Bages, Moianès i Solsonès, entre les comarques on més retrocedeix la renda familiar disponible

En el cas del Bages, la disminució va ser de l'1,2%, en passar dels 16.300 als 16.100 euros per habitant. Al Moianès, el decreixement va ser una dècima superior, en experimentar una lleu caiguda dels 15.700 euros als 15.500. En el cas del Solsonès, el descens va ser de l'1,4% , i si el 2015 es va situar en els 14.600 euros, un any després ho feia en els 14.400.

En contrapunt, la Cerdanya va ser la comarca de tot el país on més va créixer la renda familiar disponible bruta (el conjunt d'ingressos de què disposen els residents d'un territori per destinar-los al consum o a l'estalvi), ja que es va incrementar el 2,9%, dels 13.600 als 14.000 euros per habitant.

La renda per càpita va augmentar a 24 comarques catalanes durant l'any 2016, segons les dades de l'Idescat. Després de la Cerdanya, els majors creixements es van experimentar a Osona (2,4%) i el Baix Llobregat (2,3%).

L'informe conclou que la renda dels habitants va pujar de mitjana un 1,5% a Catalunya el 2016, un creixement que, segons l'Idescat, va ser el resultat de l'increment dels principals components dels ingressos de les famílies: la remuneració d'assalariats (3,3%), l'excedent brut d'explotació (3%) i les prestacions socials (1,8%).

L'Idescat també remarca que el Barcelonès, amb 19.200 euros; el Baix Llobregat, amb 17.800, i el Vallès Occidental, amb 17.400, «continuen sent les comarques amb la renda per habitant més elevada», ja que són les úniques que situen aquesta xifra per damunt de la mitjana catalana (17.000 euros). D'entre les comarques centrals, la renda més elevada és al Berguedà, amb 16.400 euros, seguida del Bages (16.100) i el Moianès (15.500). Per contra, l'Alt Urgell és el territori on la renda familiar disponible és menor, 13.400 euros, només per sobre del Baix Penedès (13.300), Alt Empordà (13.100), Baix Ebre (12.800) i Montsià, que tanca el rànquing amb 12.000 euros.

Amb els majors descensos de la renda se situen les comarques de les Garrigues (-3,3%), la Noguera (-2,8%) i el Pallars Jussà (2,6%). El Baix Empordà, l'Alt Urgell, el Baix Penedès, l'Alt Empordà, el Montsià i l'Ebre, són territoris caracteritzats per tenir aquest indicador un 80% inferior a la mitjana.

Pel que fa els municipis, dels 216 que hi ha que superen els 5.000 habitants o bé són capital comarcals de Catalunya, en 58 hi ha una renda per habitant als 17.000 euros que marca la mitjana catalana. A banda de Matadepera (26.400 euros) i Sant Just Desvern (25.900), que lideren la llista, també hi consta Sant Cugat del Vallès i quatre municipis del Maresme: Alella, Tiana, Cabrils i Teià, amb rendes situades al voltant dels 23.000 euros. En canvi, hi ha un grup de 10 municipis amb una renda per habitant d'entre 10.900 euros i els 11.800 euros, que són rendes per sota el 70% de la mitjana catalana. Es tracta de Salou, Sant Carles de la Ràpita, l'Ametlla de Mar, Deltebre, Salt, la Sénia, Ulldecona, Castelló d'Empúries i Lloret de Mar. En aquest grup també figura l'anoienca Santa Margarida de Montbui, amb una renda d'11.600 euros.

D'entre els municipis del territori central, el de la renda més elevada va ser, el 2016, Sant Fruitós de Bages, amb 19.000 euros. Tanmateix, el municipi experimentava aquell any el major descens respecte de l'any anterior, quan amb 24.800 euros es va situar en la tercera posició del país, després de Sant Just i Matadepera. La davallada anual de Sant Fruitós va ser del 23,4%, fet atribuïble a alguna operació puntual que va disparar la renda el 2015.

Després de Sant Fruitós, segueixen en la llista de municipis del territori central Sant Esteve Sesrovires (18.200 euros), Abrera (17.300), Santpedor (17.200) i Súria (17.100), tots aquests per sobre de la mitjana catalan (17.000 euros). Ja per sota figuren Sallent (16.900), Navarcles (16.600), Esparreguera (16.400), Berga i Artés (16.200), Cardona (16.100), Capellades i Gironella (16.000) i Olesa de Montserrat, Sant Joan de Vilatorrada, Igualada, Navàs i Manresa (15.900).

Respecte del 2015, la renda familiar va experimentar el creixement més rellevant, un any més tard, a Castelldefels (11%). D'entre els municipis de la Catalunya central de més de 5.000 habitants, l'increment més notable va tenir lloc a Navarcles (5,1%), Puigcerdà (4,1%), Artés (2,5%) i Gironella (1,9%). En el cas de la capital del Bages, el creixement va ser menys significatiu, de l'1,3%, el mateix percentatge que a Navàs, Igualada i Sant Joan de Vilatorrada, tots per sobre de la mitjana catalana (1,2%). A més de Sant Fruitós de Bages, altres municipis del territori central, com Cardona (2,4%), Sant Vicenç de Castellet (1,4%) i Santpedor (1,1%) també van experimentar descensos.