«Hem tingut clar que havíem de continuar fent feina, tot i el perill d'enfonsament de les cambres», assegurava ahir Pere Casals, president de la Cambra de Manresa, que deixarà el càrrec enguany, després de 10 anys de mandat, un cop hi hagi la renovació del ple cameral decidit pel procés electoral en curs. Casals, acompanyat dels membres del comitè executiu de l'entitat Llorenç Juanola, Jordi Tragant i Joan Sebastià Rodó, va fer un ampli balanç d'aquesta llarga (per la indefinició normativa) legislatura, i va destacar els objectius assolits en àmbits com la indústria, les infraestructures i la promoció del territori. Unes accions que han hagut de desenvolupar-se enmig d'una intensa crisi de finançament, ja que el 2010 les cambres es quedaven sense la seva principal font d'ingressos, el recurs cameral. En aquests anys, el pressupost de la Cambra de Manresa ha passat d'1,2 milions d'euros a 600.000.

Casals va repassar els «eixos estratègics» del seu mandat, que han estat l'aposta per la indústria i el futur turístic comarcal i la definició d'una àrea metropolitana manresana, aspecte en el qual Casals va admetre no haver reeixit. I va recordar el context en què s'ha desenvolupat la legislatura: amb la crisi financera ja iniciada, el buit legal cameral i la sentència de l'Estatut.

El president de l'entitat va passar a fer un llarg relat de les fites de la legislatura, i va destacar la tasca realitzada en infraestructures («un element clau per atraure talent i turistes»), en urbanisme, en formació i ensenyament, en els avenços en fiscalitat, el paper com a element de debat i de lobby i la tasca com a baula d'una cadena internacional de cambres.

El balanç va destacar el suport al projecte Phoenix d'ICL i el paper de mediadora de l'entitat amb empreses amb la seu a l'estranger «en perill de deslocalització», una feina, va dir Casals, «que no es veu, però que valora qui la coneix». En l'àmbit del comerç va posar en relleu algunes millores, però va insistir que «queda molta feina per fer. I sobretot amb més conjunció, perquè el que té èxit són les accions potents de conjunt». En infraestructures, va detallar projectes impulsats aquests anys per la Cambra, com l'aeròdrom del Bages, el desdoblament de la ronda de Manresa i la promoció de la C-16 com a via de descongestió de la C-55. Amb tot, Llorenç Juanola va recordar que peces clau de les reivindicacions ter-ritorials històriques, com el desdoblament de la C-55 o la millora del tren, «continuen per fer».

Casals també va insistir en la necessitat de reflexionar sobre la creació d'una àrea metropolitana de Manresa, un ens que tingui una visió supramunicipal i que permeti impulsar, per exemple, polígons mancomunats. «Cal debatre sobre si té sentit o no», va dir el president cameral.

La llista de fites inclou també, segons la Cambra, la tasca feta per connectar la universitat i l'empresa, el Grau d'Automoció de la UPC, les accions contra l'atur juvenil, «l'aprofitament del talent sènior» i el treball «colze a colze» amb els sindicats en un temps de crisi. A més va destacar els més de 24.000 tràmits fets des de l'Oficina de Gestió Empresarial i la dinamització de comissions com la d'internacionalització o la de medi ambient. «El món empresarial sap que les Cambres no es poden perdre, si fem el que hem de fer». Jordi Tragant va concloure destacant la importància que Manresa disposi de Cambra pròpia. «Si no en tinguéssim hauríem d'inventar-la», va afegir.