L'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF) adverteix que la ràtio de deute sobre PIB s'estabilitzarà en la pròxima dècada a l'entorn del 90% en el cas que es mantinguin els saldos pressupostaris dels diferents subsectors en el nivell actual i principalment per la despesa de les pensions. La ràtio es tornaria creixent a partir de llavors, i podria arribar al 132,2% del PIB el 2048.

Així es desprèn de l'últim Observatori de deute realitzat per l'AIReF, que calcula l'impacte del deute públic de les recents previsions de la despesa en pensions, del qual es desprèn el risc que la ràtio de deute sobre PIB s'estabilitzi a l'entorn del 90% en els pròxims deu anys en un escenari inercial a polítiques constants, que implica mantenir els saldos pressupostaris del 2018, i tenint en compte la despesa acumulada de mantenir el poder adquisitiu de les pensions.

L'AIReF calcula que la vinculació de les pensions a la inflació suposarà una pressió sobre la despesa, especialment a partir dels anys 30, com a conseqüència de la jubilació de la generació del baby boom, que elevarà la despesa en pensions del 10,6% actual al 13,4% del PIB el 2048, i com a conseqüència el dèficit primari del sistema de pensions suposarà un increment en deute acumulat proper a 50 punts de PIB el 2048.

Així, la ràtio de deute sobre PIB podria passar, en un escenari de polítiques constants, del 88,8% del PIB el 2030 al 132,2% del PIB el 2048, amb una previsió de dèficit del sistema de la Seguretat Social de l'1,5% del PIB en la mitjana 2018-2048, si no es prenen mesures addicionals que suposin un augment de recursos o contenció de la despesa. En un «escenari normatiu» en què s'assumeixin les pressions procedents de l'actualització de les pensions a l'IPC, l'AIReF calcula que el deute públic podria estabilitzar-se per sota del 75% del PIB si hi ha una política fiscal convergent a l'equilibri pressupostari en el llarg termini, orientada a conduir l'estoc del deute dels diferents subsectors al seu nivell de referència: 13% del PIB per a les comunitats autònomes, el 44% per a l'Estat i la Seguretat Social.

Això sí, apunta que aquest escenari implicaria assolir i mantenir indefinidament saldos primaris molt exigents des d'una perspectiva històrica, en particular per a l'Administració central, en línia amb els màxims observats en els últims 20 anys, de manera que hauria de mantenir un superàvit primari del 2% per finançar el creixent dèficit de les pensions.

Davant d'aquestes estimacions, l'AIReF advoca per aprofundir en les reformes paramètriques del 2011 per millorar la sostenibilitat, i apunta que el tancament de la bretxa de l'edat legal i efectiva el 2048, i allargar a 35 anys el període de còmput de la pensió inicial suposa una despesa en pensions similar a la revaloració amb l'IRPF al final del període. Aquestes reformes impliquen un saldo primari mitjà del període del 0% i un impacte en deute del 5% del PIB.