínimes de cotització.

Segons Escrivá, les previsions d'ingressos de la Seguretat social són "raonablement realistes", com ve succeint des de 2017, així com en les despeses, ja que la taxa creixement de la despesa en pensions del 6% del Govern coincideix amb la de la AIReF.

No obstant això, la diferència de les estimacions en ingressos podria aconseguir els 700 milions respecte als 2.999 milions previstos pel Govern, i adverteix que l'objectiu de dèficit és "inassolible" i genera "incerteses" sobre la sostenibilitat de pensions.

CCAA I AJUNTAMENTS COMPLEIXEN

Així mateix, estima "factible" el compliment del seu objectiu de dèficit del 0,1% del PIB per part de les comunitats autònomes, després de complir el 0,4% l'any passat. En concret, aprecia una situació favorable per a 11 CCAA, amb certa folgança en sis d'elles (Canàries, Galícia, Madrid, La Rioja, Navarra i País Basc); i dificultats en altres sis, especialment acusades a Extremadura, Comunitat Valenciana i Murcia.

Finalment veu "factible" mantenir en 2019 un superàvit de les corporacions locals del 0,5% de PIB, similar a l'estimat per a 2018, que permetria complir la regla de despesa, malgrat ser un any preelectoral, històricament amb despeses per sobre de la mitjana.

En aquest sentit, ha apuntat que en 2018 els dipòsits de les corporacions locals continuen la seva tendència creixent iniciada en 2012, donat el baix nivell del deute i la contenció de despesa derivada de l'aplicació de la regla de despesa, i en el tercer trimestre el nivell es va situar en 27.200 milions d'euros, 4.000 milions més que a l'inici de l'any i el deute es redueix en gairebé 1.000 milions respecte a principis d'any.

El president de la AIReF ha criticat que la forma d'actuar "espanyola" genera un problema de credibilitat a mitjà termini, en fixar objectius "irrealistes" i la falta de preocupació sobre la desviació de dèficit.

PREVEU UN CREIXEMENT DEL 2,4%

Pesi a l'incompliment de dèficit, l'organisme avala les previsions del "prudent" escenari macroeconòmic incorporades pel Govern en el projecte de Pressupostos Generals de l'Estat (PGE) per a 2019, que va rebaixar al 2,2% la previsió de creixement per a aquest any.

Segons Escrivá, les dades de tancament de 2018 i del mes de gener estan sent "positius", i "millors del que s'esperava", per la qual cosa la AIReF té una previsió "una mica superior" respecte al creixement econòmic previst per a aquest any, per sobre del 2,2% estimat per l'Executiu.

Ha explicat que el creixement està fonamentat en l'aportació de la demanda interna i amb un component nominal (deflactor del PIB) que recupera dinamisme, creixent al 1,7%, i ha citat com a principals de risc per al creixement la intensificació de les tensions proteccionistes i els riscos específics lligats al Brexit i en major mesura la situació a Itàlia, perquè podria haver-hi un "efecte de restricció de liquiditat molt forta" si es contagia el problema, que en els mercats ja es percep com a "significatiu".

REGLA DE DESPESA

L'estimació realitzada per la AIReF sobre la base de la informació contingudes en els pressupostos apunta a una política fiscal bàsicament neutral per a 2019. Així, espera que l'Estat i les corporacions locals compleixin la regla de despesa, al contrari que les CCAA i particularment la Seguretat Social, que presenta taxes de creixement molt per sobre de la taxa de referència (2,7%), fins i tot una vegada ajustades per les mesures d'ingressos implementades en 2019.

En el seu informe, la AIReF recomana al Govern accelerar la tramitació legislativa de les mesures d'ingressos i el seu eventual posada en marxa, de manera que es minimitzi la pèrdua recaptatòria en 2019.

A més, suggereix que en la tramitació dels PGE s'avaluï l'existència d'espais fiscals que permetin establir ja aquest any les bases d'un procés de convergència a mitjà termini en el qual s'ancori l'actualització del Programa d'Estabilitat que es presenti a l'abril.