Al Pacte de Ciutat de Manresa es va acordar millorar el funcionament del Centre d'Iniciatives per a l'Ocupació, dotant-lo de més tècnics i donant una major estabilitat laboral als professionals que estan contractats de manera temporal i/o per programes concrets. Això no s'ha complert, almenys de manera significativa, i continua havent interrupcions del servei -perquè els tècnics finalitzen els seus contractes durant programa. Es produeixen rotacions constants de tècnics i la borsa d'ocupació no cobreix incidències laborals temporals, cobreix majoritàriament feines permanents. Els equips no es consoliden i es prescindeix especialment de tècnics -també necessaris- no vinculats a l'atenció directa als usuaris.

L'estabilitat de l'equip humà i el poder desenvolupar també programes propis no dependents de convocatòries d'administracions superiors, són elements clau a revisar per a una millora del CIO.

El 1996 es va posar en funcionament el Servei Local d'Ocupació (SLO) de Manresa amb el nom de Centre d'Iniciatives per a l'Ocupació -CIO. Al llarg d'aquests anys el CIO ha realitzat una gran tasca per millorar l'ocupabilitat i incrementar les oportunitats laborals de moltíssims ciutadans del Bages. Abans de la creació del CIO el 1996 i almenys des del 1986, ja es gestionaven, sense un departament especialitzat, diferents programes de foment de l'ocupació. Guardo encara la primera memòria d'activitats del 1997 que l'alcalde Jordi Valls va lliurar a CCOO. Aquell primer any de funcionament es van realitzar 3.913 atencions. S'atenia també nous emprenedors -i consta que es van crear cinc empreses.

La valoració positiva de la feina que el CIO realitza des de fa més de vint anys ha motivat que en tots els Pactes de Ciutat de promoció econòmica i cohesió social s'hagi donat suport a la seva activitat. Ja des del primer Pacte de Ciutat de Manresa i fins a l'actualment vigent, els grups municipals i les entitats signants hem valorat el CIO com un instrument municipal de gran utilitat.

A diferència de Manresa, en altres ciutats amb les quals habitualment ens comparem (xarxa Perfils de Ciutat) o que són del nostre àmbit territorial s'ha optat per la gestió de l'àmbit ocupació des d'organismes autònoms o personalitats jurídiques diferenciades. Així, Vic, el Berguedà, el Moianès, el Berguedà, Terrassa, Sabadell, Badalona, Mollet, Rubí, Santa Coloma de Gramenet i Barbera del Vallès han optat per organismes autònoms diversos: SL, SA, fundacions, consorcis. No conec si l'Ajuntament de Manresa s'ha plantejat mai canviar el model de gestió. Potser sí que s'ha valorat, però no amb la participació dels agents socials, que poca cosa hem pintat mai envers el CIO ni les PAO locals, ja que tan sols hem intervingut com a entitats assessores en el desenvolupament d'algun programa concret per avalar la petició d'alguna subvenció.

La celebració dels 10 anys de funcionament es va fer en un acte solemne a la sala de plens de l'Ajuntament de Manresa, presidit per la consellera Mar Serna, on es va refermar públicament la valoració positiva d'aquest SLO. Tot i aquest reconeixement, en els anys posteriors es van reduir molt els mitjans per desenvolupar la seva activitat -efecte crisi general i també valoració política interna a la baixa-, una reducció que empenyia a convertir-lo en una eina residual o testimonial, criteri del qual CCOO, des del Pacte de Ciutat o fora, hem estat en contra.

Els SLO no són una competència obligatòria dels ajuntaments i per tant poden prestar els seus serveis o no de manera voluntària. D'altres tampoc ho són però comparativament la continuïtat de la gestió i dels equips és major. La necessària funció que fan -relacionada amb el dret fonamental al treball- i la forta demanda de la ciutadania en aquest camp ha fet que a la pràctica la immensa majoria de municipis presti d'una manera o altra aquest servei.

Els SLO no són uns serveis públics integrats, ni a nivell local ni nacional, al Servei d'Ocupació de Catalunya -SOC- gestionats des del món local; són serveis de prestació voluntària que s'han de presentar a convocatòries de concurrència competitiva. I el SOC i altres administracions fan i pateixen el fort burocratisme, lentitud i canvis de criteri que des de les administracions superiors se'ls imposa en tot el circuit de gestió dels programes.

El CIO forma part de la xarxa Xaloc, que a la província de Barcelona té 147 SLO i dona cobertura a 263 municipis -el 85%- del total de la demarcació de Barcelona. La Diputació de Barcelona dona suport financer, formatiu i logístic a aquesta xarxa. Millorar l'ocupabilitat de les persones a través de l'assessorament, l'orientació i les polítiques actives d'ocupació disponibles en cada moment, promoure una millor qualificació professional o l'acreditació de competències ja assolides, intermediar en el mercat de treball, assessorar i fer prospecció en matèries d'ocupació i formació a empreses i donar suport a nous emprenedors són àmbits d'actuació dels SLO que mereixen una consideració social i política més gran.