«Correus no és una empresa subvencionada, com pretén traslladar la competència». Això és «una llegenda urbana», va asse-nyalar ahir el president de la companyia, Juan Manuel Serrano, al centre d'innovació i emprenedoria CorreosLabs, a Madrid. Va explicar que la companyia ofereix l'anomenat Servei Postal Universal (SPU), que és el conjunt de serveis postals la prestació dels quals garanteix l'Estat de forma permanent a tot Espanya a un preu assequible per a tots els usuaris. I que per aquest servei Correus, deficitari, rep de l'Estat «una contraprestació, no una subvenció», va aclarir Serrano.

Aquests són els únics diners públics que rep Correus, va aclarir Serrano. L'any passat, 120 milions d'euros, la qual cosa va suposar únicament el 6,7% de l'import net de la xifra de negocis de la companyia (1.784,3 milions). La previsió és que aquest any Correus rebi per aquest concepte 150 milions, un 7,6% de la xifra de negocis estimada (1.966,14 milions). La resta dels ingressos procedeix «del que lluitem en un mercat liberalitzat, en el qual competim en igualtat de condicions». No hi ha temor; en la seva opinió, «Correus té capacitat per ser rendible i entrar en números negres», va dir.

D'altra banda, Correus negocia amb «diversos bancs» perquè la xarxa de gairebé 2.400 oficines postals que té repartides per tot l'estat prestin determinats serveis bancaris, especialment en zones, com les rurals, més afectades pel tancament de sucursals bancàries pròpies, segons va informar Ser-rano. L'operadora pública emmarca la iniciativa en la seva estratègia d'ampliar encara més els serveis no postals que presten les seves oficines amb la finalitat d'aprofitar el seu potencial de negoci i la seva capil·laritat. «Mentre la banca està retirant la seva capacitat, les seves oficines, a Correus passa a l'inrevés, i cerca ampliar els serveis que ofereix als seus ciutadans», va assegurar. Segons va detallar, «diversos bancs» s'han posat en contacte amb Correus, que actualment «parla» amb aquestes entitats sobre l'eventual signatura d'acords comercials perquè les seves oficines prestin determinats serveis bancaris, com pot ser gestió d'efectes o de signatures, i de comptes corrents.