El Banc d'Espanya manté les seves previsions de creixement del PIB per al període 2019-2021 en la seva nova actualització, publicada aquest dimecres. Així, preveu que l'economia espanyola creixi un 2,2% aquest any, per a després desaccelerar el seu creixement fins al 1,9% en 2020 i fins al 1,7% en 2021.

La institució que governa Pablo Hernández de Cos explica que l'absència de revisions respecte a les projeccions que va realitzar al desembre es deu, en el curt termini, al fet que es compensen entre sí el comportament recent de l'activitat, "una mica més dinàmic de l'esperat", amb l'empitjorament de les perspectives per la deterioració del context exterior.

En la resta de l'horitzó de projecció, argumenta el Banc d'Espanya, la valoració més desfavorable dels mercats exteriors respecte a les previsions que va efectuar al desembre "tendeix a veure's compensada" amb la revisió a la baixa dels preus del petroli i les expectatives que els tipus d'interès romandran en nivells "molt reduïts" durant un termini més llarg de temps.

L'entitat subratlla que les seves projeccions anticipen la prolongació de la fase alcista del cicle, de manera que el creixement continuarà recolzant-se en les millores competitives reeixides des de l'inici de la crisi, el to "acomodatici" de la política monetària, la millora de la situació patrimonial d'empreses, famílies i institucions financeres i, en el curt termini, en els efectes de les mesures fiscals expansives que es van aprovar a mitjan any passat.

"El dinamisme de la demanda interna ha compensat la deterioració del context exterior, de manera que no s'ha produït una desacceleració de l'activitat com la registrada en el conjunt de la UEM. En particular, el consum privat ha continuat mostrant una notable fortalesa", subratlla el Banc d'Espanya.

En tot cas, precisa la institució, el PIB s'anirà desaccelerant al llarg del període 2019-2021 per la progressiva atenuació dels efectes positius de la política monetària sobre les condicions de finançament de l'economia, la moderació en el ritme d'avanç del consum de les famílies, la qual cosa els portarà a augmentar la seva taxa d'estalvi i, a mitjà termini, pel to neutral de la política fiscal.

Sobre l'evolució del primer trimestre, el Banc d'Espanya destaca que el PIB va mantenir un "notable dinamisme" en aquest període, amb un creixement de l'entorn del 0,6%, una dècima per sota del trimestre anterior, però el mateix ritme que es va registrar en els tres primers trimestres de 2018.

Aquest creixement del 0,6% entre gener i març es recolzarà en la demanda nacional, ja que l'externa no contribuirà a l'avanç del PIB, segons les estimacions del Banc d'Espanya, que situen el ritme interanual del creixement de l'ocupació en el primer trimestre en el 2,5%, una dècima menys que en el trimestre precedent.

Precisament la demanda interna continuarà sent el motor de l'economia espanyola en el període 2019-2021, encara que la seva aportació positiva s'anirà moderant al llarg d'aquests anys, amb un creixement del 2,3% aquest any i del 1,7% en 2021. El principal component de la demanda que tirarà a l'alça serà el consum privat, amb augments del 2% aquest any, del 1,7% el que ve i del 1,4% en 2021, entre una i dues dècimes més que l'estimació prèvia.

FORTA RETALLADA DE LA INVERSIÓ

En canvi, el Banc d'Espanya ha revisat a la baixa el creixement de la inversió de capital pel desfavorable context exterior. En concret, augmentarà un 3,9% aquest any, vuit dècimes menys que l'estimat al desembre; mentre que la inversió en equip registrarà un creixement del 3,2%, 1,8 punts menys que el que es preveu anteriorment. Per contra, la inversió en construcció creixerà en 2019 un 4,6%, una dècima més que l'estimació prèvia.

Pel costat de la demanda externa, la contribució negativa que actualment presenta a l'avanç del PIB (restarà una dècima en 2019) es moderarà d'aquí a 2021, quan serà neutral. Les exportacions creixeran aquest any un 3,3% per a situar-se en el 4% en 2020 i en 3,9% en 2021, mentre que les importacions augmentaran un 3,6% en 2019, s'elevaran un 4,6% a l'any següent i creixeran un 3,9% en 2021.

Pel que respecta a l'ocupació, el Banc d'Espanya projecta una moderació del seu ritme d'avanç, després del "notable dinamisme" dels últims anys. Així, la creació de llocs de treball, amb un creixement de l'ocupació del 1,6% en els tres anys analitzats, situarà la taxa d'atur en el 14,2% aquest any (una dècima menys que l'estimació de desembre) i en el 2021 se situarà en el 12,3%.

L'AUGMENT SALARIAL NO ES TRASLLADA ALS PREUS

En l'àmbit dels preus, estima que l'IPC general situarà la seva variació mitjana anual en el 1,2% aquest any, quatre dècimes menys que l'estimat amb anterioritat; en el 1,5% en 2020 i en el 1,6% en 2021, en un context de certa estabilitat dels preus energètics.

El Banc d'Espanya explica que la revisió a la baixa de la inflació és reflex que l'evolució recent dels preus ha estat menys dinàmica de l'anticipat al desembre, la qual cosa suggereix, en la seva opinió, que la translació a preus dels augments salarials recents està tenint lloc "de forma més continguda" que en el passat.

Per part seva, l'autoritat monetària ha empitjorat en una dècima l'estimació de dèficit públic per a aquest any, fins al 2,5% del PIB, però manté en el 2% i en el 1,8% les previsions per a 2020 i 2021, respectivament, amb una política fiscal expansiva aquest any i neutral la resta dels exercicis. Així, el consum públic creixerà un 1,8% aquest any, dues dècimes més que les anteriors previsions, coincidint amb un any en què se celebraran eleccions generals, autonòmiques, municipals i europees.

Segons l'autoritat monetària, els ingressos públics creixeran en línia amb les bases impositives, que depenen principalment del context macroeconòmic, mentre assumeix que la despesa en pensions evolucionarà de forma d'acord amb els increments aprovats per a 2019 i, posteriorment, en funció de la fórmula de revaloració establerta en la legislació i de l'envelliment de la població. D'altra banda, vincula les prestacions per desocupació a l'evolució de l'atur, i els pagaments per interessos del deute, a l'evolució de l'endeutament públic i dels costos de finançament.

El Banc d'Espanya afirma que els riscos a aquest escenari central de creixement del PIB s'orienten a la baixa. Entre els de naturalesa externa, destaca la "major feblesa" del context exterior i, en particular de l'àrea de l'euro; la "indefinició" dels detalls de la sortida del Regne Unit de la UE i la incertesa sobre la possible adopció de noves mesures proteccionistes a nivell global.

En l'àmbit intern, l'organisme continua insistint que persisteix un "elevat grau d'incertesa" sobre l'orientació futura de les polítiques econòmiques i, en concret, de la represa del procés de consolidació fiscal, que és necessari, afegeix, per a reduir la vulnerabilitat de l'economia.

EVITAR PUJADES SALARIALS GENERALITZADES

També amb aquest últim objectiu, afirma que seria "desitjable" que la magnitud de les alces salarials es compassi a les circumstàncies concretes de cada empresa o sector i, en particular, als creixements de productivitat, "evitant pujades generalitzades" per al conjunt de l'economia, deslligades d'aquestes condicions específiques.

A més, assegura que els mecanismes de fixació de preus i de salaris haurien de permetre un "grau de flexibilitat" suficient com per a adaptar-se, en cas necessari, a un entorn de major desacceleració de l'activitat, a fi de limitar les eventuals pèrdues d'activitat i ocupació.