03 de febrer de 2019
03.02.2019
Regió7

La UAB desenvolupa una alternativa a l'ús d'antibiòtics en producció animal

L'ús de bacteriòfags, virus que destrueixen bacteris, pot ser una solució per controlar infeccions com la salmonel·la

02.02.2019 | 23:51

Membres del grup de Microbiologia Molecular del departament de Genètica i Microbiologia de la UAB, liderats per la doctora Montserrat Llagostera, participen en el projecte europeu PhagoVet, juntament amb empreses de València, Bèlgica, Portugal i Polònia, que, al seu conjunt, han creat el Consorci PhagoVet per tirar endavant la iniciativa, que té finançament europeu i va ser concedida el novembre passat. Segons Llagostera, «el projecte neix de la necessitat de buscar eines complementàries a l'acció dels antibiòtics en la producció animal davant de malalties infeccioses», a causa de la creixent resistència a aquests fàrmacs. La iniciativa proposa l'ús de bacteriòfags o fags, elements biològics naturals que destrueixen els bacteris, per al control d'infeccions de salmo-nel·la i de coli en producció d'aviram. Els propers passos consisteixen a fer els últims experiments i «fer les proves que calguin perquè un producte basat en fags sigui autoritzat, tant en aliments com en producció animal», diu Llagostera.

Per a Llagostera, els bacteriòfags són «virus que infecten bacteris, el nom del qual significa 'menjadors de bacteris', amb una elevada especificitat». La microbiòloga explica que els inicis de la recerca en la línia d'aplicació biotecnològica dels fags, concretament en el control de malalties infeccioses en la producció aviària i en l'àmbit clínic i sanitari, va començar el 2005 per part d'alguns investigadors del grup que ella mateixa lidera. Després de 14 anys de recerca constant, el darrer avenç ha estat l'impuls del projecte PhagoVet, concedit el novembre amb una durada prevista de tres anys. «Tenim una col·lecció de fags per administrar-los a les granges, però aquesta acció no està acceptada a la UE, en canvi, als Estats Units sí que es poden utilitzar fags en aliments», apunta la catedràtica.

La recerca se centra a desenvolupar tres productes basats en fags. Un d'ells està destinat a aplicar-se a les instal·lacions de producció o transport animal per protegir l'espai de la salmonel·la. La previsió és que el producte estigui enllestit en els propers dos anys. Els dos productes restants estan dirigits a l'ús en animals de producció, concretament pollets d'engreix, un dirigit a salmonel·la i l'altre a coli. La microbiòloga especifica que el marge de desenvolupament és de tres anys. Llagostera remarca que «el problema és que hi ha un buit legal sobre què cal fer en productes que tenen de base bacteriòfags. Els fags ja els tenim i les proves que funcionen també estan fetes. A partir d'ara, pretenem establir els contactes que calguin a la UE perquè es reguli la posada a punt dels productes en el mercat» i, d'aquesta manera, impulsar el seu ús autoritzat.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit