La Generalitat vol limitar el preu dels lloguers a Catalunya i estendre la durada dels contractes dels tres anys actuals a un termini entre sis i deu, a través d'una modificació del llibre sisè del Codi civil català.

La consellera de Justícia, Ester Capella, va anunciar ahir el pla en el que treballa el seu Departament i que podria entrar en vigor a final d'any, un cop rebi l'aval del Parlament. «No pot ser que els veïns es vegin obligats a abandonar casa seva» perquè «reben moltíssimes pressions dirigides des de fons d'inversió que compren blocs enters de pisos per convertir-los en habitatges de luxe o destinar-los al turisme», va assenyalar Capella. El projecte preveu limitacions en el preu dels arrendaments, que han crescut en mitjana el 29% els últims cinc anys fins a arribar a una mitjana de 698 euros i superar els preus previs a la crisi del 2008, segons dades de l'Incasòl.

Això no obstant, Capella no va precisar quantitats, ja que seran els departaments de Territori i Sostenibilitat i d'Economia els que especifiquin «de quina forma s'articula» la limitació dels preus.

De moment, la titular de Justícia va avançar que una opció serà a través de la regulació dels índexs de preus o bé dotant als ajuntaments d'autonomia perquè siguin aquests els que estableixin un límit al valor dels lloguers. Un altre dels punts principals de la norma fa referència a la durada mínima dels contractes, que el Govern vol allargar dels tres anys actuals a entre sis i deu anys. Encara que tampoc no va especificar detalls sobre els criteris que es tindran en compte per definir el termini d'extensió, sí va assegurar que els contractes de lloguer de particulars tindran una durada inferior als arrendaments subscrits per societats mercantils. En cas de concretar-se, la nova llei inclourà un paquet de mesures perquè el lloguer d'immobles es dugui a terme amb «millors garanties», tant per als arrendataris com per als propietaris. «Volem igualtat de condicions per evitar els litigis que provoquen desigualtats a l'hora de contractar», va asseverar Capella, qui va recordar que la Generalitat no té competències «sobre la llei d'Enjudiciament Civil», de la qual depenen els desnonaments i les execucions hipotecàries.