El sector del joc a Catalunya suporta una pressió fiscal més elevada que a d'altres comunitats autònomes com Madrid o la Comunitat Valenciana, segons les dades de l'informe sobre el sector del joc privat a Catalunya elaborat per la Cambra de Comerç de Barcelona juntament amb la patronal PATROJOC.

En un comunicat, la Cambra ha precisat que Catalunya és la segona comunitat en ingressos bruts del sector però la primera en recaptació per taxes del joc. El 2017, els ingressos bruts del sector a Catalunya van ser de 878,2 milions d'euros, un 6% més que en l'any anterior, però encara un 9,9% menys respecte als ingressos del 2008.

Madrid i Catalunya són les comunitats autònomes que més ingressos bruts recapten, amb un pes del 20,4 i del 17,9% respecte al total estatal, respectivament, i les segueixen la Comunitat Valenciana i Andalusia, amb un pes relatiu del 13,7 i de l'11,6%, respectivament.

També l'informe revela que de les comunitats que més recapten, Catalunya és la que suporta una pressió fiscal més gran (23,8% sobre els ingressos bruts) per comparació a Madrid i la Comunitat Valenciana (14,6 i 20,5%, respectivament).

"El sector privat està sotmès a una forta pressió fiscal a Catalunya. Les empreses han d'afrontar la taxa sobre el joc privat, tribut cedit per l'administració central a les autonomies, i la taxa per la prestació de serveis en matèria de jocs i apostes, pròpia de la Generalitat de Catalunya", ha explicat la Cambra.

En concret, el sector del joc català va tributar el 2017 un total de 229,6 milions d'euros per la taxa del joc, 18,2 milions més que el 2016, i 5,8 milions per la taxa de serveis del joc. Segons les dades del document, Catalunya comptava el 2017 amb 4 casinos amb llicència, 45 salons de bingo, 127 salons de joc i 18.790 establiments d'hostaleria amb màquines recreatives.

El sector privat a Catalunya ocupa unes 8.300 persones, xifra a la qual se sumen 29.800 persones més d'ocupació indirecta sobretot en l'àmbit de l'hostaleria, mentre que el teixit empresarial està format per 787 empreses, de les quals gairebé dos terços són empreses operadores (509).

La Cambra de Comerç ha destacat que el cens empresarial ha experimentat una important baixada des de l'inici de la crisi, quan figuraven al mateix 1.399 empreses, gairebé el doble, i ha precisat que sobretot s'han reduït el nombre d'empreses operadores, fabricants i salons de joc.