El primer tractament per millorar el desenvolupament intel·lectual de nens amb síndrome de Down, una esperança per canviar el pronòstic d’una malaltia rara que afecta la infància, un test per detectar el càncer de pulmó en una gota de sang... són només alguns dels avenços científics que s’han aconseguit gràcies al suport de la Fundación Mutua Madrileña.

S’han destinat més de 60 milions d’euros a la investigació en salut en els seus 16 anys de recorregut. Una col·laboració desinteressada que ha permès fer prop de 1.400 estudis científics que han contribuït, d’alguna manera, a millorar la salut de tots, i que han ajudat, sobretot durant els anys de l’última crisi, al fet que molts joves investigadors poguessin desenvolupar la seva carrera a Espanya.

Les investigacions que són liderades per professionals de menys de 40 anys són tingudes molt en compte pel comitè científic que valora els projectes que es presenten cada any a la convocatòria anual d’Ajudes a la Investigació Científica en matèria de Salut. El doctor Rafael Matesanz és al capdavant d’aquest comitè que reuneix doctors de reconegut prestigi en les diferents àrees en què la Fundación Mutua focalitza la seva ajuda, com ara les malalties rares que afecten la infància, trasplantaments, traumatologia i les seves seqüeles i oncologia (cada any centrat en un tipus de tumor i que el 2019 és el de pàncrees, triat per la seva alta mortalitat).

Aquest any, a més, la Fundación Mutua ha decidit augmentar la dotació d’aquests ajuts fins als dos milions d’euros i, per primer cop, destinarà una partida específica a finançar projectes realitzats per grups d’investigadors d’almenys quatre comunitats autònomes diferents, amb el finalitat d’incentivar la recerca col·laborativa i els estudis a més escala.

Aquest suport desinteressat i sostingut en el temps ha donat lloc a avenços que han millorat la vida de persones concretes, entre elles, 70 nens amb síndrome de Down o afectats de síndrome X-Fràgil (un trastorn genètic de transmissió familiar lligat al cromosoma X, que pot arribar a causar una disminució en la capacitat intel·lectual) que han participat en l’estudi Perseus. Diverses ciutats espanyoles (Santander, Madrid, Sevilla o Barcelona) han participat en aquest projecte, posat en marxa per l’equip del doctor Rafael de la Torre, director del Programa de Recerca en Neurociències de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM).

Aquests nens reben com a tractament un preparat dietètic que conté epigalocatequina gal·lat (EGCG), un compost natural del te verd. En adults joves, d’entre 16 i 34 anys, amb síndrome de Down, aquest preparat ja ha demostrat una millora de la seva memòria de reconeixement visual, de la seva atenció, així com de l’autocontrol i el comportament adaptatiu o autonomia en activitats del dia a dia. Aquests canvis es podien correlacionar amb canvis biològics en la seva connectivitat cerebral.

Malalties rares

No és l’única esperança fruit del treball dels científics que tyenen el suport d’aquests ajuts. A Santiago de Compostel·la, el doctor David Araújo fa anys que està centrat a estudiar una malaltia rara, una síndrome neurodegenerativa de la qual només n’hi ha sis casos descrits al món. Curiosament, tots els portadors de la mutació que origina aquesta malaltia es troben a Múrcia. Araújo estudia el perquè d’aquesta alteració.

Per això, ha desenvolupat un model animal de la malaltia per provar nous fàrmacs i ha trobat una molècula que, aplicada sobre l’única nena amb la malaltia que actualment viu, ha alentit temporalment la progressió. Queda molt per fer, però en el cas de les malalties rares, qualsevol pas endavant és un gran avenç per als afectats que no disposen d’opcions reals de tractament.

Millorar el diagnòstic, avançar-lo i simplificar-lo és la hipòtesi materialitzada per l’equip dels doctors Carlos Camps i Antonio Pineda, de l’Hospital General i l’Hospital La Fe de València. Ells han dedicat l’ajuda de la Fundación Mutua Madrileña a buscar una aplicació a l’última tecnologia per simplificar i avançar el diagnòstic d’una malaltia greu i prevalent com és el càncer de pulmó.

Per això han utilitzat la metabolòmica, una ciència que va un esglaó més enllà de la genètica i de la proteòmica. Gràcies a ella han aconseguit detectar el càncer de pulmó en una gota de sang, fet que obre la via a desenvolupar tests molt menys invasius i més precisos que les tècniques que s’utilitzen actualment per diagnosticar aquests tumors.

Aquesta tècnica obre un camí i unes expectatives per al control dels pacients fumadors amb alt risc de desenvolupar càncer de pulmó als quals actualment es fa un seguiment per tècniques d’imatge -com la ressonància magnètica-, amb el consegüent cost, toxicitat per radiació i falsos positius que porten a la realització de tècniques més agressives, com la biòpsia.

Són petites mostres dels avenços aconseguits amb una aportació desinteressada i sostinguda en el temps. I els que s’esperen. El darrer any, per exemple, l’equip de la doctora Paloma Gómez Campelo, de l’Hospital Universitari La Paz a Madrid, ha posat en marxa un Registre Nacional de Fractures de Maluc que permetrà prendre decisions sobre el tractament més adequat per reduir la invalidesa en cada cas.

Les fractures de maluc constitueixen una epidèmia sociosanitària de primera magnitud a Espanya. Per a un ancià, la decisió terapèutica que es prengui pot suposar la reincorporació a la seva vida diària prèvia si el tractament té èxit, la discapacitat amb ingrés en centres assistits o fins i tot la mort.

Un compromís amb la salut que, a més, s’estén més enllà de les nostres fronteres a través de les beques de cooperació internacional que concedeix la Fundación Mutua anualment a joves professionals de la medicina i la infermeria que desenvolupen una tasca assistencial voluntària en països del Tercer Món.

Nou objectiu: fomentar la col·laboració entre CA

Per tal de promoure la recerca col·laborativa, el 2019 la Fundación Mutua ha establert una categoria especial d’ajuts per incentivar la col·laboració en recerca mèdica entre comunitats autònomes. A aquesta nova categoria, que tindrà una dotació pròpia de 300.000 euros, opten projectes en qualsevol dels quatre àmbits d’investigació de la convocatòria general (oncologia, trasplantaments, lesions greus traumatològiques i malalties rares en la infància) d’Instituts d’Investigació Sanitària Acreditats (ISS) pertanyents a un mínim de quatre comunitats autònomes diferents

Equip dels doctors Carlos Camps i Antonio Pineda, de l’Hospital General i de l’Hospital La Fe de València

Doctors Paloma Gómez Campelo i Juan Ignacio González, de l’Hospital La Paz de Madrid