Els municipis rurals de les comarques centrals van perdre 316 habitants, entre el 2017 i el 2016. Entre els municipis de menys de 500 habitants la pèrdua d'habitants va ser de 109. D'aquesta manera, el 2017 es mantenia la tendència d'un any abans, tot i que menys acusada, ja que el 2016 el conjunt de municipis rurals de la Catalunya interior deixava de registrar 560 habitants, mentre que els pobles de menys de 500 habitants en perdien 132.
D'altra banda, totes les comarques d'aquest territori van veure el 2017 com augmentava la taxa d'envelliment (percentatge de persones de més de 65 anys respecte del total de població) i de sobreenvelliment (percentatge de persones de més de 85) respecte de l'any anterior, alhora que es reduïa sensiblement la taxa de població menor de 35 anys. Aquestes són algunes de les conclusions que s'extreuen de la segona edició 2018 de l'Observatori del Món Rural, que elabora la Fundació del Món Rural.
Els registres són similars als del conjunt català, on també s'experimenta una pèrdua de població tot i que desaccelerada respecte del 2016. Així, a Catalunya la variació total de població el 2017 a l'entorn rural va ser de -2.839 persones, respecte de les +36.073 a l'entorn urbà. El 2016 la minva rural havia estat de 5.131 habitants. Quant a la taxa d'envelliment, va passar del 21,1% al 21,5%; la de sobreenvelliment, del 19,2% al 19,6%. Al conjunt català, però, va créixer lleugerament la taxa de població menor de 35 anys, en passar, del 35,4% al 35,5%.
En aquest últim registre, l'envelliment al Bages va accentuar-se per sobre de la mitjana catalana, en passar del 22,6% al 22,9%, mentre que el sobreenvelliment va incrementar del 19,1% al 20% i la taxa de població menor de 35 anys es va reduir del 33,6% al 33,4%. També va figurar per sobre de la mitjana nacional el Berguedà, ja que va créixer l'envelliment del 24,1% al 24,4%, i alhora també la de sobreenvelliment, que va augmentar del 20,5% al 21,3%. El Berguedà, a més, va ser la segona comarca d'aquest àmbit territorial on més població es va perdre en l'entorn rural en termes absoluts, amb 165 habitants, només per sota de l'Alt Urgell, on el descens va ser de 252 persones.
Quant als indicadors econòmics que presenta l'estudi, amb dades corresponents al 2017, destaca el fet, a escala catalana, que es generen noves empreses, tot i que amb menys intensitat respecte del 2016. També augmenta el nombre d'afiliats a la Seguretat Social i es continua reduint l'atur, que és més baix a l'entorn rural que a l'urbà. Amb tot, es fa notar una disminució lleu del nombre de joves incorporats al sector agrari entre els anys 2016 i 2017.
Però aquesta tendència no és general en tots els aspectes a les comarques del territori central. Així, al Bages el nombre de comptes de cotització es va reduir el 0,5% el 2017, quan un any abans havia crescut el 0,8%. Es van guanyar, però, afiliats (de 8.024 a 8.183, amb un creixement del 2%, inferior al d'un any abans), i la taxa d'atur es va reduir del 13,2% al 12,1%. També va disminuir el nombre de comptes de cotització al Solsonès (-2,9%), quan el 2016 havia augmentat el 0,6%; i a l'Alt Urgell, en passar d'un augment del 2,9% a un descens de l'1,3%. Al Berguedà, aquest descens encara va ser més accentuat, es va passar d'un increment de l'1,1% el 2016 a un descens del 3,8% un any després.
L'Observatori del Món Rural també aporta dades territorials que revelen que en el conjunt català hi ha hagut una pèrdua de 4.147 hectàrees de superfície forestal i alhora ha disminuït la superfície agrària en 2.222 hectàrees. En canvi, va augmentar la superfície agrària ecològica en 28.812 hectàrees.
Al Bages, tant la superfície forestal com l'agrícola van augmentar, mentre que l'agrària ecològica es va situar el 2017 en 4.483 hectàrees (no hi ha dades disponibles del 2016).
En termes absoluts, la comarca amb més superfície agrària del territori central era, el 2017, l'Anoia, amb 18.217 hectàrees, mentre que la Cerdanya, amb 11.147 hectàrees, era la que tenia més superfície agrària ecològica. En total, les comarques centrals van guanyar només 4 hectàrees de terreny agrícola entre el 2016 i el 2017 i va sumar un total de 68.993 hectàrees. Quant a la superfície agrària ecològica era de 59.715 hectàrees.
El dinamisme socioeconòmic
L'observatori també inclou un indicador del dinamisme socioeconòmic de les zones rurals, elaborat amb dades com l'evolució de la població, l'afiliació a la Seguretat Social no agrària, la taxa d'atur, l'evolució de l'atur i els habitatges iniciats. En aquesta llista, la Cerdanya presentava el segon millor registre català, amb el 0,8, només per sota del Ripollès (1,34). El Solsonès també figurava entre els millors de la llista, amb el 0,63. A la part baixa se situaven el Bages (-0,52) i l'Anoia (-0,5). El cas del Bages és rellevant, ja que just un any abans ocupava la quarta posició amb l'1,04 (al darrere del Moianès).
